La guerra comença a casa
Durant l’any 2010, l’Estat espanyol va vendre armes a quinze països que es trobaven en situació de conflicte armat fent gala d’un comportament que vulnera la normativa espanyola i europea sobre comerç d’armes, i que mostra una clara falta de compromís per la pau i el respecte als drets humans.
Tant la normativa europea com l’espanyola incorporen diferents criteris en raó dels quals es poden denegar llicències d’exportacions d’armes. Un d’aquests criteris és el relacionat amb l’existència de tensions o conflictes armats en els països importadors. La Posició Comú 2008/944/PESC (art.2, criteri 3) de la Unió Europea estableix que “Els Estats membres denegaran les llicències d’exportació de tecnologia o equips militars que provoquin o prolonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents en el país de destí final”. Al seu torn, la Llei espanyola 53/2007 (Cap. I, art. 8, secció 1.a.) senyala que les sol•licituds d’autorització d’exportacions seran denegades “quan puguin exacerbar tensions o conflictes latents”.
Seguint el que estableix la normativa i en base, d’una part, a l’informe sobre comerç d’armes elaborat per Tica Font i Francesc Benítez1 i, de l’altra, als informes de diversos centres d’investigació sobre conflictes armats2: és possible identificar les exportacions espanyoles d’armes i materials de doble ús realitzades a països en situació de conflicte armat durant l’any 2010, susceptibles de vulnerar la legislació existent en matèria de comerç d’armes. En concret, l’any 2010 l’Estat espanyol va exportar armes i materials de doble ús a una quinzena de països en situació de conflicte armat: Algèria, Colòmbia, Etiòpia, Filipines, Índia, Iraq, Iran, Israel, Nigèria, Pakistan, República Centreafricana, Rússia, Tailàndia, Turquia i Txad.
Alguns dels casos més alarmants són els següents:
Algèria va rebre durant l’any 2010 un total de 3.116,63 milers d’euros en material de defensa, tot i que els quatre centres consultats assenyalaven l’existència d’un conflicte armat d’intensitat mitjana durant el mateix període.
En el cas de Colòmbia tres dels quatre centres consultats coincideixen a parlar d’un conflicte d’alta intensitat. Tot i aquesta situació, Colòmbia ha rebut un total de 29.128,89 milers d’euros corrents en material de defensa durant l’any 2010; la quantitat més elevada exportada a un país en conflicte.
Pel que fa a l’Índia, els quatre centres consultats constaten l’existència d’un o diversos conflictes armats d’intensitat mitjana l’any 2010, durant el qual va rebre exportacions espanyoles de material de defensa per un valor de 13.741,36 milers d’euros –la segona xifra més elevada pel que fa als països en conflicte. A més a més, va rebre material de doble ús per un valor de 1.214,60 euros. És important assenyalar que l’Índia és una de les potències nuclears, juntament amb el Pakistan, país amb el qual manté un conflicte per la regió del Caixmir.
A banda de les tensions amb l’Índia, els quatre centres consultats constaten que durant l’any 2010 Pakistan patia en el seu territori una guerra avui en dia encara activa. Durant aquell període va rebre exportacions espanyoles de material de defensa, de doble ús i d’altres materials (armes de caça i tir esportiu) per un import de 390,05; 0,46 i 413,81 milions d’euros respectivament.
Pel que fa a Israel, els quatre centres tornen a coincidir en assenyalar l’existència d’un conflicte armat d’intensitat mitjana durant l’any 2010. Crida l’atenció l’elevada suma d’armes curtes i municions rebudes segons el codi aranzelari 93 (5.141,80 milers d’euros), exportacions que no sempre queden reflectides en les xifres oficials sobre exportacions de material de defensa (d’un total de 1429,04 milers d’euros en el cas d’Israel).
El cas d’Iran és espacialment controvertit. Tres dels quatre centres consultats assenyalen l’existència d’un conflicte armat durant l’any 2010. A més a més, l’Escola de Cultura de Pau de Barcelona, parla d’una tensió internacional que enfrontava i enfronta actualment Iran amb Israel i els EUA. En els darrers mesos aquesta tensió s’ha vist agreujada seriosament per les presumptes pretensions d’Iran de produir armament nuclear. Justament, Iran va ser el país que va rebre la suma més elevada d’exportacions espanyoles de material de doble ús durant l’any 2010, tot i que algunes se li van denegar.
Per últim, cal d’esmentar els casos d’Iraq i Etiòpia. Pel que fa al primer, els quatre centres coincideixen a parlar d’una guerra durant l’any 2010, mentre que en el segon es parla en general d’un conflicte de mitjana intensitat. Ambdós casos comparteixen el fet d’haver rebut únicament material de doble ús i en quantitats relativament baixes: 121,41 i 43,24 milers d’euros respectivament. No obstant, tal i com la mateixa normativa contempla, aquests materials també estan sotmesos a controls per la seva doble utilitat, civil i militar.
En conclusió, les dades apuntades posen de manifest la responsabilitat de l’Estat espanyol en relació a la violència armada que es dóna en molts llocs del món, així com la falta de voluntat política per aplicar amb rigor la legislació existent al respecte.
Un compromís ferm amb la pau i la seguretat internacional hauria d’impedir aquest tipus de transaccions per part de les empreses d’armament espanyol i garantir que els interessos del complex militar-industrial no prevalguin sobre la vida i la dignitat de les persones.
1. Font, T. i Benítez, F. (2011): El controvertit comerç d’armes espanyol. Un negoci secret (2001-2010). Centre Delàs: Barcelona.
2. L’informe Alerta! 2011 de l’Escola de Cultura de Pau de Barcelona; el Programa sobre conflictes armats de la Universitat d’Uppsala (UCDP) de Suècia; l’informe Military Balance de l’International Institute for Strategic Studies (IISS) i l’informe Conflict Barometer 2010 del Heidelberg Institute for International Conflict Research (HIICR) d’Alemanya.
