La factura de la guerra i la crisis econòmica

La crisis econòmica que atravesa Estats Units té en la guerra una de les seves causes. Els enormes recursos destinats a les guerres de Afganistan i Iraq representen una pèrdua en costos d' oportunitat per a l' economia productiva.

 

 

La crisi, o millor dit, l'enfonsament de les economies del planeta, té dues grans motivacions. Una és la crisi energètica que es va produir per un continu augment de la demanda d'hidrocarburs, amb el consegüent augment de preus, fet que no es va veure acompanyat per un augment de l'oferta, anunciant l'arribada del tan temut "pic" del petroli. Així, els alts preus dels hidrocarburs es van traslladar ràpidament a la majoria de les matèries primeres, també als cereals, anunciant una crisi alimentària en els països més empobrits. De forma inesperada, es va entrecreuar una altra crisi, aquesta financera, provocada per l'explosió d'una bombolla de productes financers d'alt risc basats en sistemes piramidals molt especulatius, i en molts casos, fraudulents, els hedge founds. Aquesta estava entrellaçada a una altra explosió, la bombolla immobiliària que va enfonsar els crèdits hipotecaris en diversos països (EUA, Espanya, Finlàndia…), enfonsant les borses de tot el món. Aquesta crisi ajorna de moment l'energètica que sense lloc a dubte tornarà a reaparèixer quan augmenti de nou la demanda.

Però el que potser ningú se n’ha adonat és que entre les múltiples causes d'aquesta catàstrofe econòmica, que llançarà a l'atur i exclusió a milions de persones, implicant més pobresa i misèria en tot el planeta, existeix una altra qüestió que també ha complert una important funció en la crisi: la guerra. Em refereixo a la denominada guerra contra el terrorisme iniciada pels EUA després de l’11-S de 2001 i seguida per molts altres països, entre ells Espanya.

Recordem que es denominen com a costos d'oportunitat aquells que es perden per dirigir recursos a uns sectors i no a d’altres. En el cas que ens ocupa, dedicar-ne recursos a la guerra i a la seva preparació podria considerar-se un cost d’oportunitat perquè pel que fa al sector civil, aquests mateixos recursos produirien més béns i serveis que tindrien un caràcter més social, doncs generarien més llocs de treball i facilitarien un intercanvi de béns en el mercat. La qual cosa no es dóna en el cas dels armaments, doncs no es regeixen per les lleis del mercat, ja que són adquirits directament pels estats sense entrar en els circuits d'intercanvi. Així, les indústries militars tenen un tracte de favor per part de l'estat, que les exclou de la competència del mercat. Aquesta dependència empeny a les empreses a no exercir un control sobre els costos del preu final de l'arma, fet que les converteix en paràsits de l'economia real.

Aleshores, entre les diverses raons esgrimides en la recessió de l'economia dels EUA , també té molt a veure els costos de les guerres preventives iniciades per la Casa Blanca en novembre del 2001. Segons fonts oficials del propi Pentàgon, el cost desemborsat en les guerres de l'Iraq i l’Afganistan, incloent el pressupostat per a l'any 2009, arriba a 913.400 milions de dòlars, que ha oscil·lat dels 17.000 milions de en l'any 2001 als 170.000 del 2009 (Taula 1).

 

 

 

Taula 1.Despesa EUA Guerra contra el terrorisme
2001	17.000
2002	14.000
2003	69.000
2004	66.000
2005	103.000
2006	115.000
2007	170.400
2008	189.000
2009	170.000
Total	913.400

 

 

 

Font SIPRI

 

Aquesta xifra de 913.400 milions de dòlars és fins i tot superior als 700.000 milions aprovats amb dificultat pel Senat dels EUA com ajuda per al rescat de la banca financera. És a dir, a l'erari públic americà, salvar un sistema financer pervers li ha costat menys esforç que portar a terme unes guerres no menys perverses, tenint en compte que es van portar a terme al marge de la legalitat internacional. D'altra banda, aquesta xifra, és similar al deute públic de l'estat i, segons molts analistes assenyalen, és gran amenaça per l’economia dels EUA. Davant d’això, ens hauríem de preguntar: no hagués estat més productiu, deixar-se d'aventures guerreres de tan alt cost i dedicar aquest esforç a sanejar l'economia real del país? Tot començant per desenvolupar un sistema de prestacions socials universal, doncs aquest crea ocupació i dóna sustent econòmic a la major part de la societat i impulsa el seu desenvolupament.

