Les idees pacifistes empresonades

Sabino Ormazabal és, des d'antic, un destacat membre del moviment pacifista i ecologista basc, un objector de consciència, impulsor i defensor d'objectors i insubmisos al ja desaparegut Servei Militar Obligatori. És, a més, un declarat defensor de la no-violencia activa que no ha tingut cap prejudici a condemnar la violència d'ETA o la procedent d'altres àmbits.
Centre Delàs, Materials de Treball, núm. 33 (febrer 2008)

Sabino Ormazabal ha estat condemnat a nou anys de presó al costat d'altres membres de la Fundació Joxemi Zumalabe en el judici 18/98 dirigit pel jutge Baltasar Garzón, de l'Audiència Nacional. Aquesta Fundació es dedicava a fomentar i divulgar treballs destinats al canvi i la transformació de la societat basca amb especial atenció als moviments socials a Euskal Herria, així com a promoure una major interrelació entre aquests. La prova que sustenta la condemna de Sabino es basa en el fet que, segons la Sentència, el patronat de la Fundació Zumalabe hauria estat en contacte amb la cúpula d'ETA per desenvolupar una estratègia de desobediència civil a Euskal Herria com a complementària de la lluita armada.

És bo recordar que la desobediència civil va dirigida a aquells espais no democràtics de l'ordenament jurídic precisament per millorar i enfortir la democràcia. Així ho van manifestar Thoreau, Ghandi i Luther King, pares de la desobediència, aquells que van aconsellar objectar en consciència enfront de decisions o lleis governamentals injustes, advertint que aquestes accions són pròpies dels millors ciutadans, perquè van dirigides a millorar la societat. En aquest sentit ens solidaritzem amb Sabino Ormazabal, ja que creiem que mai ha tingut cap intenció de col•laborar amb ETA, per al qual cosa considerem injust que se‘l condemni per col•laborar amb el terrorisme. Alhora que ens reafirmem al seu costat en les idees de transformació a través de l'objecció, la no cooperació i la desobediència.