Arreu del món s'estan erigint edificis de la por, tant reals com imaginaris, que provoquen l'augment de la xenofòbia i creen un món emmurallat molt més perillós per a totes aquelles persones que busquen refugi i seguretat. Els estats membres de la Unió Europea i l'espai Schengen han alçat prop de 1000 Km de murs, l'equivalent a més de sis murs de Berlín. Aquests murs van acompanyats dels encara més llargs murs marítims desplegats al mar Mediterrani, així com els murs virtuals, sistemes de control fronterer que busquen parar a les persones que intenten entrar a Europa, constituint així l'anomenada Europa Fortalesa.
El Centre Delàs ha elaborat un nou mapa interactiu amb l'objectiu de visibilitzar els murs terrestres, marítims, virtuals i mentals que han estat construïts des dels anys 90 pels estats membres de la UE i l'espai Schengen, per a frenar la migració de persones desplaçades per la força a Europa; i evidenciar el discurs contradictori de la UE que dóna suport a la perspectiva humanitària mentre criminalitza i securititza el moviment de persones i crea un món emmurallat molt més perillós per a elles.
En el mapa es presenten de manera cronològica, partint de l'any 1980 i fins a l'actualitat, els diferents murs terrestres, marítims i virtuals construïts a la UE i l'espai Schengen, així com informació relativa a l'adhesió de països a l'espai i altres dades rellevants sobre les polítiques de lliure circulació de persones a la UE i l'aprovació de sistemes i agències de seguretat claus.
Cadascun dels murs, compta amb informació específica sobre l'any d'inici i fi de la seva construcció o de la durabilitat de l'operació, en el cas dels murs marítims, així com informació sobre l'objectiu i la raó per la qual es va erigir el mur.
En el cas dels murs terrestres, s'inclou informació sobre quin país l'ha construït, les dimensions del mur (altitud i longitud), la delimitació geogràfica que pretén i el seu estat de militarització. Quant als murs marítims, es detalla la zona d'operació i el país o agència encarregada de la seva realització. Els murs virtuals, inclouen informació sobre el tipus de tecnologia que utilitza i amb quin objectiu, així com l'any d'implantació.
Les dades del mapa s'han obtingut a partir de l'Informe 35: "Aixecant Murs. Polítiques de la por i securitització a la Unió Europea" publicat al novembre de 2018 pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, el Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel.
L'elaboració del mapa ha estat possible gràcies al suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
