Frau i improvisació en la despesa militar: avançament dels pressupostos del 2016

Escrit per Centre Delàs on 15 Octubre 2015. Posted in Notícies

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau, cada any, després de la presentació de la proposta dels Presupuestos Generales del Estado (PGE), analitza la despesa militar espanyola amb l'objectiu de conèixer amb major exactitud la despesa real que el govern dedica a la Defensa.

Segons les dades del pressupost del Ministeri de Defensa presentades el passat juliol, la despesa militar real d'Espanya d'aquest 2015 va ser superior en un 121% al pressupost aprovat inicialment. Per tant, no hi ha dubte de que la despesa militar de l'Estat és infravalorada en algunes partides que, durant l'exercici, i d'acord amb les necessitats de la despesa, es veuen ampliades. A més, existeixen partides inequívocament militars que es troben repartides, però no camuflades, entre d'altres ministeris. Aquestes pràctiques són habituals tots els anys i obeeixen a un objectiu molt concret: amagar la despesa militar real tan a l'opinió pública com al Congrés de Diputats i al Senat, els quals acaben aprovant uns comptes molt inferiors al pressupost militar real. Aquestes males pràctiques tenen una especial rellevància en dues partides importants: l'adquisició de grans programes d'armament i les missions d'intervenció militar a l'exterior.

Aquesta falta de transparència en la despesa militar és encara major en l'àmbit de l'adquisició d'armament, especialment als denominats Programas Especiales de Armamentos (PEA), ja que el seu enorme cost (37.000 milions d'euros) els situa com un objecte de potencial malbaratament. Aquesta “bombolla armamentística” té endeutat i hipotecat el Ministeri de Defensa (i per extensió, a tot l'Estat), amb un deute que s'aproxima als 30.000 milions. Aquests programes es van iniciar a mitjans de la dècada del 1990, i encara avui continuen rebent ajudes en I+D.

La segona partida que amaga la despesa real en Defensa és la destinada a les missions militars a l'exterior, les quals es pressuposten en 14,3 milions malgrat saber que signifiquen una despesa aproximada als 700 milions. El resultat inevitable és que després cal que se'ls hi traspassin nous recursos durant l'exercici.

El pressupost inicial per a l'any 2016 no difereix del del 2015, i en aquest sentit és continuista. A més, a causa de la pressa associada a les dates insòlites en què es va presentar (agost del 2015), té un caràcter d'improvisació que el converteix en electoralista, vist que les eleccions generals de l'Estat estan previstes pel mes de desembre, i que el partit del govern, el Partit Popular, els ha presentat com uns pressupostos “socials”, perquè després d'anys de retallades proposa que la despesa social augmenti en 3,8%, i les inversions i el salari dels funcionaris un 1%.

Taula 1. La despesa militar inicial d’Espanya (anys 2015/2016)
en milions d’euros corrents
Conceptes	Any 2015	Any 2016	2015/2016
Ministeri de Defensa	5.767,72	5.787,89	0,35%	augmenta
Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa	1.086,13	1.111,33		augmenta
Total Ministeri de Defensa	6.853,85	6.899,22	0,66%	augmenta
Classes passives militars	3.294,96	3.268,34		disminueix
ISFAS (altres ministeris)	600,33	624,12		augmenta
Guàrdia Civil (Ministeri de l’Interior)	2.620,17	2.654,93		augmenta
Crèdits I+D (Ministeri d’Indústria)	563,92	468,14	-16,98%	disminueix
Organismes militars internacionals (Ministeri d’Exteriors)	13,50	13,10		disminueix
Total Defensa criteri OTAN	13.946,73	13.927,85	-0,14%	disminueix
Centre Nacional d’Intel·ligència (Ministeri de la Presidència)	223,68	240,98		augmenta
Interessos del deute públic	1.120,14	1.089,42		disminueix
Total despesa militar inicial	15.290,55	15.258,25	-0,21%	disminueix
Diferència inicial/liquidat	2.154,35	2.206,75	*	augmenta
TOTAL DESPESA MILITAR FINAL	17.444,90	17.465,00	0,11%	assolirà els 19.000
Despesa militar final/PIB	1,62%	1,57%		> 1,6%
Despesa militar inicial/Pressupost total Estat	3,84%	4,00%		> 4%
* Estimació calculada com a mitjana del període 2012-2015
Elaboració pròpia. Font: Presupuestos Generales del Estado.

Alguns indicadors

Els principals indicadors de la despesa militar prevista pel 2016 (Taula 2) mostren que la despesa militar diària és lleugerament superior a l'any 2015 i representa 47,84 milions diaris, un 1,57% del PIB (el 4% del total del pressupost). Una despesa diària de 47,8 milions i que, dividit pel nombre d'habitants, és de 376 euros, la quantitat que aporta cada ciutadà a l'any pel manteniment de les forces armades.

