Helena Maleno rep el premi McBride per la seva tasca en la defensa dels Drets Humans en un acte emotiu a Barcelona
La periodista i activista Helena Maleno va rebre el passat dimarts 18 de desembre el premi MacBride per la Pau, en un acte organitzat per l’International Peace Bureau (IPB) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, celebrat al Museu d’Història de Barcelona. L’entrega va tenir lloc a la Sala Martí l’Humà, i va comptar amb la presència de la guardonada, que va poder assistir-hi tot i la complicada situació en la qual es troba degut a la persecució i retallada de drets que està patint.
El coordinador del Centre Delàs i vicepresident del IPB, Jordi Calvo, va presentar la cerimònia, que també va comptar amb les intervencions de la regidora de Relacions Internacionals a l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez Castaño, el director general de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i la presidenta de l’IPB, Lisa Clark.Vila, va destacar com el sector de promoció de la Pau i els Drets Humans a Catalunya està sent especialment actiu, va afirmar que “els reconeixements són necessaris per donar un suport humil a les persones que, com Maleno, treballen sobre el terreny”.
D’altra banda, Pérez, va destacar la tasca inspiradora de la guardonada: “La teva situació és un exemple de la criminalització a la qual estan sotmeses les defensores dels Drets Humans”. La glossa de Maleno va anar a càrrec de l’activista pacifista i periodista, David Fernàndez. En la seva intervenció, va presentar la guardonada i la seva tasca: “Coneixem l’Helena en la paraula feta acció, i en l’acció feta vincle”. El seu text, de caràcter poètic, posava el focus en les brutals polítiques migratòries: “Fa 30 anys ininterromputs que les veus ofegades, silenciades i invisibilitzades naufraguen a l’Estret. [...] La frontera i el mur defineixen sempre i sobretot qui els posen i construeixen, i mai qui els pateixen”.
Fernàndez va voler recalcar també el rol que tenen els mitjans en aquesta situació, en la forma que tenen de explicar-ho als ciutadans, “no hi ha Història sense contrahistòria”; i la incoherència del Estat espanyol que aplica mesures inhumanes, “en aquesta ciutat que vol ser refugi, en aquest país que coneix l’exili i l’èxode republicà...” oblidant la seva història recent.
Finalment, l’activista va agrair la feina de Maleno: “La pura esperança radica en la capacitat de nombrar l’intolerable com a tal: aquesta capacitat ve de lluny, del passat i del futur. I aquesta és la raó per la qual política i coratge són inevitables”. Maleno va recollir el premi –una medalla feta a partir del bronze d'armes nuclears destruïdes– de la mà de Lisa Clark, que va fer un breu repàs a la vida i tasca de Sean McBride. Maleno va agrair el premi, i emocionada, va explicar algunes de les històries que ha viscut durant el temps que porta al Marroc, donant suport a les persones en processos de migració. Va aprofitar la intervenció per denunciar que les polítiques migratòries i la indústria de la guerra, que col·laboren amb les indústries de l’esclavatge, “es retro-alimenten”: “han convertit les fronteres en trinxeres en les quals les víctimes són sempre del mateix costat, i són víctimes invisibles”.
L’activista va explicar com li va costar assumir el seu rol de defensora dels Drets Humans, amb l’assetjament del govern Marroquí i tots els problemes que se’n deriven: “Tenim dret a defensar els drets, però en aquesta guerra horrible de les fronteres, tenim l’obligació de defensar els drets”.
