Controvertides exportacions d'armes espanyoles
S'ha fet públic l'Informe del Govern espanyol sobre les exportacions d'armes espanyoles de l'any 2008. Un any més feta la llei, feta la trampa.
Les exportacions espanyoles d'armes en el 2008 han estat de 934,45 milions €, un 0,2% superior a les de 2007, segons l'informe del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Una tercera part d'aquestes exportacions té com destinació països que vulneren la Llei de control de transferències d'armes. Segons aquesta Llei s'haurien de denegar les exportacions a països sancionats per Nacions Unides, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que prioritzin la despesa pública en defensa per sobre de la despesa social (educació i sanitat). L'informe del Govern indica que s'han exportat armes a Israel, Colòmbia, Marroc, Turquia, Aràbia Saudita, Equador, Índia, Pakistan, Veneçuela, Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana… És a dir, països tots ells, que per una raó o una altra vulneren clarament l'esperit de la Llei.
Davant la polèmica que susciten aquestes exportacions, per exemple en el cas d'Israel, l'Informe especifica que el gruix de les vendes a Israel són exportacions de sensors d'infrarojos que s'integren en sistemes que després són reexportats cap a Europa per a la seva integració en l'avió de combat EF-2000. En canvi, no informen amb el mateix rigor sobre el material subministrat a Ghana, país que segons l'informe se li han exportat en concepte d'escopetes i cartutxos (armes de caça) per valor de 2,8 milions €. Segons les estadístiques de duanes a Ghana s'han exportat en concepte d'armes curtes o lleugeres i munició per valor de 3,6 milions €. En primer lloc, què passa amb la diferència (800 mil €), per què no concorda la xifra de l'informe amb la xifra de duanes?. En segon lloc, les exportacions a Ghana són sistemàtiques, any rere any és el principal país no industrialitzat receptor d'aquestes armes. Aquest any ens diuen que les armes que s'exporten a Ghana són armes de caça, el sorprenent és que cada any Ghana és el país que més armes de caça i cartutxos compra. Ni que tota la població es dediqui a la caça o al tir olímpic!
Excepte uns pocs casos, el Govern no informa de les armes que s'exporten i solament especifica la categoria del producte i el seu valor. Cap destacar que les exportacions d'armes estan sotmeses a la Llei de secrets oficials. Aquesta és la veritable raó per la qual no informen de les armes que s'exporten. La classificació com secret d'estat d'aquestes exportacions és una decisió immoral i il·legal. Immoral per que implica fer negoci amb el sofriment i dolor de les poblacions que sofreixen violència armada, a més de fer prevaler els interessos privats de les indústries d'armes per sobre del valor de la transparència. Transparència que facilitaria un control més efectiu de les polítiques governamentals en aquesta matèria, i seria, una mesura que contribuiria a reduir l'escalada d'armaments en el món. Il·legal, perquè la Llei de secrets oficials únicament permet classificar la informació quan el coneixement públic de la mateixa pugui danyar o posar en risc la seguretat i defensa de l'Estat. Però cap preguntar-se. Conèixer el tipus d'armes que s'exporten posa en perill la seguretat de l'Estat espanyol? O potser es tracta de preservar els interessos dels Estats receptors que no volen que se sàpiga quina classe d'armes reben, i així afavorir els interessos exportadors de les indústries d'armes espanyoles?
Si s'informa de certes exportacions d'armament espanyol, com en el cas d'Israel, és per l'escàndol que suscita que aquest país mantingui l'ocupació i un conflicte obert en Palestina. El fet de considerar secret d'Estat moltes exportacions d'armament, és l'ocultació a l'opinió pública que aquestes exportacions alimenten conflictes armats i vulneren els drets humans. En cas contrari, tan sols es deuria fer efectiva la Llei i informar, de qui exporta (nom de la indústria); què s'exporta (tipus d'arma); i qui és el receptor (nom del comprador), mentre ara només es facilita el nom del país receptor, el que pot fer-nos pensar que moltes d'aquestes armes van a empreses privades de defensa.