Sobre aquest particular, Joseph Stiglitz, exvicepresident del Banc Mundial, ha realitzat càlculs sobre els costos reals que han representat pels EUA les guerres de l'Iraq i l’Afganistan. Aquests contenen, a més de la despesa militar autoritzada pel Senat en les missions en ambdós països, totes les despeses indirectes per les pèrdues ocasionades, tant econòmiques com humanes. Té en compte les despeses en infraestructures, indemnitzacions per mort, pensions per a vídues, orfes i ferits, i despeses de sanitat per a ferits i malalts. Els costos d'oportunitat malbaratats en aquestes guerres els eleva a la xifra de 3 bilions de dòlars. Siguin 913.400 milions o 3 els bilions de dòlars gastats es tracta de xifres astronòmiques. Llavors no és cap ximpleria afirmar que l'enorme abisme en que s'ha precipitat l'economia dels EUA té en la guerra un dels seus motius.

La despesa militar dels EUA

 

Seguint el mateix raonament sobre costos d'oportunitat, observem ara la despesa militar dels EUA. El seu pressupost no coincideix amb els anys naturals, sinó que el seu any fiscal cavalca entre octubre del 2008 i setembre del 2009. La proposta enviada per la Casa Blanca al Congrés per a la seva aprovació inclou, a més del Departament de Defensa (el Pentàgon) que és on descansa la major part del pressupost de les forces armades, infinitat de partides assignades a altres departaments que tenen un clar significat militar (Taula 2). La despesa de major proporció és la ja assenyalada com “guerra contra el terrorisme”, que gaudeix d'un pressupost especial que en el transcurs de l'any es veu augmentat d'acord amb les necessitats d'ambdós conflictes. Per al pròxim any s'ha pressupostat 70.000 milions de dòlars, encara que s'estima que ronda els 12.000 milions mensuals. Així, el propi Robert Gates, Secretari de Defensa,¹ va afirmar que la despesa prevista per al pròxim exercici serà de 170.000 milions, xifra similar a les del 2007 i 2008. Així mateix existeixen departaments, com el d'Energia que té al seu càrrec el pressupost de l'armament nuclear; el de Cooperació militar amb altres estats; l'Administració general dels serveis de defensa; els veterans de guerra, jubilats i oficials que passen a la reserva on es paguen les seves pensions; el de Seguretat interior del qual un 70% del seu pressupost es destina a qüestions militars; la NASA, una part del qual es destina al sistema militar de l'escut antimíssils; l'Agència d'Intel·ligència (CIA) que sense cap dubte té implicacions militars, i que malgrat els seus comptes estan sota secret d'estat, sempre s'acaba filtrant el seu pressupost. Així, el 2008 arribarà als 44.000 milions de dòlars.² També s’hauria de tenir en compte el bilió de dòlars de deute públic i els interessos que generen, doncs la despesa militar també és responsable d'aquest endeutament i seria apropiat carregar la part proporcional destinada a Defensa.

 

En la Taula 2 s'han reflectit les xifres del pressupost militar estadounidenc per al pròxim any segons tres fonts diferents: WarResistersLeague,³ el CenterforArms Control and Non-Proliferation (CACNP)4; i el CenterforStrategicandBudgetaryAssessments (CSBA).⁵ Les tres anàlisis comparades, ens duen a la conclusió que en realitat la despesa militar dels EUA és molt superior a la del departament de Defensa, i que si més no, oscil·la entre 720.000 i 965.000 milions de dòlars anuals. Aquesta realitat és extensible a molts altres països. Rússia i Xina tenen complicats pressupostos militars repartits en infinitat de departaments. En el cas espanyol, al que cada any dediquem una anàlisi, es dobla l'assignat al Ministeri de Defensa. ⁶ Amb la qual cosa podem especular que la despesa militar mundial és molt superior a l'indicada pels anuaris que ho analitzen.

