Comunicat de premsa - Les armes espanyoles contribueixen a la militarització d'Orient Mitjà i Àsia. Nou rècord d'exportacions espanyoles d'armes el 2017
Comunicat del Centre Delàs d'Estudis per la Pau amb motiu de la publicació de l'informe de 2017 d'exportacions d'armes del Govern espanyol
Nou rècord d'exportacions espanyoles d'armes el 2017
Les armes espanyoles contribueixen a la militarització d'Orient Mitjà i Àsia
Com és habitual Espanya torna a batre el rècord d'exportacions de material de defensa, el 2017 aquestes exportacions van aconseguir el màxim històric de 4.347 milions d'euros, un 7,3% més que l'any anterior. Tal com destaca Pere Ortega, investigador i president del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, "el més preocupant és el gran volum d'autoritzacions a l'exportació, el 2017 el govern va autoritzar exportacions per valor de 21.085 milions d'euros, un 280% més que l'any anterior". Tenint en compte que el 2017 solament es va exportar el 21% del material autoritzat, podem saber que la majoria d'armes encara no han estat exportades, per la qual cosa cal preveure que els pròxims anys seguirem anunciant màxims històrics d'exportacions de material de defensa.
Des d'Orient Mitjà han estat adquirides armes espanyoles per valor de 452 milions d'euros, el 10% del total de les exportacions. A més, el govern ha autoritzat exportacions a aquesta regió per valor de 687 milions d'euros. Els compradors més destacats han estat Aràbia Saudita (270,2 milions), Oman (72,8 milions), Emirats Àrabs Units (52,9 milions), l'Iraq (33,3 milions), Egipte (12,67 milions) i Qatar (8,1 milions).
Pel que fa a les municions, Espanya ha exportat a Aràbia Saudita per valor de 90,12 milions d'euros, a l'Iraq 33,31 milions, a Emirats Àrabs Units 27,38 milions i a Qatar 7,73 milions d'euros. El Govern espanyol en l'informe "Estadístiques espanyoles d'exportació de material de defensa, d'un altre material i de productes i tecnologies de doble ús 2017", afirma que les llicències d'exportació de municions a Aràbia Saudita han estat "acompanyades de certificats d'última destinació, amb clàusules estrictes de no reexportació i ús fora del seu territori". Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, destaca que "ha de ser que en anys anteriors el govern no requeria aquestes certificacions, ja que municions espanyoles com els llança coets C90-CR adquirits per Aràbia Saudita o les granades Alhambra adquirides per Bahrain, han estat identificades en territori iemenita; o si requeria aquestes certificacions, mai ha comprovat la veracitat d'ús d'aquestes exportacions".
Aquestes exportacions poden considerar-se il·legals si ens atenim a la legislació espanyola i europea sobre comerç d'armes. Recordem que Aràbia Saudita, al costat dels Emirats Àrabs Units, Bahrain, Egipte i Jordània participen de la coalició que combat a Iemen a favor de les forces governamentals al-Hadi, participa donant suport a un bàndol en la guerra de Iemen.
D'altra banda cal destacar les exportacions espanyoles a Àsia, on han estat exportades armes per valor de 389 milions d'euros, el 9% del total. Entre elles cal destacar Malàisia que ha adquirit material militar per valor de 170,6 milions d'euros, Kazakhstan per valor de 54,6 milions, Tailàndia per valor de 52,8 milions, Bangla Desh per valor de 30,2 milions, Pakistan 27,6 milions, Corea del Sud 16,9 milions, Indonèsia 14,9 milions o Filipines 12 milions.
L'eix econòmic i de conflictivitat geopolítica s'ha traslladat a Àsia, el llançament de míssils per part de Corea del Nord i el seu programa nuclear o les actuacions estratègic-militars xineses han provocat un augment de la percepció d'amenaces a la regió. Des de fa alguns anys el pressupost de defensa xinès està augmentant espectacularment, el govern està modernitzant el seu equipament i el seu arsenal militar, amb el que la política militar Xina està provocant una espècie de carrera d'armament en països veïns. De fet en els últims anys Índia, Japó o Filipines estan incrementant de manera substantiva el seu pressupost de defensa i les seves adquisicions en armament modern. Resulta evident que la indústria militar espanyola amb el suport del Govern espanyol intenta beneficiar-se d'aquesta situació, encara que això suposi incrementar la tensió i el potencial desenllaç d'un conflicte armat.
Finalment, aquest any es veu corroborada la política activa del Govern espanyol fomentant les exportacions de material de defensa de la indústria espanyola, política que l'ha anomenat "política d'internacionalització de la indústria de defensa", que es posa de manifest en la baixa denegació d'exportacions. Durant 2017 solament van ser denegades quatre sol·licituds d'exportació, una a Xina (sistemes de classificació acústica valorada en 540.000 €) al·legant el criteri 1 de la Posició Comuna, una altra a Myanmar (20 pistoles de tir esportiu per les FFAA) per estar embargat per la UE i dues llicències d'exportació a Israel (deu canons de rifle i 17 direccions de tir de carro de combat valorats en 1,9 milions de €) al·legant criteri 4, situació regional, de la Posició Comuna.
És probable que totes aquestes armes exportades i les que es van comprar en anys anteriors per diversos països d'Orient Mitjà estiguin sent utilitzades en els bombardejos a ciutats kurdes, sirianes, iraquianes o iemenites, de la mateixa manera que existeix la possibilitat que la utilització d'aquestes armes sigui la que hagi provocat la sortida massiva de ciutadans cap a altres emplaçaments, inclosa l'actual crisi humanitària de refugiats. Segons destaca Jordi Calvo, investigador i coordinador del Centre Delàs, "és per això que el control de les exportacions d'armes no és un repte simplement jurídic, no és suficient amb comprovar fins a quin punt s'ha complert o no la llei que regula aquestes exportacions. El repte principal és polític i humanitari. És a dir, no és en cap manera acceptable que les armes espanyoles siguin utilitzades com una eina de política exterior i encara més si això suposa provocar violència i danys irreversibles sobre la vida de milions de persones".
Centre Delàs d'Estudis per la Pau