Un any més, l’Exèrcit ha ocupat un estand al Saló de l’Ensenyament de Barcelona, i la campanya Desmilitaritzem l’Educació també ha tornat a protestar en defensa d’una educació basada en el foment de la cultura de pau, el diàleg, la convivència i l’antimilitarisme. Un cordó policial dels Mossos d’Esquadra ha evitat que els manifestants arribessin fins a l’estand.

Sota consignes i pancartes amb lemes com “Fora l’Exèrcit del Saló”, “Les armes no eduquen, les armes maten” o “Fora l’Exèrcit de l’escola”, els manifestants han denunciat la presència de l’Exèrcit al Saló de l’Ensenyament. Creuen que les Forces Armades no ofereixen una sortida professional més, sinó que recluten.

El BBVA és el banc estatal que encapçala, un any més, el rànquing d’inversions a la indústria armamentista i que contribueix al manteniment de les armes nuclears finançant set empreses d’aquest sector en concret. De 2011 a 2018, el BBVA ha finançat amb més 2.678 milions d’euros empreses que fabriquen míssils, explosius, armes lleugeres, bales, helicòpters militars, avions de combat, electrònica militar i armes nuclears, entre d’altres.

Activistes de la Campanya Banca Armada -integrada actualment pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, FETS, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i Novessendes- han intentat denunciar-ho aquest matí a la junta d’accionistes del BBVA que s’ha celebrat a Bilbao. Tot i complir amb tots els requeriments legals i presentar les delegacions de vot corresponents, la seguretat del recinte ha dificultat i retardat tots els procediments per tal d’impedir l’acreditació de les activistes per poder intervenir durant el torn de paraula en la junta i ha acabat negant-los la possibilitat de fer-ho.

La Comissió de l’Interior del Parlament de Catalunya va aprovar una moció per prohibir les armes autònomes el 13 de febrer.

La Proposta de resolució sobre la prohibició de les armes robòtiques la van presentar Eva Granados Galiano, portaveu, i Ferran Pedret i Santos, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, l’11 d’abril de 2018.

La moció insta el Govern de la Generalitat a fer davant del Govern de l’Estat les "gestions necessàries per tal que aquest faci una crida a la comunitat internacional d’Estats" per "iniciar un debat que condueixi a l’establiment d’un tractat internacional de caràcter vinculant als efectes de prohibir el desenvolupament, prova, producció o l’ús d’armes robòtiques autònomes o sistemes d’armes autònoms, sota qualsevol circumstància". 

L’actual estat de les relacions internacionals ens mostra com la militarització incrementa, cosa que es veu reflectida en el substancial augment de la despesa militar mundial. D’acord amb les dades del SIPRI (Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm) de maig del 2018, la despesa militar ha continuat pujant, en aquesta ocasió, per sobre de l’1,1% en termes reals. Aquestes partides de despesa també han incrementat en regions amb un alt nivell de conflicte, com és el cas de l’Orient Mitjà. D’acord amb les dades facilitades pel mateix Institut, 7 dels 10 països amb més despesa militar mundial estan ubicats a l’Orient Mitjà. L’auge del militarisme contribueix a, i és alimentat pel comerç d’armes, el qual continua amb la tendència a l’alça que va començar a principi del mil·lenni, com indica el volum d’exportacions d’armes durant els anys 2013-2017, un 10% superior al de període 2008-2012.

Gihadisme, gihadistes, gihad... Tots reconeixem fàcilment aquests conceptes. Hi estem habituats perquè els llegim al diari o els escoltem a la televisió i la ràdio ben sovint. Tanmateix, l’ús que en fem no és adequat. Com explicava la professora en Sociologia del Món Àrab i Islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid Gema Martín Muñoz a la conferència “Europa i Món Àrab enfront del gihadisme”, el terme gihad “és majoritàriament pacífic”.