Taula 2. Principals Indicadors de la despesa a Espanya (pressupost inicial en euros corrents)
			Indicadores	2015	2016
Despesa militar diària	47,79 milions	47,84 milions
Despesa militar anual per habitant	373,35 €	376,10 €
Despesa militar / PIB	1,62%	1,57%
Despesa militar / pressupost total	3,84%	4,00%
Variació despesa militar final	1,69%	0,11%
Inversions militars	1.117,82 milions	1.010,37 milions
Inversions militars / total d’inversions	8,53%	7,64%
Variació inversions militars any anterior	24,11%	-10,64

I+D militar total	726,92 milions	632,02 milions
I+D militar / I+D total	11,36%	9,83%
Variació I+D militar any anterior	43,51%	-13,05
Font: Elaboració pròpia a partir dels Pressupostos Generales del Estado.

Increments extraordinaris de Defensa

Cada any, des del 2012, hi ha hagut diversos increments en el pressupost de Defensa. Increments que provenen de diversos àmbits (Taula 3). Al pressupost de Defensa d'aquest any, al juny ja s'havia excedit 2.154 milions (un 31% sobre el pressupost inicial del Ministeri), i en acabar l'any segur que seran més. Les partides més significatives són les ja indicades del pagament d'armament i la de missions a l'exterior, a més de les vendes de patrimoni del Ministeri. Cada any es permet que Defensa vengui terrenys, habitatges militars i casernes, i que incorpori aquests ingressos al seu pressupost per a la despesa ordinària. Aquest any, de moment, per un valor de 200,8 milions. No cal oblidar que Defensa era (avui potser no, doncs porta quinze anys venent patrimoni) el Ministeri amb major patrimoni de l'Estat, i se li ha permès passar-ho a mans privades (Apartat “Generats per ingressos propis” Taula 3).

Taula 3. Increments dels Pressupostos Ministeri de Defensa 2012-2016 (en milions d’euros corrents)
Anys	2012	2013	2014	2015¹	Previsió 2016²
Crèdits extraordinaris	1.782,77	879,48	927,74	920,40	1.100
Partides ampliables	753,08	782,47	733,94	959,74	807
Transferències	2,16	55,17	77,25	15,96	37
Generats por ingressos propis	192,31	213,1	211,95	206,80	206
Organismes Autònoms	13,18	22,65	47,48	47,78	33
Altres	19,23			3,67	6
Total	2.762,73	1.952,87	1.998,36	2.154,35	2.189
¹La modificació del 2015 és provisional ²Anunciat pel govern ³Mitjana dels últims quatre anys.
Elaboració pròpia. Font: Presupuestos Generales del Estado.

Increments que majoritàriament van destinats (1.100 milions previstos pel 2016) al pagament dels compromisos adquirits amb els PEA, malgrat l'enorme deute que acumulen (30.000 milions). Tot i així, Defensa contínua programant pressupostos per grans armamanets a afegir als PEA. L'any 2014 va començar un nou programa:

- Dos nous bucs BAM (l'Armada ja en posseïa quatre), fabricats per Navantia (333,5 milions).

I, aquest any 2015, ha previst iniciar quatre nous programes:

- Una nova fragata F.110 (800 milions aproximats), que podrien ampliar-se fins a quatre i arribar a 3.200 milions, que fabricarà Navantia.
- 350 unitats del blindat BMR 8x8 model Piraña (1.500 milions), les quals s'han encarregat a General Dynamics Santa Bàrbara qui, associada a SAPA i a Indra, haurien de desenvolupar la tecnologia del prototip per 89,2 milions, inclosos al pressupost de 2016 de R+D del Ministeri d'Indústria.
- Quatre avions no tripulats (drons) UAV / RPAS Reaper (171 milions), adquirits a General Atomics i implementats a Espanya per Sener i Indra.
- Tres avions cisterna Airbus 330 que desenvoluparà Airbus Defence and Space.

Aquests projectes, sumats als equips tecnològics associats, el seu finançament i el seu manteniment durant els propers deu anys, podrien arribar als 10.000 milions.

Així, al pressupost del 2016, com als anys anteriors, tan per a aquests nous prototips com per als actuals en desenvolupament es preveu concedir nous préstecs a interès zero a les empreses en concepte de R+D des del Ministeri d'Indústria (Programa 464B), per valor de 468,14 milions. Es tracta d'una altra partida que, en sorgir del Ministeri d'Indústria camufla la despesa militar real.

Recomanacions

L'enorme endeutament acumulat en Defensa (30.000 milions), és en part a causa de la contractació d'uns programes militars especialment costosos (els PEA, de dubtosa eficàcia per a la defensa nacional). A més, es preveu afegir altres programes per un import de 10.000 milions, un equipament que previsiblement mai sigui utilitzat. Hi ha raons "d'Estat" suficients com per a disminuir aquest malbaratament (17.465 milions previstos en 2016). Aquest fet s'agreuja se li afegeix el manteniment d'unes "forces armades sobredimensionades", així reconegut pel propi ministre. Per tant, s'hauria de prendre mesures per a reduir el nombre de les forces armades, i així poder reduir la despesa, tan en armaments i infraestructures com en serveis.