Necessitem un tractat per la prohibició de les armes nuclears

L’explosió d’una arma nuclear en una ciutat mataria de forma immediata centenars de milers de persones. Unes altres centenars de milers més podrien quedar greument ferides (cegues, cremades, aixafades, amb múltiples fractures,...) i, moltes d’elles, moririen al cap d’un temps.

A més, causaria danys devastadors en les infraestructures, la indústria, l’agricultura i a les nostres vides i la dels nostres fills i néts. Els efectes a llarg termini de l’exposició a la radiació provoquen una major incidència de leucèmia i càncers sòlids en els supervivents, i un major risc d’efectes hereditaris de les generacions futures. Recordem Hiroshima i Nagasaki. Els efectes, fins i tot d’una sola arma nuclear, són horrorosos. La seva força destructiva és inacceptable, fins i tot en un context de guerra. A més, seria fonamentalment la població civil qui patiria les seves conseqüències.

Si s’utilitzen diverses armes nuclears, els efectes podrien pertorbar greument el clima del planeta, i causaria un col·lapse agrícola generalitzat. Això condemnaria a milions de persones a la fam. Les comunicacions globals i sistemes elèctrics i electrònics es podrien interrompre.

Actualment hi ha nou estats nuclearment armats: EUA, Rússia, França, Xina, Regne Unit, Israel, Pakistan, Índia, i Corea del Nord. Només els cinc primers han signat el Tractat de No Proliferació Nuclear. S’estima que entre tots ells acumulen més de 17.000 bombes nuclears. Els arsenals dels EUA i Rússia representen més del 90% del total. A més hi ha emmagatzemat material que es podria utilitzar per construir moltes més bombes nuclears. Amb l’explosió de només el 0,5% de l’arsenal nuclear mundial es podria provocar un hivern nuclear que podria condemnar a més de 2.000 milions de persones a la fam. Això està a l’abast de qualsevol dels estats nuclearment armats, excepte Corea del Nord.

 

Per què un tractat de prohibició d’armes nuclears?

El Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) ha fracassat en la seva intenció d’aturar la carrera armamentística nuclear i d’iniciar mesures encaminades al desarmament nuclear. Després de més de quaranta anys d’entrar en vigor, no s’ha engegat un procés integral per aconseguir l’abolició de les armes nuclears. A més, avui hi ha més estats armats nuclearment que quan es va signar el Tractat.

Hi ha diverses raons per defensar la prohibició de les armes nuclears:

Argument humanitari. Les armes nuclears són les armes de major capacitat destructiva que ha ideat l’home. L’explosió d’una bomba nuclear provocaria la mort immediata de gran quantitat de persones; les infraestructures quedarien malmeses i els efectes persistents de la radiació provocarien sofriment i mort als supervivents. L’ús de les armes nuclears suposaria una greu violació del Dret Internacional Humanitari que prohibeix l’ús d’armes que no poden distingir entre civils i combatents.

Argument de seguretat. Les armes nuclears suposen una amenaça directa i constant a la població de tot el món. Lluny de mantenir la pau, generen la desconfiança entre els estats. L’existència de les armes nuclears fomenta la proliferació nuclear.

Argument ambiental. La utilització de només el 0,5% de la capacitat destructiva de l’arsenal nuclear mundial provocaria la devastació de l’agricultura i la generalització de la fam. En una guerra regional on s’utilitzessin cent bombes com la d’Hiroshima (les bombes actuals tenen una potència deu vegades superior per terme mig) hi hauria desenes de milions de morts immediates i es produiria una alteració climàtica mundial sense precedents. Una guerra on s’utilitzessin mil bombes deixaria el planeta inhabitable.

Argument econòmic. Es calcula que els nou estats nuclears destinen 90.000 milions de dòlars a l’any per al manteniment i modernització dels seus arsenals. Aquests recursos s’haurien de destinar a l’atenció sanitària, l’educació, les ajudes a catàstrofes i altres serveis fonamentals o a la creació de llocs de treballs dignes en els sectors socialment útils de l’economia real i en la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic.

 

Passos cap a un tractat de prohibició d’armes nuclears

Després dels bombardejos nord-americans sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945, molta gent va reclamar la necessitat d’evitar una repetició d’aquell horror. Les mobilitzacions de la societat civil per aconseguir aquest objectiu es van multiplicar en diverses campanyes. Gràcies a aquestes mobilitzacions, es va portar a la reunió anual de l’Assemblea General de l’ONU de 2007 una proposta de resolució perquè s’iniciessin converses encaminades a un tractat de prohibició de les armes nuclears. Hi van donar suport 130 estats membres.

El desembre de 2012, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar una resolució que establia un nou fòrum per discutir sobre el desarmament nuclear. Va nomenar un Grup de Treball de Composició Oberta (OEWG), que elaborarà propostes per iniciar negociacions multilaterals per aconseguir i mantenir un món sense armes nuclears. El Grup de Treball és obert a la participació de tots els estats.

En la reunió del First Comitte de l’ONU (forum entre estats on aquests expressen les seves posicions relacionades amb el desarmament i la seguretat internacional) a Nova York l’octubre de 2013, 125 estats van donar suport a una declaració conjunta sobre els efectes humanitaris perjudicials de les armes nuclears.

El març de 2013 i el febrer de 2014 es van celebrar a Oslo i Nayarit (Mèxic), dues conferencies internacionals amb la participació d’acadèmics i estudiosos de la problemàtica de les conseqüències humanitàries que tindrien les explosions nuclears. Una de les conclusions és que no seria possible coordinar i oferir una resposta humanitària eficaç a una catàstrofe provocada per les armes nuclears.

Segons l’ICAN (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons), actualment 151 estats donen suport a un tractat de prohibició i eliminació d’armes nuclears, 22 estats en dubten i 22 estats hi estan en contra. Entre els primers hi ha tots els estats de Sud-Amèrica, Àfrica i gran part del sud d’Àsia. Destaquem que la Xina, el Pakistan, l’Índia, Corea del Nord hi estan d’acord, malgrat que estiguin armats nuclearment. També hi dóna suport l’Iran. Entre els que estan en contra hi ha els EUA, Rússia, França, Gran Bretanya i Israel (que són estats nuclears), però també Turquia, Polònia, Bulgària i l’Estat espanyol.

L’Estat espanyol no ha donat suport a les resolucions de l’Assemblea General de l’ONU que demanen un tractat que prohibeixi les armes nuclears, ja que considera que el desarmament nuclear s’aconsegueix millor a través d’un procés gradual de mesures pràctiques i no amb un enfocament integral.

La pressió de la societat civil va aconseguir que s’aprovessin tractats de prohibició d’altres armes de destrucció massiva, com les biològiques i les químiques, i també tractats de prohibició de les mines antipersones i les bombes de dispersió. Les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que no tenen un tractat de prohibició. Actualment, hi ha diverses campanyes a nivell mundial que demanen la prohibició de les armes nuclears.

Aconseguir la prohibició de les armes nuclears no és una utopia, és una necessitat.