Segons l’experta en Món Àrab, la gihad respon, per una banda, a l’esforç interior que ha de fer cada creient musulmà per complir amb les obligacions de l’islam. També té un caràcter col·lectiu, atès que ha estat darrere de lluites a favor de la descolonització i la resistència civil. Però en nom de la gihad també han sorgit grups que han iniciat una guerra contra suposats infidels. Tot i això, Martín Muñoz creu que utilitzar aquest terme per definir-los, com fem a Occident, només contribueix a legitimar-los. 

La xerrada, organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, va tenir lloc a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès el dimecres 27 de febrer, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat. A banda de la conferència, també va consistir en la presentació del llibre És una guerra? Gihadisme i terrorisme, el darrer de la col·lecció Pau i Desarmament del Centre Delàs, a càrrec dels coordinadors de la publicació, Pere Ortega i Joaquim Lleixà. Ortega és qui va moderar el debat.

Gema Martín Muñoz va anar desmuntant mites arrelats a Occident sobre el terrorisme, recordant, per exemple, que les principals víctimes d’aquests moviments “són àrabs i musulmanes”. De fet, “la possibilitat de ser víctima d’un atac terrorista és d’1 entre 1.100.000 al Regne Unit”, va afirmar Ortega. 

Malgrat això, el president del Centre Delàs va explicar com les estratègies sobre seguretat nacional de la majoria de països occidentals consideren el terrorisme com “la principal amenaça”. Segons la professora en Sociologia del Món Àrab i Islàmic, aquesta “lluita global contra el terror” contribueix a legitimar la figura del “bon dèspota”, el govern autoritari que “bloqueja el procés democràtic” en nom de “l’estabilitat i la lluita contra el terrorisme”. En aquest sentit, Lleixà va parlar de com el terrorisme sovint és interpretat com un acte de guerra que justifica estats d’excepció o guerres preventives. 

Martín Muñoz va remarcar la necessitat d’abordar políticament les causes diverses que fan néixer aquests moviments terroristes: “Amb l’exercici de la força i la seguretat” no és possible combatre’ls. 

Per exemple, l’origen dels grups Al-Qaeda i l’autoanomenat Estat Islàmic és ben diferent. Les polítiques depredadores tant de governs àrabs com dels Estats Units contra les societats islàmiques van ser “un element clau en l’empatia i el suport social” generat cap a Al-Qaeda, deia l’experta en Món Àrab. Les protestes àrabs a favor de la democràcia, al seu torn, van fer desaparèixer quasi del tot el grup. ISIS, en canvi, va néixer de les revolucions fallides, amb la legitimació del despotisme i amb especial força a l’Iraq.

“Terrorisme i contraterrorisme, tal com s’estan plantejant, es retroalimenten”, concloïa Gema Martín Muñoz. Per posar fi als moviments terroristes calen “alternatives polítiques democràtiques a les societats àrabs i islàmiques”.

Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem a la junta general d'accionistes de BBVA el proper 15 de març de 2019, per denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament.

El BBVA, de 2013 a 2018, ha finançat 2.678.932.564 d’euros en empreses d’armament com ara AECOM, Airbus o Boeing. AECOM forma part del grup d’empreses que dirigeix els laboratoris de proves d’armes nuclears als Estats Units i té un paper imprescindible en els plans de modernització de l’arsenal d’armes nuclears d’aquest país.

Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participen a les juntes generals d'accionistes de BBVA, Banco Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia per denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament. Per fer-ho, necessiten que persones amb accions d’aquests bancs però crítiques amb les seves pràctiques cedeixin aquestes accions perquè des de Banca Armada es pugui parlar en el seu nom i explicar davant de tothom la col·laboració d'aquestes entitats financeres amb el negoci de la guerra.

L'objectiu de la campanya és explicar davant les persones accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions a la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat.

El Centre Delàs i la campanya Banca Armada ofereixen de nou una actualització de la seva base de dades de bancs que operen i ofereixen serveis financers a l'Estat espanyol. La base de dades internacional de Banca Armada, any rere any s'enriqueix amb noves aportacions, gràcies al suport d'entitats o institucions públiques o privades com ara l'Ajuntament de Barcelona, Grassroots Foundation o la Generalitat Valenciana.