El Santander i les armes
El passat dia 19 de juny es va celebrar a Santander la Junta General d’Accionistes del banc Santander. Tots els accionistes de l’entitat hi eren convidats per aprovar els comptes anuals, entre d’altres punts del dia.
Uns comptes anuals, per cert, que han col•locat al banc espanyol en el tercer banc del món en quant a volum de beneficis. No és d’estranyar, doncs, que la sessió comencés amb generosos aplaudiments dirigits al president Emilio Botín i a la resta de consellers.
Després de l’anàlisi econòmic del darrer any, va arribar el torn d’intervencions i amb això la sessió va donar un gir: es va fer evident que hi havia accionistes descontents amb la gestió del banc en relació a temes com l’estafa Madoff o el fons “Banif immobiliario”. Altres veus, com les de Setem i Justícia i Pau, representant a accionistes del banc, també hi van ser presents per posar en evidència el seu malestar amb les activitats del banc. Setem, d’una banda, va revelar que el Santander està finançant la construcció d’unes preses hidroelèctriques a Brasil que estan tenint i tindran un gran impacte ambiental i social. I Justícia i Pau, d’altre banda, denuncià que el Banc Santader tingués una participació del 24% en el capital d’una empresa que fabrica bombes i explosius com és “Explosivos Alaveses (Expal)” i una participació del 13% a CESCE, agència que assegura les exportacions espanyoles, entre elles les de material de defensa.
En el torn de respostes, el Sr. Botín davant la intervenció de Setem es va limitar a afirmar que el Santander està compromès amb el medi ambient, sense desmentir ni afirmar allò que denunciava l’ONG. En el cas del vincle amb empreses militars denunciat per Justícia i Pau, el president va començar afirmant que les empreses militars amb les quals fan operacions són d’alta tecnologia i va acabar dient que compleixen els requisits com a clients del Santander (per veure la seva resposta completa clique aquí).
D’aquestes respostes se n’extreu la següent conclusió: el que diu públicament el Banc Santander en els seus informes i el que fa en realitat són coses ben diferents. Al Santander l’únic que l’importa és estar entre les entitats financeres que més beneficis guanyen al món i, si per assolir aquest objectiu, ha de finançar projectes i empreses que destrueixin el medi ambient i contribueixin a generar conflictes armats, no hi ha cap dubte que està disposat a fer-ho, malgrat això contradigui les seves pròpies polítiques de compromís social i ambiental.
