Campus que té la voluntat de contribuir a una cultura de pau, on la sensibilització i la denúnica seran els elements bàsics de les sessions.

Barcelona 6 de abril de 2009.

60 años son más que suficientes: “No a la OTAN, no a la guerra”

Nuestras acciones contra la política militar agresiva de la OTAN durante su 60 aniversario celebrado del 1 al 5 de abril, formando parte de la semana de acción global del Foro Social Mundial propuesta en Belén (Brasil) las consideramos positivas, pese a las constantes y evidentes obstrucciones que hemos encontrado para un normal desarrollo de nuestras acciones de protesta pacífica.

Dentro de la campaña “No a la OTAN, no a la guerra”, alrededor de 30.000 personas, según el comité organizador internacional, se han manifestado y participado en las conferencias internacionales, acciones de desobediencia civil y en el campamento de activistas, tanto en Estrasburgo (Francia) como en Kehl (Alemania).

Consideramos todo un éxito que por primera vez miles de activistas del movimiento por la paz de todos los países de la OTAN se hayan unido, pArA pedir la democratización y desmilitarización de las relaciones entre las personas, con la alternativa de usar nuevas formas de cooperación pacífica entre los pueblos. El rechazo de la violencia por la gran mayoría de los miembros de la campaña y de los manifestantes ha sido evidente en todo momento, mostrando su rechazo a la violencia proveniente tanto por parte de algunos manifestantes como de la policía. Los participantes en Estrasburgo consideramos que el único camino para pedir un mundo en paz, sin guerras y sin OTAN son los medios pacíficos y noviolentos.

Ha sido evidente que el gobierno francés y alemán, han tratado de atemorizar a sus propios ciudadanos y a todos los manifestantes llegados de todas partes. Ésta es la única explicación a la masiva obstrucción a la participación en las protestas a la gente que vive en la región, la también masiva presencia policial, el cierre de las fronteras y la invalidación del tratado Schengen. Los derechos democráticos a la manifestación, reunión y protesta democrática fueron claramente vulnerados, con la obstaculización a un desarrollo normal de una manifestación por la ciudad de Estrasburgo, y un campamento y centro para las conferencias en un lugar digno y accesible de la ciudad.

La nueva “OTAN global” amenaza todo el mundo porque se trata de una organización de carácter belicista, que incrementa el peligro de nuevas guerras con sus intervenciones militares por todas partes. Además, se trata de una organización no democrática que ha amenazado la democracia apoyando a regímenes dictatoriales (como la dictadura neofascista de Portugal y la dictadura de los coroneles de Grecia).

Tampoco se ha de olvidar que cuando se quedó sin enemigos, con la caída de la Unión Soviética, cuando tendría que haber desaparecido, se han inventado un objetivo estratégico que les garantiza trabajo por mucho tiempo: se trata de la guerra contra el terrorismo, que hoy por hoy les sirve para justificar su intervención en Afganistán. El aumento de 5.000 soldados, comprometido por los miembros de la OTAN en Estrasburgo, es superior a los 4.000 que recientemente pidió los Estados Unidos con motivo de las elecciones afganas. El gobierno español, cumpliendo todos los pronósticos, sigue su estrategia de militarización de sus relaciones internacionales y ha prometido el envío de 450 soldados más, lo cual prácticamente duplicará la presencia militar española en la guerra de Afganistán.

Por otra parte, el elevado gasto militar de la OTAN, que supone el 67% del gasto militar mundial, impulsa nuevas carreras de armamento, y es directamente responsable del incremento de los gastos militares de los gobiernos de sus miembros y de los que se sienten amenazados por sus intervenciones; por esta razón es responsable también del impulso de la industria y el comercio de armas mundiales.

Es por todo esto que nos hemos manifestado el 4 de abril, para proponer respuestas políticas y pacíficas a los conflictos internacionales, por el desarme, el fin de la pobreza, la protección del medio ambiente, la justicia social y el respecto de los derechos humanos. Queremos que los presupuestos militares se reduzcan de manera considerable para transferir estos recursos a la solución de los problemas de la actual crisis global.

Nuestra participación en la celebración del aniversario de la OTAN y las actividades realizadas en otros lugares del mundo (Estados Unidos, Turquía, Chipre, Argentina, Cataluña,...) son el inicio de futuras acciones contra la OTAN en 2009 y los próximos años. Continuaremos nuestra cooperación, contra la guerra, los estados autoritarios y la OTAN.

60 años tras su fundación, 20 años tras el fin de la guerra fría, decimos no a la OTAN como requisito por tener un mundo sin guerras, en paz, con justicia, solidaridad y democracia.

Arran de la celebració del 60è aniversari de la creació de l’OTAN, ens adherim a la Campanya europea contra l’OTAN, impulsada per diferents moviments socials europeus i manifestem que:

Durant molts anys, ens van presentar l’OTAN com la “defensa” davant del bloc de l’Est. Però gairebé dues dècades després de la caiguda del mur de Berlín, l’OTAN no només encara existeix, sinó que es torna més perillosa. L’OTAN és un obstacle cada vegada més gran per la consecució de la pau mundial. Des del final de la guerra freda, l’OTAN ha reforçat el seu paper d’eina al servei de l’acció militar d’EUA i els seus aliats, que promouen l’anomenada “guerra contra el terror”. En realitat es

tracta d’un vehicle per a l’ús de la força encapçalat pels Estats Units que eludeix o instrumentalitza les Nacions Unides i el sistema de dret internacional segons la seva conveniència, accelera la militarització i augmenta la despesa armamentística (el volum de despeses militars dels països de l’OTAN és el 75% de la despesa militar mundial). Des de la dècada dels 90, en aplicació d’un programa expansionista dissenyat per a aconseguir interessos i recursos estratègics, l’OTAN ha fet la guerra als Balcanes amb el pretext de l’anomenada “guerra humanitària” i manté durant anys una guerra brutal a l’Afganistan, on la tràgica situació del país empitjora cada dia i des d’on la guerra s’ha estès al Pakistan.

