La inèrcia de la despesa militar de l'Estat espanyol

El pressupost de defensa de l’any 2008
Pere Ortega, Materials de Treball, núm. 33 (febrer 2008)

Amb la presentació al Congrés de Diputats dels pressupostos generals de l'Estat elaborem, cada any, un informe sobre la despesa militar. Això ho portem a terme perquè pretenem influir en el debat que, en els mitjans i en la societat, es dóna a l'entorn de l'esdeveniment més important que ha de regir la política de tot l'Estat per a l'any pròxim.

Els pressupostos de l'Estat espanyol dedicats a qüestions militars, com els de la resta de països del nostre entorn, estan repartits entre diversos ministeris. Així, quan parlem de despesa militar no solament ens referim al pressupost del Ministeri de Defensa, sinó a totes aquelles despeses que tenen com a destí les forces armades espanyoles i, en canvi, provenen d'altres ministeris. Aquest criteri, encara que de sentit comú, no és nostre, sinó que és una recomanació d'organismes tan dispars com el Stockholm International PeaceResearch Institute (SIPRI) i l'Aliança Atlàntica, que concreten (quines) són les partides que han d'englobar la despesa militar.

Llavors, d'acord amb aquests criteris, és apropiat incrementar el pressupost del Ministeri de Defensa amb aquelles partides militars que es troben en altres ministeris, com és el cas de les classes passives militars a càrrec de la seguretat social, aquells militars que han passat a la reserva o són pensionistes; la R+D militar del Ministeri d'Indústria; els cossos paramilitars, com la Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar, avui a càrrec del Ministeri de l'Interior; les càrregues socials patronals de la mútua ISFAS, que sorgeix d'Altres Ministeris, i les contribucions a organismes internacionals militars, com la OTAN i la UEO, a càrrec del Ministeri d'Afers Exteriors. Nosaltres, a més, afegim la part proporcional dels interessos del deute de l'Estat respecte a la despesa militar. Això es justifica per la importància de les inversions en armaments i instal·lacions militars, perquè si l'Estat s'endeuta per poder realitzar-les, resulta adequat que la part proporcional dels interessos del deute s'apliquin a la despesa militar.

Un cop afegides, el total de la despesa militar supera en més del doble el del Ministeri de Defensa (Taula 1) i situa els principals indicadors de la despesa militar de 2008 en percentatges molt més elevats dels manejats pel Govern i repetits en els mitjans de comunicació (Taula 2).

 

Taula 1. La despesa militar inicial de l’Estat espanyol anys 2007-2008
(en milions d’euros corrents)

 

Conceptes	Any 2007	Any 2008
Ministeri de Defensa	8.052,76	8.492,61
Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa	1.282,19	1.334,63
Centre Nacional d’Intel·ligència	241,57	264,71
Total Defensa	9.576,52	10.091,95
Classes passives militars	3.102,21	3.184,35
ISFAS (Altres Ministeris)	563,62	565,60
Guàrdia Civil (Ministeri de l’Interior)	2.657,51	2.893,36
R+D militar (Ministeri d’Indústria)	1.225,06	1.308,57
OTAN i UEO (Ministeri d’Assumptes Exteriors)	7,79	7,80
Total Defensa criteri SIPRI i OTAN	17.132.71	18.051,63
Interessos del Deute Públic	844,52	858,68
TOTAL DESPESA MILITAR	17.977,23	18.910,31

Font: Elaboració pròpia

 

Taula 2. Principals indicadors de la despesa militar 2008

Despesa militar per dia	51,81 milions d’euros
Despesa militar per habitant/any	422 euros
Inversions militars representen el 16,71% del total de inversions de l’Estat i les CA	4.080 milions d’euros
Increment de les inversions respecte a l’any 2007	27,7%
R+D militar total	1.664,24 milions d’euros
Despesa militar respecte al PIB 2008	1,69%
Increment de la despesa militar respecte a l’any 2007	5,38%
R+D militar respecte al total de R+D	17,82%
Despesa militar respecte al pressupost total	5,42%

Font: Elaboració pròpia

 

El debat públic sobre el contingut dels pressupostos de l'Estat es produeix sobre el projecte inicial durant la seva presentació al Congrés de Diputats. Però després, durant la seva execució al llarg de l'exercici, es van produint modificacions en la despesa pública de les quals no s'escapa el Ministeri de Defensa. Aquestes modificacions poden produir-se a causa de motius difícils de predir, però moltes altres vegades és simplement una estratègia per amagar i reduir l'increment de la despesa militar i, de passada, eludir el debat sobre un excessiu increment d'aquesta despesa.(1) Per aquest motiu, en finalitzar l'exercici revisem els pressupostos inicials aprovats i ens trobem amb augments que oscil·len entre el 15% i el 20% anuals (Taula 3). La qual cosa dispara els indicadors de la despesa militar en aquesta mateixa proporció.

