Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participen a les juntes generals d'accionistes de BBVA, Banco Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia per denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament. Per fer-ho, necessiten que persones amb accions d’aquests bancs però crítiques amb les seves pràctiques cedeixin aquestes accions perquè des de Banca Armada es pugui parlar en el seu nom i explicar davant de tothom la col·laboració d'aquestes entitats financeres amb el negoci de la guerra.

L'objectiu de la campanya és explicar davant les persones accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions a la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau, com a membre actiu de la Plataforma Aturem la Guerra, s'adhereix al manifest que han fet públic amb motiu de la convocatòria d'una protesta urgent arran de les recents agressions d’EUA a l’Orient Mitjà, i davant la situació de guerra contínua i intervencions estrangeres en aquesta regió i arreu del món.

"Rebutgem qualsevol nova agressió militar a la regió per part de potències, ja siguin regionals o mundials. Així mateix reclamem una solució democràtica i respectuosa dels drets humans als conflictes existents, en especial per als pobles de Iemen i Síria, països que pateixen guerres amb centenars de milers de morts i milions de refugiat".

Comunicat del Centre Delàs d'Estudis per la Pau davant la parada a Motril del vaixell saudita Bahri Hofuf.

El dimarts 14 de gener de 2020, va atracar a Motril el vaixell saudita Bahri Hofuf. Des del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, delegació andalusa, mostrem el nostre total rebuig i demanem al govern autonòmic i als governs municipals d'Andalusia, així com a les autoritats portuàries, responsabilitats per oferir port segur al Bahri Hofuf, que vindria carregat de material de guerra des dels Estats Units.

Són coneguts per totes i tots els crims de guerra i la sistemàtica violació dels Drets Humans que l'Aràbia Saudita ve cometent cap a la població civil del Iemen. I no és la primera vegada que una naviliera de l'Aràbia Saudita salpa de ports espanyols amb armes. El passat 10 de desembre va atracar a Sagunt la naviliera saudita Bahri Abha on va carregar diversos contenidors, el contingut dels quals no ha estat especificat. El maig de 2019, el govern espanyol va permetre que un vaixell saudita, el Bahri Yanbu, sortís de Santander carregat amb armes després de no aconseguir entrar en el port francès de Le Havre per la pressió d'activistes defensors de drets humans que van impulsar un recurs judicial. També des de Santander, el setembre de 2018 un altre vaixell saudita, el Bahri Jazan va sortir de la capital càntabra amb 40 contenidors de granades dies després que el govern socialista aixequés el veto que havia imposat a la venda de 400 bombes de precisió, les mateixes que Nacions Unides va identificar com les causants de la mort de civils iemenites. Totes aquestes navilieres han tingut com a llocs de trànsit comú els terminals marítims estatunidencs.

Comunicat del Centre Delàs d'Estudis per la Pau davant la parada a Motril del vaixell saudita Bahri Hofuf.

El dimarts 14 de gener de 2020, va atracar a Motril el vaixell saudita Bahri Hofuf. Des del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, delegació andalusa, mostrem el nostre total rebuig i demanem al govern autonòmic i als governs municipals d'Andalusia, així com a les autoritats portuàries, responsabilitats per oferir port segur al Bahri Hofuf, que vindria carregat de material de guerra des dels Estats Units.

Són coneguts per totes i tots els crims de guerra i la sistemàtica violació dels Drets Humans que l'Aràbia Saudita ve cometent cap a la població civil del Iemen. I no és la primera vegada que una naviliera de l'Aràbia Saudita salpa de ports espanyols amb armes. El passat 10 de desembre va atracar a Sagunt la naviliera saudita Bahri Abha on va carregar diversos contenidors, el contingut dels quals no ha estat especificat. El maig de 2019, el govern espanyol va permetre que un vaixell saudita, el Bahri Yanbu, sortís de Santander carregat amb armes després de no aconseguir entrar en el port francès de Le Havre per la pressió d'activistes defensors de drets humans que van impulsar un recurs judicial. També des de Santander, el setembre de 2018 un altre vaixell saudita, el Bahri Jazan va sortir de la capital càntabra amb 40 contenidors de granades dies després que el govern socialista aixequés el veto que havia imposat a la venda de 400 bombes de precisió, les mateixes que Nacions Unides va identificar com les causants de la mort de civils iemenites. Totes aquestes navilieres han tingut com a llocs de trànsit comú els terminals marítims estatunidencs.

No a la guerra - Declaració del International Peace Bureau (IPB) en motiu de l'assassinat del general Soleimani per part dels Estats Units

Berlín, 05 de gener de 2020

L'assassinat il·legal del general iranià Soleimani va ser un acte de guerra per part dels Estats Units que no s’ha de tolerar. Qualssevol que hagin estat els crims de Soleimani, els Estats Units no tenen el dret legal o moral de prendre tals mesures unilaterals o dels recents bombardejos de cinc instal·lacions relacionades amb l'Iran a l'Iraq i Síria. L'Iraq, Síria i l'Iran són nacions sobiranes i aquests atacs estatunidencs han estat greus violacions del dret internacional, que prohibeix tal agressió. També han humiliat i indignat al govern i al poble de l'Iran. Com respondrien els EUA davant l'atac de les seves instal·lacions militars al Japó o Corea o davant l'assassinat del president de l'Estat Major Conjunt estatunidenc?

Existeix certa preocupació pel fet que l'assassinat de Soleimani pugui ser l'equivalent a l'assassinat de l'arxiduc Franz Ferdinand a Sarajevo el 1914 - que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Una vegada que s'encenen els focs de la guerra, contenir-los és una tasca molt difícil. Hauríem d'haver après del passat que LA GUERRA NO ÉS LA RESPOSTA.

Per segon any consecutiu el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Bake Ekintza Antimilitarista han organitzat, amb el suport de l'Ajuntament de Donostia, el cicle de conferències “Bakea nola eraiki? /Com construir la pau?”, amb l'objectiu de sensibilitzar i implicar la ciutadania en valors, actituds i comportaments des d'una perspectiva de cultura de pau i defensa dels drets humans.

El cicle, que enguany acollia tres conferències, es va iniciar el passat 21 de novembre amb la presentació del llibre “Dinero y militarismo. Del franquismo a la democracia (1939-2018)” on va intervenir el president del Centre Delàs i autor del llibre, Pere Ortega. Ortega va oferir una visió de conjunt que permet delimitar el militarisme existent a Espanya, tant sota la dictadura franquista, des de 1939, com en l'etapa democràtica, fins a l'actualitat.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau i altres organitzacions europees conjuntament amb el European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) i Mwatana for Human Rights, han portat davant del Tribunal Penal Internacional un cas per tal d’exigir responsabilitats a les autoritats encarregades de les exportacions d’armament a la Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, que lideren la coalició de la guerra al Iemen.

En el marc d’aquesta denuncia, els dies 17 i 18 de desembre el Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha convidat Ali Jameel a Barcelona per tal de poder visitar diferents institucions catalanes i generar conscienciació sobre la situació de drets humans i de violacions del Dret Internacional Humanitari al Iemen.

El passat dimarts 17 de desembre va tenir lloc a Barcelona la presentació del darrer informe del Centre Delàs a les membres de la campanya Desmilitaritzem l’Educació. La publicació, sota el títol Aculturació i purplewashing a l'exèrcit espanyol. Un estudi sobre les dones símbol, analitza el paper de la militarització de les dones a l'exèrcit espanyol després de més de trenta anys de participació de la dona en les forces armades i dels nombrosos canvis legislatius i formals dirigits a pal·liar els efectes del masclisme.