A Europa, l’OTAN està agreujant les tensions i alimentant la carrera d’armaments amb un enorme arsenal nuclear, amb una política de primer atac nuclear i amb el suport a la instal·lació de l’escut antimíssils dels EUA. La política de la UE està cada vegada més vinculada a l’OTAN. L’actual expansió de l’OTAN a Europa oriental i les seves operacions arreu del món, el fan un lloc més perillós. El conflicte en el Caucas és una indicació d’aquests perills. Cada expansió de la frontera de l’OTAN augmenta la possibilitat de conflictes i guerres. Per a assolir el nostre objectiu d’un món en pau, rebutgem les respostes militars a les crisis regionals i mundials: l’OTAN és part del problema, no la solució. Ens neguem a viure sota el terror de les armes nuclears i rebutgem una nova cursa d’armaments. Hem de reduir les despeses militars i destinar aquests recursos a les necessitats humanes. Hem de tancar totes les bases militars estrangeres.Hem de democratitzar i desmilitaritzar les relacions entre els pobles i hem d’establir noves formes de cooperació pacífica per construir un món més segur i just.

A Catalunya, mai no hem volgut formar part de l’OTAN. Recordem que aquí —a l’igual que a Euskadi i les Canàries— va guanyar el “no” al referèndum sobre l’OTAN de l’any 1986. El fet que l’Estat espanyol s’hagi incorporat al comandament de l’estructura militar de l’OTAN vulnera les condicions estipulades en aquell referèndum. A més a més, s’han instal·lat bases militars de l’OTAN a Bétera (València), a Retamares (Madrid), i una futura base àeria s’ubicarà a Saragossa o Albacete. Molt probablement, armament nuclear d’EUA ha arribat a ports i bases militars del territori espanyol, vulnerant una altra vegada la decisió de 1986. La participació de forces armades espanyoles a les guerres comandades per l’OTAN el 1999 a l’antiga Iugoslàvia, i actualment a l’Afganistan, contradiu les promeses fetes llavors pel govern, que mai s’enviarien tropes espanyoles en missions de l’OTAN a l’exterior.

Demanem:

- La retirada de l’Estat espanyol de l’OTAN i la dissolució d’aquesta aliança bèl·lica.

- El tancament de les bases d’EUA i de l’OTAN a l’Estat espanyol

- La retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan

- Redirigir les despeses militars per a necessitats socials.

Per la vostra adhesió podeu enviar un correu a

CRIDA ACORDADA A STUTTGART 5 D'OCTUBRE 2008

No a la guerra
No a l'OTAN

El Centre Delàs combina el treball d’estudi i recerca difosos a través de publicacions i de l'aparició en mitjans de comunicació dels seus membres amb la divulgació, la formació la sensibilització a través de la participació dels seus membres en actes d'altres entitats o mitjançant l'organització d'actes propis de formació com jornades, seminaris o conferències. En aquest apartat pots consultar alguns dels actes que hem organitzat com a Centre Delàs o en els què hi hem participat, però per saber els propers actes en què participarem pots consultar l'agenda.

• Conferències: Els experts del Centre Delàs participen a conferències i tallers per parlar sobre temes relacionats amb els diferents elements que composen el cicle armamentístic, amb els aspectes militars de la seguretat en relació als conflictes armats i amb les alternatives per construir una cultura de pau.

• Cursos i seminaris: El Centre Delàs ha participat i organitzat diversos cursos i seminaris sobre el negoci de les armes, el militarisme i el paper de la societat civil com una altra eina per difondre el coneixement sobre aquests temes. Consulta les properes formacions i els materials de resum dels seminaris anteriors.

• Jornades del Centre Delàs: Cada any s'ofereix un espai de discussió i formació organitzat pel Centre Delàs, en record de Josep Manuel Delàs, per aprofundir i posar en l'agenda política i social temes d'actualitat sobre l'armamentisme, el militarisme, la pau i el desarmament. També s'organitzen jornades conjuntament amb altres entitats.

Llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament. Es dedica fonamentalment a l'activisme pels drets humans i la justícia social, i ha treballat en diverses organitzacions i projectes com a tècnic, formador i voluntari.

Graduada en Administració i Direcció d'Empreses, té experiència com a tècnica d'administració i projectes en entitats de l'àmbit del tercer sector.

El Centre Delàs té cada any estudiants en pràctiques de diverses universitats catalanes, de l'Estat i de la resta del món, que s'integren a les tasques de recerca, comunicació, gestió i activisme de l'entitat. De manera habitual formen part de l'equip tècnic entre 4 i 8 estudiants,segons el moment de l'any. El Centre Delàs ha establert convenis per acollir estudiants en pràctiques amb la universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Jaume I (UJI), Universidad de Deusto, Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona(UB), Universitat d'Alacant.

El Centre Delàs col·labora amb Connect 1,2,3 i el CASB (Consortium for Advanced Studies in Barcelona) oferint pràctiques per estudiants dels EUA, Austràlia i Europa.