El frau dels crèdits de R+D militar
Nota sobre la pregunta parlamentària formulada per instància del Centre Delàs pel grup GERC/IU/ICV al gobern sobre els crèdits de R+D concedits a les indústries militars i no retornats fins ara.
El govern espanyol té la capacitat, en el transcurs de l'any, de modificar els pressupostos de l’estat i transferir recursos a aquells ministeris o partides que tenen una consignació insuficient per les necessitats reals de la despesa. Curiosament, això és el que passa de manera habitual tots els anys amb el Ministeri de Defensa. Entre les possibilitats de maniobra que té el govern amb la despesa de Defensa hi ha dos de molt concorregudes. Una és la de consignar amb un import inferior les necessitats reals d’una partida determinada; per això disposa d’un enorme calaix de sastre nomenat “Fons de Contingència” dins de l’apartat Altres Ministeris, d’on sortiran fons per complementar aquelles despeses que ho necessitin. A tall d’exemple el proper any 2009 es disposarà d’una consignació de 3.152 milions d’euros que, en bona part, aniran a parar al Ministeri de Defensa.
L’altre possibilitat que té el govern és minimitzar la despesa d’un ministeri repartint-la entre d’altres. Això passa també amb el Ministeri de Defensa. Però aquí, encara s’amaga quelcom de pitjor, la possibilitat de camuflar determinades operacions que difícilment serien assumides per l’oposició política i per l’opinió pública. En aquest cas, es disfressen sota el subterfugi de donar crèdits, quan en realitat són operacions de despesa. Això és el que ha passat amb els crèdits de R+D militar posats en marxa a partir del 1997, per satisfer les necessitats de nous armaments, com fragates, submarins, helicòpters, avions de combat, blindats, míssils, guerra electrònica i satèl•lits d’informació militar. Projectes iniciats a principis de la dècada dels 90 per un import de 20.000 milions d’euros, per adequar les forces armades espanyoles a les necessitats de l’Aliança Atlàntica. Bona part dels quals han tingut com a destí la R+D, perquè les indústries militars pugessin millorar i inventar nou armament.
Des de la Gerència de Cooperació del Ministeri de Defensa es va posar en marxa una operació consistent en atorgar préstecs en R+D a retornar en vint anys, a zero interès, per la posta en marxa de nous armaments. Però aquests crèdits no sortien del Ministeri de Defensa, sinó del d’Indústria. La seva quantia és de 13.254 milions d’euros, incloent els proposats en el pressupost de l’any 2009.
Des del Centre Delàs teníem la sospita que aquests crèdits eren una trampa comptable, allò que alguns anomenen “comptabilitat creativa”, per amagar “ajudes” a les indústries militars, i consideràvem aquests crèdits de R+D una despesa militar. És per això que vam adreçar una pregunta parlamentària a traves del grup GERC-IU-ICV, per esbrinar quina quantia d’aquests crèdits havia estat retornada. La resposta del Secretari d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris (de 23/6/2008) fou que després de tretze anys s’han retornat 81,45 milions d’euros. És a dir, un 0’6% de la quantia total. És clar que eren crèdits a 20 anys i que encara falten set per poder-los retornar, però molt ens temem que es tracta d’un engany i un frau a l’erari públic.
Considerem que aquests 13.254 milions d’euros en R+D són només la part visible de l’iceberg. Doncs les inversions en armament durant aquests trenta anys (1990-2020) costaran a l’erari públic 40.000 milions d’euros. Tractant-se d’indústries militars que produeixen armes de nul•la eficiència productiva per l'economia real, en una època de crisi i recessió econòmica com l’actual, són un escàndol de proporcions colossals.