Per exemple, segons el SIPRI, amb les dades disponibles del 2007, la despesa mundial va superar els 1,34 bilions de dòlars. Tanmateix, el mateix SIPRI aporta un nou indicador molt més aclaridor de la realitat de la despesa. En lloc del valor constant del dòlar, aporta la paritat del poder adquisitiu (PPA) de la població, que indica un valor molt més ajustat al valor real de cada país en comparació amb d'altres estats. La seva estimació de la despesa dels 15 països que ocupen els primers llocs del rànquing mundial és de 1,20 bilions de dòlars en PPA, per tant, el total mundial segur que és molt superior. D'alguna manera el SIPRI ens està assenyalant que no hem de fixar-nos només en les dades que faciliten els governs que són els que recullen al seu anuari. Altre anuari consultat, el The Military Balance del 2008 diu que la despesa mundial enguany arribarà als 1,47 bilions de dòlars. Ambdós coincideixen que la despesa militar dels EUA representa gairebé la meitat de la mundial (el 46% o el 48%, respectivament). Xifra que pràcticament iguala a la resta de països del planeta, i molt per sobre dels dos països que li segueixen en el rànquing mundial de despesa en dòlars PPA, Xina, amb 140 milions  i Rússia amb 78,8 milions.

Amb això vull assenyalar dos elements. En primer lloc, que la despesa militar real mundial, vists els casos estudiats d'Estats Units i Espanya, podria ser molt superior, doncs les xifres ens enganyen i tot depèn de qui faci els comptes perquè donin un resultat o altre. La despesa militar mundial podria situar-se per sobre dels dos bilions de dòlars, molt per sobre del que els estats declaren i recullen els diferents anuaris dels centres d'estudis. En segon lloc voldria assenyalar que el cataclisme econòmic que estem patint tindria una més ràpida solució traslladant els recursos del sector militar a l'economia real i socialment sostenible. Amb la qual cosa evitaríem la carrera d'armaments en que estem de nou  i que ens condueix inevitablement a més tensions geopolítiques i segurament a noves guerres.

 

 

Conceptes	War Resisters1	CACNP2	CSBA3
Personal militar	129,00	125,20	128,90
Operacions i manteniment	241,00	179,80	180,40
Adquisicions	143,00	104,20	104,20
R+D militar	79,00	79,60	79,60
Infraestructures	15,00	21,20	21,20
Habitatges militars	3,00	3,20	3,20
Diversos	4,00	2,20	0,80
Departament Defensa	614,00	515,40	518,30
Pensionistes militars	70,00
Armament nuclear (Dep. Energia)	17,00	15,60	15,60
NASA (escut antimissils)	9,00	8,90
Seguretat internacional	9,00
Seguretat interior (70% militar)	35,00
Departament d’Estat (part)	6,00	5,60
Altre despesa militar	5,00	4,40	7,20
Missions en Iraq i Afganistan	200,00	170,00	70,00
Total	965,00	719,90	611,10

 

 

 

 

Elaboració propia

1 War Resisters League

2 Center for Arms Control and Non-Proliferation

3 Center for Strategic and Budgetary Assessment

_______________________________________

 

¹     Center for Arms Control and Non-Proliferation.  www.CSBAonline.org/

²     Dreyfuss, Robert La financiación de las fuerzas armadas imperiales, The Nation, traducción Sin Permiso 11/6/07

³     www.warresisters.org/

⁴     www.armscontrolcenter.org/policy/securityspending/

⁵     www.CSBAonline.org/

⁶       www.centredelas.org  Se puede encontrar información del gasto militar real de España de los últimos 18 años.