El respecte als drets i la dignitat de la persona en la vida militar

La recentment aprovada Llei orgànica dels drets i deures del membres de les forces armades ha creat una nova figura, l’Observatori de la Vida Militar. Aquest observatori neix de la proposta que Justícia i Pau, conjuntament amb 25 ONG catalanes, va fer i que va ser assumida per la Llei de la defensa nacional de 2005.

Aquesta proposta recollia una de les principals conclusions del treball d’Informació per a la Defensa dels Soldats, organització catalana que va estar molt activa en els temps finals de la mili defensant els joves que es veien obligats a realitzar-la.

L’Observatori respon a la necessitat que hi hagi mecanismes de prevenció i vigilància perquè la vida militar es desenvolupi en el respecte i la dignitat de la persona. Els maltractaments, humiliacions i abusos sobre militars i reclutes, constitueixen un fenomen persistent en la major part dels exèrcits del món, i el cas espanyol no n’és una excepció, on la professionalització recent del personal militar no ha aconseguit erradicar-los.

I aquest no és un problema exclusiu de les persones afectades, de les víctimes que els pateixen. La violència i el no respecte dels drets humans i la dignitat de les persones condiciona de manera irreversible les finalitats de les forces armades i en aquesta mesura afecta el conjunt de la societat. La societat ha de vigilar que la vida militar no es construeixi en la vulneració de drets i ha d’instrumentalitzar els mecanismes precisos per evitar-ho. És aquí on rau la importància de la creació de l’Observatori de la Vida Militar.

Ha calgut esperar gairebé sis anys, molt més dels tres mesos que disposava la Llei de defensa nacional, perquè s’hagi aprovat definitivament la seva creació. Expressió de les resistències que s’han hagut de vèncer eren les mancances del projecte de llei inicial que plantejava un observatori buit de contingut i de competències. En el procés de debat parlamentari, el Centre Delàs de Justícia i Pau va comparèixer a la Comissió de Defensa i finalment la llei ha millorat el projecte inicial, i l’ha millorat en la direcció que nosaltres dèiem.

Ha reforçat el seu paper de vigilància del respecte als drets fonamentals i a les llibertats públiques dels membres de les forces armades, motiu principal pel qual vam proposar la creació d’aquest observatori.

L’Observatori podrà actuar a “instància de part”, cosa molt important per no ser un òrgan que únicament fa informes de despatx, i això vol dir que podrà admetre denúncies de particulars i investigar-les, tot accedint si cal a les unitats militars.
Ha incorporat en la seva composició persones de l’àmbit dels drets humans, quan el projecte només admetia persones dels àmbits de la defensa o els recursos humans, delatant així les seves intencions inicials.  

S’ha clarificat la seva dependència directa de les Corts Generals, com a expressió de la vigilància de la societat sobre la vida militar. I s’ha eliminat del redactat l’adscripció a la sotssecretaria de defensa, que a la pràctica el convertia en un òrgan sota la dependència del Ministeri de Defensa, el qual ara es limita a proporcionar seu i suport administratiu.

Naturalment aquesta és la llei, però caldrà veure quina és l’aplicació pràctica de l’Observatori de la Vida Militar, quins són els membres que escullin les Corts per endegar-lo, i d’això dependrà que resti com un observatori més del que ningú se’n recorda o que sigui un òrgan que realment pugui actuar. També, és clar, cal la pressió social, així com cal també comptar amb la presència cada dia més activa de les associacions professionals de militars, en especial d’aquelles que no busquen privilegis o una incidència política sinó senzillament ser tractats com a ciutadans normals, i no com a  carn de canó d’obediència cega. I això ha fet que la llei hagi avançat, encara que no d’una manera plena, en el reconeixement dels drets ciutadans de les persones d’uniforme, que s’hagi reconegut l’associacionisme militar com instrument legítim per a la defensa dels seus interessos professionals, econòmics i socials o, també, que es creï el Consell de Personal de les Forces Armades, com a òrgan de participació.

El desenvolupament d’aquesta llei posarà a prova si els exèrcits poden renunciar realment a la violència interna, oficial o paral•lela, base sobre la qual se sustenta  la vulneració de drets i del respecte a la dignitat de la persona en el si de les forces armades. O si el realment raonable és pensar que  aquestes violències són una part estructural dels exèrcits i el que cal és buscar altres formes de seguretat que no passin pels exèrcits.