• L’entitat de pau ha participat avui en la reunió del Consell Europeu sobre Exportacions d’Armes Convencionals per incidir en la regulació de les exportacions d’armes europees a països en conflicte o tensió.
• Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i expert en comerç d’armes, ha demanat al representat de la JIMDDU, Ramon Muro, sobre el pas del vaixell saudita Bahri Yanbu pel port de Santander, operació que vulneraria la legislació vigent.

(Brussel·les, 16 de maig de 2019) Avui s’ha celebrat a Brussel·les una reunió del Consell Europeu sobre Exportacions d’Armes Convencionals (COARM) que s’ha centrat en les tendències del comerç d’armes europees i en el conflicte al Iemen. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau, centre de recerca que treballa qüestions relatives a la pau i el desarmament, ha participat en la trobada per incidir en la denúncia de les exportacions d’armes europees a països immersos en conflictes o tensions, com és el cas d’Aràbia Saudita. Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, ha preguntat al representant de la Junta Interministerial para el Comercio y Control del Material de Defensa y Tecnologías de Doble Uso (JIMDDU), Ramón Muro, sobre les exportacions espanyoles a Aràbia Saudita que vulneren la legislació espanyola i la Posició Comuna de la Unió Europea referent al comerç d’armes.

• La despesa militar mundial va assolir el 2018 els 1,822 bilions de dòlars, una xifra que creix per tercer any consecutiu.
• Espanya es manté en el 16è lloc del rànquing de països que més dediquen a despesa militar, amb una despesa de 18.200 milions de dòlars segons dades del SIPRI i prop de 20.000 milions d'euros segons el càlcul del Centre Delàs.

Barcelona, 29 d'abril de 2019. El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui 29 d'abril noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l'any 2018, que creix per tercer any consecutiu i assoleix els 1,822 bilions de dòlars, 83 mil milions més que l'any anterior. Aquest augment ha passat d'un 1.1% a un 2.6% en termes reals. La militarització, per tant, s'està accelerant de manera alarmant just en un moment de greus emergències climàtiques i socials.

L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), publica el dia 29 d’abril el seu nou informe sobre la despesa militar mundial que mostra una tendència creixent per cinquè any consecutiu, superant els més de 1,74 bilions de dòlars que mostraven les dades del 2017. Amb l’objectiu de presentar críticament les noves dades i la creixent militarització global, el 29 d’abril és el Dia Global d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS, per les seves sigles en anglès) de la campanya internacional sobre la despesa militar de l’International Peace Bureau dirigida des de Barcelona, convoquem una roda de premsa dilluns 29 d’abril a les 11.30h del matí a la seu de La Fede.cat (c/ Tàpies, 1-3 Barcelona).

• 18 empreses fabricants d’armament han rebut més de 2.472 milions d’euros per part de l’entitat financera.
• 24 accionistes han delegat 75.173 accions per tornar a denunciar les inversions de l'entitat financera en armament.

(Barcelona, 15 d'abril de 2019) El passat divendres 12 de d'abril dues activistes de la Campanya Banca Armada van participar a la junta d’accionistes del Banc Santander que es va celebrar a Santander. Enrique Molina y Núria García, de SETEM Catalunya,  van posar el focus en totes les empreses que està finançant el Banc Santander i contribueixen al negoci de la guerra i de la militarització de fronteres.

Tal com va assenyalar Enrique Molina, empreses com Maxam, finançada amb un total de 165 milions d'euros en crèdits, mostren la complicitat del Banc Santander amb les guerres i els desplaçaments forçats: "Maxam és una de les empreses d'explosius militars més grans del món, que en el passat va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, i també ha estat recentment involucrada en una polèmica per la venda d'armes amb destinació a la Guerra de Síria".

• L’entitat financera ha invertit més de 112 milions d’euros en empreses del sector armamentista
• Empreses finançades com Indra són responsables de la militarització de les fronteres arreu del món

(Barcelona, 8 d’abril de 2019) El passat divendres 8 d’abril, dues activistes de la Campanya Banca Armada van participar a la junta d’accionistes de CaixaBank a València per denunciar els vincles de l’entitat financera amb el negoci de les guerres i les fronteres.

