Una de les característiques d’una secció com aquesta és que gairebé mai pots donar bones notícies, però no és aquest el cas. L’èxit de la campanya impulsada pel moviment brasiler per al control d’armes de foc i assumida activament pel govern presidit per Lula, ha desbordat totes les previsions.

Una de les característiques específiques de la guerra moderna és que considera com mai en la història de la humanitat la població civil com a víctima. Tant en les grans guerres, com en les anomenades de «baixa intensitat» o en la violència quotidiana. En aquests últims casos, les dones i les nenes pateixen un risc específic. Aquesta és la conclusió d’un informe elaborat per Amnistia Internacional i Intermón Oxfam.

Sembla que la nostra memòria social queda lluny i a més és cada vegada més fràgil. Va ser el 1992 que l’administració nord-americana va firmar la moratòria que prohibeix els assaigs nuclears. Això no significa que no s’hagi continuat investigant. En línia amb la nota anterior, científics nord-americans estan treballant en el desenvolupament d’armes nuclears «més intel•ligents» i «més fiables» –en paraules de John H. Harvey, representant de l’Administració de Seguretat Nuclear Nacional, al rotatiu New York Times.

Segons una notícia publicada pel New York Times el 20/3/05, l‘exèrcit dels Estats Units enviarà a final d’abril divuit «soldats robot» a Iraq. Aquest esquadró robotitzat està compost per vehicles amb control remot, equipats amb metralladores, rodes tot terreny, càmeres amb zoom i binoculars amb visió nocturna.
Aquests robots representen una part inicial d’un projecte de 127 milions de dòlars anomenat Sistemes de Combat del Futur, el contracte militar més gran en la història dels EUA, afirma el diari.

És clar que, per desgràcia, una cosa és signar un compromís i una altra complir-lo. Ho veiem cada dia en la vida institucional. És per això que, segurament, hauríem d'exigir no només que se signin compromisos quan aquests siguin desitjables, sinó que per norma s’adopti el compromís de compliment i algun tipus de sanció en cas de no fer-ho.

En relació amb la notícia anterior, IANSA, una de les xarxes esmentades, introdueix en la seva pàgina web (www.iansa.org) una reflexió que és molt important tenir en compte. Aquesta reflexió argumenta que no només hem d'entendre per armes de destrucció massiva aquelles que maten més en menys temps. Les armes lleugeres, petites, maten centenars de milers de persones en el món cada any.

En aquests moments ja pot ser cosa normal que un soldat USA que vagi a matar o a que el matin a l'Iraq, i que dugui un llibre de butxaca per passar l'estona, produeixi beneficis econòmics, tant en la cosa militar com en la compra del llibre, que vagin a parar a la mateixa butxaca. Resulta que el grup econòmic internacional d'origen francès Lagardère, un dels més grans fabricants d'armes del món, és alhora propietari del grup editorial Hachette, que controla la major quantitat de premsa escrita a França (Paris Match…) -que alhora té interessos editorials a Espanya (Diez Minutos…) a través d’Anaya. Doncs bé, Lagardère acaba de comprar Time Warner Book, una de les més importants editorials de llibre de masses nord-americanes. Negoci rodó.

Segons informen diverses agències internacionals, Rússia va marcar un rècord de vendes d'armes el 2006. Diu Mijail Dimitriyev, titular del Servei Federal per a Cooperació Militar i Tècnica: "A partir de 2006 les vendes reals d'armament rus a l'exterior superaran els 7.000 milions de dòlars anuals, amb una cartera de comandes actual de 23.000 milions de dòlars".