 

Taula 3. Pressupost liquidat (obligacions reconegudes)

(en milions d’euros corrents)

Conceptes	20061	20072
Ministeri de Defensa	8.571,34	9.578,40
Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa	1.600,13	1.648,60
Centre Nacional d’Intel·ligència3	208,57	241,57
Total Defensa	10.380,04	11.468,57
Total Defensa inicial	8.857,25	9.576,52
Total Defensa liquidat	10.380,04	11.468,57
% Variació	17,19	19,76

(1) La liquidació 2006 és provisional
(2) La liquidació 2007 és provisional a 30/9/07
(3) La consignació del CNI és la inicial, perquè la liquidació final és secreta
Font: Elaboració pròpia

 

L'aspecte més destacat, pel que fa al contingut i importància, són les inversions militars que, amb una xifra de 4.080 milions d'euros, representen un 16,71% del total de les inversions de l'Estat central incloses les inversions de les comunitats autònomes. Aquesta quantitat sorgeix de sumar les inversions del Ministeri de Defensa i els seus Organismes Autònoms, més la R+D del Ministeri d'Indústria. La R+D és una part de la inversió final d'un producte, en aquest cas destinada a proveir d'ajudes les indústries militars per desenvolupar els projectes de noves armes.

En la Taula 4, es pot apreciar com, l'any 2008, la inversió militar respecte a l'any 2007 augmenta un 27,7%. D'aquí la importància del seu contingut, ja que un augment d'aquesta magnitud també el necessiten les afeblides infraestructures del país.

 

Taula 4. Inversions Militars/Estat central + comunitats autònomes

(en milions d’euros corrents)

Any	Inversions Defensa1	R+D militar Ministeri Indústria	Inversió militar total	Inversió Estat i CA	% Inversió Militar/ Estat
2007	1.970,42	1.225,06	3.195,48	21.849,50	14,62
2008	2.771,51	1.308,57	4.080,08	24.404,60	16,71

(1) Les inversions inclouen la R+D del Ministeri de Defensa
Font: Elaboració pròpia

 

Al llarg de l'any, el Govern espanyol aprova nous projectes militars o ampliacions dels ja existents. Durant l'any 2007 han aparegut novetats que incrementen les ja importants inversions en armaments (Taula 5). A més a més, aquests projectes sofreixen canvis en els seus preus finals perquè cada any es produeixen augments. Això és degut als canvis constants als quals estan sotmesos aquests sofisticats artefactes. Amb la qual cosa se sap el cost inicial de l'arma, però no el seu preu final (es pot consultar en les estadístiques de www.justiciaipau.org/centredelas).

 

Taula 5. Contractes nous de compres d’armes per part d’Espanya del 2007

2.600 míssils anticarro Spike a l'empresa Rafael (Israel) per un import de 327 milions d'euros l'ensamblatge. Ho realitzaran General Dynamics/Santa Bàrbara i Tecnobit amb un contracte de 30 milions €. Els míssils estan destinats als helicòpters de combat Tigre per a l'exèrcit espanyol que fabricarà Eurocopter Espanya. 4 Sistemes de radar Arthur de Ericsson per un import de 69,09 milions € 4 avions no tripulats UAV de Aircarft Industries Israel, en els quals participaran Indra i EADS-CASA per un import de 17 milions €. 24 Míssils Tomahawk (sobre els 60 previstos) de Raytheon (EUA) per un import de 74 milions €. Modernització d’Helicòpters CH-47 Chinook per EADS-CASA per un import de 53 milions € Equips Unitat Militar Emergències composts de camions a Iveco i totterrenys a Santana per un import de 230 milions € 4 avions Harrier II Plus a EADS-CASA per un import de 10 milions € Radiotelèfons tàctics P34G a Amper per un import de 180 milions € 40 Vehicles blindats MRAP (sobre un total de 220), en fase de concurs públic, per un import de 14 milions €.

Font: Elaboració pròpia

 

Però a més dels canvis constants en els projectes, es produeix una altra perversió: la ineficiència que acompanya la producció d’armes, perquè, en no tenir cap competència en el mercat i com que l'únic client és l'Estat, les empreses no exerciten cap control sobre els costos de producció, els quals es traslladen al preu final de l'arma. Un bon exemple el tenim en les ajudes en la R+D destinada a aquests projectes.