CaixaBank ha invertit més de 112 milions d’euros en el sector armamentista. Concretament, ha finançat amb 112.646.286€, entre 2013 i 2018, a Indra, Maxam, ThyssenKrupp, Airbus Group, Leonardo, Rheinmetall AG i Rolls Royce. En aquest sentit, David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau al País Valencià, va explicar com Indra, una de les empreses que reben suport de CaixaBank, és responsable de la militarització de les fronteres. “Indra està subministrant les armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats, incrementen els nivells de violència, i augmenten la inseguretat de les persones que viuen allà, obligant a les poblacions a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països. Aquesta empresa, a més a més, s’està beneficiant per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que a més de produir i exportar les armes que perpetuen escalen la violència dels conflictes, s’ha vist beneficiada amb l’acord de militarització a les fronteres europees”. Indra és una empresa de l’Estat Espanyol que dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica.

• Orbital ATK, MAXAM, AECOM i INDRA són les principals empreses finançades, especialitzades en la producció de diferents tipus d’armament.

• Banc Sabadell dona suport econòmic a empreses que militaritzen les fronteres i produeixen armes nuclears.

(Barcelona, 29 de març de 2019) L’entitat financera Banc Sabadell ha destinat en els darrers cinc anys més de 99 milions d’euros a finançar set empreses del sector armamentista. Així ho han explicat dos membres de la Campanya Banca Armada, Antoni Tatay Nieto, de Justícia i Pau, i Eduardo Aragón Ruíz, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Més de 22,5 milions de persones al món han migrat a causa de conflictes armats. Milions d’aquestes persones han perdut la vida a les fronteres, explicava Antoni Tatay durant l’intervenció a la junta d’accionistes del Banc Sabadell que es va celebrar ahir a Alacant. Tatay ha remarcat el pes de les empreses implicades en la militarització de la Frontera Sud i en la indústria del control migratori que són finançades directament per l’entitat bancària. “Durant el període 2013 – 2018 el Banc Sabadell ha invertit més de 99 milions d'euros en empreses armamentístiques. Concretament, ha finançat a les empreses MAXAM, ORBITAL ATK, OESIA, AECOM i INDRA. Les seves inversions estan fomentant el cicle econòmic militar i agreujant un problema d'escala mundial, el de les persones refugiades que és veuen cada dia forçades a abandonar les seves llars”, va assenyalar.

• Maxam, Navantia, Indra o OESIA són les principals empreses finançades, especialitzades en la producció de diferents tipus d’armament

(Barcelona, 22 de març de 2019) L’entitat financera Bankia ha destinat en els darrers cinc anys més de 125 milions d’euros a finançar deu empreses del sector armamentista. Així ho han explicat dos membres de la Campanya Banca Armada, David Montesinos García i Juani García Juárez, que han participat a la seva junta d’accionistes que s’ha celebrat avui a València.

Com ha explicat David Montesinos, l’empresa que ha rebut més finançament (concretament, 55 milions d’euros en crèdits) ha estat, un any més, MAXAM, un dels fabricants d’explosius militars més gran del món. Aquesta empresa espanyola fabrica explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. A més, els exporta a països com ara Arabia Saudí, que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. Cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.

• El BBVA ha finançat amb més de 2.678 milions d’euros diferents empreses que fabriquen míssils, bales, avions de combat i, especialment, armament nuclear
• Aecom, Airbus, Boeing, BWX Technologies, General Dynamics, Honeywell International i Jacobs Engineering són les set empreses d’armament nuclear que reben suport del BBVA

(Barcelona, 15 de març de 2019) El BBVA és el banc estatal que encapçala, un any més, el rànquing d’inversions a la indústria armamentista i que contribueix al manteniment de les armes nuclears finançant set empreses d’aquest sector en concret. De 2011 a 2018, el BBVA ha finançat amb més 2.678 milions d’euros empreses que fabriquen míssils, explosius, armes lleugeres, bales, helicòpters militars, avions de combat, electrònica militar i armes nuclears, entre d’altres.

Activistes de la Campanya Banca Armada -integrada actualment pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, FETS, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i Novessendes- han intentat denunciar-ho aquest matí a la junta d’accionistes del BBVA que s’ha celebrat a Bilbao. Tot i complir amb tots els requeriments legals i presentar les delegacions de vot corresponents, la seguretat del recinte ha dificultat i retardat tots els procediments per tal d’impedir l’acreditació de les activistes per poder intervenir durant el torn de paraula en la junta i ha acabat negant-los la possibilitat de fer-ho.