La despesa militar de l'exercici 2007

Escrit per Pere Ortega on 04 Febrer 2007. Posted in Economia de defensa

El Projecte de pressupostos de l'Estat espanyol per al pròxim any 2007 ha estat aprovat en el Congrés de Diputats. Un any més hem escoltat paraules enceses en boca dels parlamentaris que els han dut des de l'abstenció al vot negatiu als pressupostos. Els mitjans de comunicació també han recollit aquest debat, per al qual no han faltat opinions crítiques. Però, com és costum, ningú, absolutament ningú, ha esmentat les desorbitades despeses militars dintre dels pressupostos, que en el seu conjunt representen l'astronòmica xifra de 17.977.230.000 d’euros, 49,25 milions d'euros diaris (8.194 milions de pessetes), cosa que equival a 423 euros l'any per habitant de l'Estat (vegeu Taula 1).
Pere Ortega. Materials de Treball núm 30 (gener 2007)

L'anàlisi que realitzem cada any s'ajusta al criteri d'incloure aquelles partides militars que es troben repartides per altres ministeris, com són: les classes passives militars, els militars que han passat a la reserva o són pensionistes; les quotes socials dels militars de l'Institut Social de les Forces Armades; la R+D militar que es comptabilitza en el Ministeri d'Indústria; la contribució a l’OTAN del Ministeri d'Exteriors; el cos paramilitar de la Guàrdia Civil, a càrrec del Ministeri de l'Interior. Aquestes partides, la mateixa Aliança Atlàntica les assumeix com a militars i recomana la seva inclusió com a despesa de les forces armades. Nosaltres, a més, afegim la part proporcional dels interessos de l'endeutament de l'estat en Defensa. Això no tindria justificació per la despesa ordinària de manteniment dels exèrcits, però sí que la té, com després veurem, a causa de l’alt percentatge dedicat a les inversions militars. Que la despesa militar sigui molt superior a la del Ministeri de Defensa és una pràctica comuna a la majoria dels estats. Els mateixos Estats Units no inclouen les despeses de les seves forces militars a l'Iraq i a l'exterior en el pressupost del Pentàgon. És per aquest motiu que tant l’OTAN com el SIPRI d'Estocolm, un dels instituts d'investigació per a la pau de més prestigi, aconsellen la inclusió de les despeses militars repartides per altres ministeris en la despesa militar total.

La despesa militar total, englobant les partides esmentades repartides per la resta de ministeris, augmentarà un 5,1% respecte a l'any 2006 i representa un 5,5% sobre el total del pressupost de l'Estat. Un increment per sobre del 3,2% previst de creixement del PIB per al 2007, percentatge sobre el qual es basarà l'augment dels salaris dels treballadors. Aquesta realitat contradiu els raonaments del ministre d'economia, el Sr. Solbes, quan afirma que són uns pressupostos amb una forta dedicació a aspectes socials, amb assignacions que augmenten respecte a anys anteriors en seguretat social, habitatge, educació i sanitat. Certament, les assignacions d'aquestes partides augmenten, però si observem un dels aspectes que tenen la comesa d'impulsar el desenvolupament del país, les inversions en infraestructures per a transport, habitatge i urbanisme, llavors cal desmentir el ministre Solbes, ja que les inversions per a Defensa representen el 32% del total de les inversions de l'Estat. Un percentatge escandalós. Les inversions militars reals del pressupost per a l’any 2007 sumen la quantitat de 3.195 milions d'euros, una tercera part del total de les inversions de l'Estat. Si s'observa la Taula 2, s'aprecia l'enorme pes dels aspectes militars sobre el total d'inversions del Pressupost de l'Estat espanyol. Inversions que cada any van destinades al desenvolupament de nous equips d'armaments, bona part en el marc de col·laboració amb altres països europeus: l'avió de combat Eurofigther, l'helicòpter de combat Tigre, els míssils Iris i Taurus, l'avió de transport militar A400-M, i alguns de nous que sorgeixen, com el gegantí Obús de 155 mm o els vaixells de projecció estratègica, desembarcament i proveïment BAC i BAM per projectar intervencions militars a l'exterior, que units a la resta d'armaments representen una sagnia per a l'economia del país (Taula 3).

Aquesta qüestió de les inversions militars és el principal desgavell polític de l'actual govern del PSOE, i és una mostra evident de la deriva militarista en què es troba immers l’Estat. De les inversions la principal partida és la dedicada a R+D militar, que es comptabilitza en el capítol VI d’inversions dels pressupostos i representa una cinquena part (20%) del total de la R+D de l'Estat (Taula 4), destinada a les noves armes que es fabriquen a Espanya, la qual continua sorgint, de manera inexplicable, del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, i el seu destí és proveir d'ajudes les indústries que les desenvolupen. Ho denunciem any rere any, és una manera encoberta de subvencionar mitjançant recursos públics les empreses privades. I llança seriosos dubtes des d'un punt de vista econòmic, perquè investigar per produir armament resulta de dubtosa eficiència, per molt que ho afirmin els defensors del militarisme, a causa del molt discutible transvasament de la tecnologia militar per a l'ús civil. I moralment reprovable des del punt de vista social, ja que aquesta mateixa investigació dedicada a usos civils aportaria més beneficis. D'aquí la nostra crítica a la ineficiència econòmica dels productes que s'investiguen, perquè no desenvolupen beneficis d'economia d'escala i és dubtós que produeixin un transvasament de tecnologia a la indústria civil. Malgrat això, es continua ajudant les indústries de guerra mitjançant uns recursos que, de retorn, es comptabilitzen com un ingrés i amaguen un dèficit més gran del pressupost públic.

