Reduir la despesa militar

Davant l'enorme crisi de l'economia espanyola una de les possibilitats per a reduir l'endeutament i el dèficit públic es retallar diferents partides de la despesa militar. Article de Pere Ortega publicat al diari ARA el 14 de juny de 2012.

Segons el Ministri de Defensa, els compromisos de pagament dels grans projectes d’armes per enguany eren de 2.370 milions d’euros, dels quals Defensa deixarà sense pagar per falta de pressupost 1.862 milions. La majoria d’aquests incompliments corresponen als Projectes Especials d’Armaments (PEAS). Programes de llarga durada, iniciats a mitjans dels anys 1990 i que es projectava acabar-los entre el 2015 i 2025, i que avui acumulen un deute de 32.000 milions.

Davant aquesta situació Defensa contempla l’opció d’allargar la vida de producció de les armes entre deu o quinze anys més. Però aplaçar la producció d’aquests contractes no és cap estalvi, sinó ben al contrari, vol dir endarrerir la fabricació de les armes i el seu pagament i per tant, refinançar els projectes i encarir el seu preu final. El qual, pot arribar a xifres inversemblants que poden superar els 40.000 milions. Xifres difícilment suportables per la malmesa economia de la hisenda pública espanyola. Aleshores, no seria més fàcil abordar mesures de reducció d’aquestes armes què serien menys costoses que fabricar-les?

Alguns països de la UE han iniciat la reducció d’alguns dels grans contractes en armes. Alemanya ha reduït a 40 unitats l’avió A400M dels 60 compromesos inicialment i no adquirirà una nova versió de l’Eurofigther; Itàlia també ha anul•lat 25 unitats de l’Eurofigther, 45 avions F-35 i quatre fragates de les deu que pensava adquirir; França no adquirirà un segon portaavions; Regne Unit ha acordat dur a terme retallades en la seva despesa militar d’un 8% anual en els pròxims quatre anys, cosa que ha obligat a donar de baixa tres portaavions, avions Harrier i F-35. Igualment Holanda ha decidit reduir l'adquisició de 42 avions F-35.

L’Estat espanyol podria seguir el mateix camí i alguns d’aquests grans projectes d’armes, especialment aquelles que no tenen altra funció que la dissuasió d’atacs provinents d’hipotètics enemics i per tan, no entraran mai en combat. Aquests són els avions Eurofighter, els helicòpters Tigre, els blindats Lleopard i Pizarro i la majoria dels vaixells de guerra. Aleshores es podrien anul•lar, especialment aquestes que no tenen cap utilitat pràctica donades les limitacions de projecció estratègica que Espanya té en els escenaris internacionals. No oblidem que aquestes armes no s'han desplaçat mai on han actuat les forces armades espanyoles (Bòsnia, Afganistan, Líban o Líbia), i en el millor dels casos, acabaran la seva vida útil sense ser utilitzades mai (més enllà de maniobres). Aquest és el cas del portaavions de l’armada espanyola, el Príncep d’Astúries, que després de vint-i-cinc anys de vida útil ara serà apartat, perquè modernitzar-lo costa 400 milions d’euros. (el seu cost va ser de 630 milions).

A més, si s’emprengueren  la supressió dels PEAS, permetria acabar amb les ajudes en R+D militar i estalviar mil milions d'euros que durant molts anys s’han anat lliurant a les empreses militars per desenvolupar aquestes armes.

També caldria reduir els contingents actuals de les forces armades. Si alguns països com Alemanya i Itàlia han anunciat una reducció, per què l'Estat espanyol no segueix aquest camí? Així s’hauria d'iniciar un estudi de reducció dels efectius pensant en el conjunt de la UE, i començar un pla d'ajust de les plantilles. Per a què necessita Espanya un exèrcit de 130.000 soldats? És què amb la meitat o una tercera part no tindríem suficients?

Un últim àmbit per reduir la despesa militar seria retirar les nostres tropes de l'exterior per estalviar-nos els 860 milions que el 2011 va costar el seu desplaçament. Per molt que es repeteixi, és fals que proporcionin seguretat a la població espanyola, si de cas obeeixen al interès de la política exterior del govern central que actua d’acord amb els designis d’EUA o de l’OTAN.

Aquestes diverses combinacions permetrien estalviar entre 7.000 i 8.000 milions d’euros anuals. Es clar, que per tal d’impedir engrossir el nombre d'aturats i llançar a la desocupació a milers de professionals de l’exèrcit o treballadors de les industries militars. S’haurien de posar en marxa estudis. Per les forces armades, aplicar plans per passar comandaments a la reserva i recol•locar soldats en la funció pública. Respecte de les empreses, igualment iniciar estudis de conversió industrial militar cap a l'àmbit de producció de béns civils. Uns plans de conversió que haurien d'implicar el màxim d'agents socials i polítics possibles: govern local, autonòmic i estatal, col•legis professionals i sindicats. Aquest ampli consens podria buscar sortides a aquestes indústries, i per descomptat, resultaria menys costós que fabricar unes armes que no tenen cap utilitat social.

Pere Ortega