L'escàndol dels crèdits en R+D militar

Escrit per Pere Ortega on 22 Juny 2008. Posted in Economia de defensa

La fórmula consistia a concedir a les indústries militars préstecs per a R+D a zero interès, reembolsables des del Ministeri d'Indústria amb un termini de tornada de vint anys a compte de les compres d'armaments. Les indústries no han retornat ni un euro, els deutes continuen acumulant-se fins que arribarà el dia en què la situació sigui insostenible i molt em temo que es recorrerà a la condonació.
Pere Ortega, Materials de Treball, núm. 34 (juny 2008)

Tot va començar en 1996 amb l'arribada al govern del Partit Popular a causa de la promesa electoral de professionalitzar les forces armades i abandonar el Servei Militar Obligatori. Aquesta representava el 1998 un fort increment, un 30% de les despeses de personal segons el model aleshores presentat. A aquest s’havien d’afegir els projectes militars de noves armes engegats en l'etapa anterior del govern del PSOE. La combinació d'ambdós no podia portar-se a terme sense incrementar de manera important el pressupost militar. Això, evidentment, tenia un elevat cost polític per al PP per allò d'iniciar un nou periple augmentant de manera important la despesa militar, la qual cosa no seria ben acollida per l'opinió pública espanyola.

La solució va ser portada a terme des de la Gerència de Cooperació del Ministeri de Defensa mitjançant una alambicada fórmula d'enginyeria financera, que permetia plantar cara a les despeses derivades de la professionalització, i també continuar amb els grans projectes d'armes. D'aquesta manera s'aconseguien tres propòsits: no incrementar massa la despesa militar del Ministeri de Defensa; augmentar la contribució en R+D, llavors a la cua dels països de l’OCDE, i satisfer les demandes d'ajuda de la indústria militar espanyola per finançar la investigació i el desenvolupament de nous prototips d'armes.

La fórmula consistia a concedir préstecs per a R+D a zero interès, reembolsables des del Ministeri d'Indústria amb un termini de tornada de vint anys a les indústries militars a compte de les compres d'armaments. Es va signar un conveni entre ambdós ministeris (Indústria i Defensa) segons el qual Indústria avançava els diners en concepte de R+D que les empreses retornarien a Defensa quan aquesta dugués a terme el pagament de les armes.

Aquesta situació iniciada pel PP, malgrat les crítiques que des de l'oposició va portar a terme el PSOE, va ser continuada per aquest després de la seva victòria electoral el 2004, s’ha convertit en endèmica a dia d'avui. Així, els crèdits en R+D del Ministeri d'Indústria continuen augmentant i acumulant uns fons que prenen proporcions insòlites. Avui dia trobem que els crèdits acumulats entre 1997 i 2008 lliurats a les empreses ascendeixen, segons dades oficials (Taula 1), a l'astronòmica xifra de 12.104,84 milions d'euros corrents. Aquesta xifra és només de la R+D militar que prové d’Indústria, ja que després hi ha la R+D militar per a portar a terme investigacions dintre del Ministeri de Defensa, 3.859 milions d'euros durant el mateix període.

A més a més, hi ha el preu final de les armes(1) que augmenta en el transcurs de la seva producció, amb un cost total d'inversió que ascendeix a 27.000 milions d'euros a data d'avui (www.justiciaipau.org/centredelas). I segons va revelar recentment Enrique Navarro,(2) el 1996 subdirector de la Gerència de Cooperació del Ministeri de Defensa, el deute de les empreses militars amb el Ministeri d'Indústria ascendeix a 26.000 milions d'euros el 2007, i encara falten per abonar 20.000 milions més quan el 2024 finalitzin tots els projectes de noves armes en curs.

Els crèdits pendents de cobrament lliurats a les indústries militars es comptabilitzen en el pressupost d'ingressos en la partida 83107 com reintegraments de préstecs concedits fora del sector públic a empreses privades. Un calaix de sastre que engloba tots els deutes per crèdits a les empreses privades i que el 2008 ascendeixen a 580,2 milions d'euros. Dins el sector públic també hi ha un grapat d’indústries militars públiques (Navantia, EADS, Hisdesat, entre d’altres) en la partida 82104 reintegraments de préstecs al sector públic, societats mercantils, entitats empresarials, un altre calaix de sastre que el 2008 comptabilitza 482,1 milions d’euros. Per descomptat unes xifres desorbitades impossibles de definir que, malgrat les indagacions portades a terme, tant analitzant els pressupostos de l'Estat com als ministeris d’Indústria i Defensa, no he pogut aclarir. Així continuem sense saber si s'ha retornat alguna quantitat de les indústries militars a Defensa i d’aquest a Indústria. Aquest fet amaga una realitat no declarada, un major dèficit públic dels comptes de l'Estat. Perquè, en tractar-se de crèdits, tant es comptabilitzen en el pressupost de despeses com en el d'ingressos. Amb la qual cosa l'actual declarat superàvit dels comptes públics és una fal·làcia producte de l'enginyeria pressupostària del Ministeri d'Hisenda, que permet aquestes complicades combinacions que confonen analistes, polítics i l'opinió pública.

Estic convençut que les indústries no han retornat ni un euro, ja que els crèdits en R+D són percebuts per les indústries com “ajudes”, és a dir, subvencions per al desenvolupament dels nous armaments. Llavors els deutes de les indústries continuen acumulant-se fins que arribarà el dia en què la situació sigui insostenible, quan s'haurà de buscar alguna solució, i molt em temo que es recorrerà a la condonació. En aquest cas, en desaparèixer del pressupost es convertiran en dèficit públic; és a dir, que acabarem pagant el deute de les empreses d’armes el conjunt de la població de l'Estat.

Aquesta és la situació a data d'avui i les xifres van augmentant any rere any sense que ningú sàpiga amb certesa com acabarà aquest enorme pou negre i sense fons que són les inversions en armaments. És possible que el que ha passat amb la indústria militar sigui extensible a un altre tipus d'indústries. Però, encara que no fos així, igualment ens trobem amb un dels majors escàndols economicofinancers amagats en els comptes de l'Estat. Si estic equivocat, m'agradaria que, amb dades a la mà, es desmentissin les meves afirmacions.

Taula 1. R+D militar a Espanya (1997-2008)
(en milions d’euros corrents)

ANYS	R+D Ministeri Defensa	Crèdits en R+D militar Ministeri Indústria	Total R+D Militar
1997	290,11	210,36	500,47
1998	300,14	581,00	881,14
1999	294,75	1.198,58	1.493,33
2000	293,48	964,11	1.257,59
2001	382,11	947,80	1.329,91
2002	314,04	1.176,85	1.490,89
2003	322,97	1.049,90	1.372,87
2004	303,42	1.070,00	1.373,42
2005	315,69	1.014,60	1.330,29
2006	325,88	1.358,01	1.683,89
2007	361,04	1.225,06	1.586,10
2008	355,67	1.308,57	2.363,67
Total	3.859,3	12.104,84	16.663,57