Mereix un comentari la inclusió de la Guàrdia Civil com a despesa militar. Ho justifiquem pel fet que aquest cos té un clar caràcter paramilitar, té encomanades missions de seguretat nacional considerades estratègiques, com vigilància de fronteres i costes. I, a més, els seus integrants es regeixen per l'ordenança i la disciplina militars. Però també és cert que, entre les missions que tenen assignades, n’hi ha una bona part que no són militars relacionades amb la seguretat ciutadana, com el tràfic de carreteres o la lluita i prevenció de la delinqüència criminal. Cal afegir que és una important reivindicació del personal del cos l'abandonament del caràcter militar. Aquest any hem assistit a un primer símptoma en aquest sentit: per primera vegada s'han unificat en un sol comandament els cossos de la policia i la guàrdia civil, i els seus pressupostos també s'han unificat. Si en el futur es produeix la bona notícia de l'abandó del caràcter i de les missions militars del cos, no dubtarem a restar la despesa de la Guàrdia Civil com a militar, ja que seria una bona notícia anunciar que Espanya gaudeix d'una despesa militar inferior.

La despesa militar a Espanya és, any rere any, un enorme pou negre on es dipositen recursos sense raó aparent que ho justifiqui. Quins són els perills i amenaces que recauen sobre el territori espanyol per justificar aquestes milionàries xifres? Aquesta situació més aviat obeeix a la inèrcia i dinàmica en què es troba immers l'Estat espanyol a causa dels compromisos derivats d'estar associat a l'Aliança Atlàntica i a l'incipient pol militar que s'està creant a l'interior de la Unió Europea, que disparen la despesa militar dels països membres en ambdues estructures militars i que, amb els EUA al capdavant, empenyen la despesa militar mundial a les xifres del final de Guerra Freda (1.150.000.000.000 de dòlars anuals el 2005). Una bogeria que només beneficia les butxaques de l’anomenat "complex militar industrial", conglomerat on es barregen els interessos i corrupteles dels accionistes de les indústries de guerra i d'alguns militars i polítics.

Taula 1. La despesa militar inicial a Espanya (anys 2006-2007)

(en milions d’euros corrents)

Conceptes	Any 2006	Any 2007
Ministeri de Defensa	7.416,53	8.052,76
Organismes autònoms del Ministeri de Defensa	1.232,15	1.282,19
Centre Nacional d’Intel·ligència	208,57	241,57
Total Defensa	8.857,25	9.576,52
Classes passives militars	2.993,18	3.102,21
ISFAS (Altres Ministeris)	587,80	563,62
Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior)	2.364,38	2.657,51(1)
R+D militar (Ministeri d’Indústria)	1.358,01	1.225,06
OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors)	8,83	7,79
Total Defensa criteri OTAN	16.169,45	17.132.71
Interessos del Deute Públic	954,98	844,52
TOTAL DESPESA MILITAR	17.124,43	17.977,23

(1) El pressupost de la Guàrdia Civil per a l’any 2007 s’ha unificat al de la Policia Nacional,

la quantitat ressenyada respon a l’increment previst respecte al 2006.

DADES 2007

Increment Defensa respecte a l’any 2006: 8,12%

Increment del total de despesa militar respecte a l’any 2006: 5,10%

% del total de la despesa militar respecte al pressupost total: 5,53%

% de la despesa militar respecte del PIB 2007: 1,73%

Despesa militar per dia: 49,25 milions de € (8.194 milions de pessetes)

Despesa militar per càpita/any: 423 € (70.381 pessetes)

% I+D militar respecte al total I+D: 19,80%

% inversions militars respecte al total inversions: 32%

Taula 2. Inversions 2006-2007 (en milions d’euros corrents)

Ministeri	Any 2006	Any 2007
Inversions Defensa	3.300,02	3.195,48
Ministeri de Foment	4.909,00	5.238,07
Resta de ministeris	1.129,21	1.556,61
Total inversions Estat	9.338,23	9.990,16

Inversions 2007 en Defensa representa el 32% total Estat i el 61% respecte de Foment

Taula 3. Principals inversions militars 2007 (en milions d’euros)

Avió de combat EF-2000	369,02
Avió transport A400M	1,00
Helicòpters de combat Tigre	60,64
Fragates F-100	5,56
Blindats Leopard	101,48
Blindats Pizarro	59,52
Obús remolcat 155/52 mm	3,12
Míssils Iris, Taurus i torpedes Submarins S-80	75,88
Blindats Centaure	25,04
Vehicles transport militar	34,71
Artilleria i míssils contracarro	64,10
Helicòpters NH-90	14,00
Vaixells transport militar i desembarcament BAC, BAM, LCM	59,35
Modernització avions militars F-5 y C-15	34,94
Comunicacions, sistemes de comandament i guerra electrònica	84,07
Equips de defensa (inversions varies)	110,46
Municions i explosius	13,94
Resta infraestructures, instal·lacions i material de guerra	1.262,58
R+D del Ministeri d’Indústria	1.225,06
TOTAL inversions	3.195,48