La R +D militar
La R+D militar de l'any 2008 augmenta respecte a l'any anterior en un 4,91% i si percentualment respecte al total de l'Estat dedicat a R+D civil disminueix respecte a l'any 2007 és a causa de l’innegable esforç del Govern d’incrementar les ajudes a R+D civil que arriben fins a 7.678,9 milions. Una novetat respecte a anys anteriors és que la R+D militar i la civil es presenten per separat dintre dels pressupostos de l’Estat, però així i tot la R+D militar encara és un 17,82% respecte del total de la R+D de l’Estat (Taula 6).

 

Taula 6. R+D Militar 2007-2008 (en milions d’euros corrents)

ANYS	2007	2008
Programa 464A (Investigació i estudis)	226,56	211,85
Programa 467G (Societat de la informació)	3,90	3,90
Canal d’Experiències Hidrodinàmiques El Pardo	5,96	6,37
Institut Nacional de Tècnica Aerospacial E.T. (INTA)	124,61	133,54
Total R+D Ministeri de Defensa	361,03	355,66
Ajudes R+D militar Ministeri d’Indústria 464B	1.225,06	1.308,57
Total R+D militar	1.586,09	1.664,23
Total R+D civil	6.474,32	7.678,94
R+D militar respecte al total de R+D	19,68%	17,82%

Font: Elaboració pròpia

 

L'esforç del govern d'incrementar la R+D s'expressa amb l'afegit de la “(i)” d'innovació. Així, ara es parla de la R+D+(i) per canviar la inèrcia del passat que situava Espanya a la cua dels països de l’OCDE en aquest important aspecte. Però aquest aspecte positiu d'augmentar la innovació té en la R+D militar el seu vessant negatiu. Any rere any comprovem com el Govern espanyol aprova uns pressupostos militars on les partides dedicades a la R+D militar augmenten, especialment els préstecs a empreses des del Ministeri d'Indústria.

Aquesta decisió sorgeix el 1996 i obeeix a una triple causa. En primer lloc, no augmentar el pressupost de defensa per evitar les crítiques de l'oposició parlamentària, però sobretot d'una opinió pública desfavorable a l'increment de les despeses militars. Per una altra banda, no incloure'ls com una despesa, sinó com un préstec a empreses sense cap interès a retornar en 20 anys i així, de passada, se satisfan les demandes d'unes indústries militars que volen compensacions de l'Estat per desenvolupar noves armes. Finalment, amb aquestes pràctiques, els militars veuen satisfetes les seves demandes de modernització dels equips militars.

Però el problema és que durant els dotze anys transcorreguts s'han donat préstecs a les empreses per 12.104,84 milions que se suposa hauran de retornar. Deute que continuarà augmentant, ja que les inversions previstes fins al 2023 s’estima que arribaran a 26.000 milions d’euros i que el Ministeri de Defensa tindrà que retornar al d’Indústria. Però la realitat s'imposa, les empreses perceben els préstecs com a ajudes, fins avui no han retornat ni un euro, igual que el Ministeri de Defensa. Tot això afegit als efectes perversos que provoca en els pressupostos de l'Estat, perquè en tractar-se de préstecs es comptabilitzen com un deute en el capítol d'ingressos, provocant un desequilibri pressupostari al final de l’exercici que forçosament es convertirà en dèficit i tindrà un efecte inflacionari sobre l'economia.

Balanç final
La política militar pot canviar si el govern és d'un o un altre signe, més a la dreta o a l'esquerra. Però quan es tracta de decidir les polítiques de despesa militar no és menys cert que els uns i els altres se situen en la inèrcia de continuar apostant per incrementar el pes del que és militar. La qual cosa, respecte a la situació mundial, contribueix a l’augment de les tensions militars i a la cursa d'armaments del bloc occidental amb Estats Units al seu cap. Una aposta política amb un resultat molt negatiu pel que fa a la seva eficàcia en termes de política exterior, i de nul·la eficiència sobre el desenvolupament econòmic del país, quan hi continua havent tantes necessitats socials per resoldre dintre i fora de les nostres fronteres.

 

Notes

(1) Els increments provenen, moltes vegades, de la Partida Fondos de Contingencia de Otros Ministerios. Per veure un informe detallat, consulteu: Toribio, José, El escándalo del gasto militar en www.justiciaipau.org/centredelas/