La jurisdicció militar: la retallada que no arriba
Malgrat la crisi i les retallades, ningú, per ara, ha qüestionat la pervivència de la jurisdicció militar.
La jurisdicció militar és una jurisdicció especial, pervivència del passat, amb un fort caràcter classista que té com activitat fonamental perseguir la fuga de soldats i castigar la indisciplina de soldats i guàrdies civils, un cos que hauria de ser exclusivament policial i no militar com és ara. En el darrer any, dues terceres parts dels procediments iniciats van correspondre a delictes d’abandonament de destí o de presència, i un 15% a delictes per indisciplina. Com es pot veure al gràfic, els últims anys hi ha una disminució del nombre de procediments iniciats, en la qual cosa ha influït sens dubte l'augment d'aspirants a entrar a les forces armades, que ha permès una millor selecció del personal de tropa.
Cal destacar que el nombre de procediments que tramita la jurisdicció militar, amb relació a l’administració de justícia en general, és absolutament marginal. El 2011 es van iniciar 878 procediments penals i 327 recursos contenciosos disciplinaris. Gestiona una població reclusa, en l’únic centre penitenciari militar d’Alcalà d’Henares, de 193 persones internes, de les quals 104 ho són per delictes militars i la resta per delictes comuns (amb dades de 2010).
Per fer front a aquesta ingent activitat la jurisdicció militar està estructurada en 18 tribunals militars que cobreixen tot el territori, cinc tribunals militars territorials, dos jutjats militars centrals i la Sala Militar -Sala Quinta- del Tribunal Suprem.
Aquestes dades, si de cas, plantejarien un problema d’eficiència, el manteniment d’un aparell burocràtic tan ampli per a tant poca activitat, però el principal problema és que la jurisdicció militar és una jurisdicció especial que té greument compromesa la seva independència i imparcialitat.
La falta d’independència rau en el fet que els seus membres, en qualsevol de les seves instàncies, són oficials militars, integrats en l’estructura jeràrquica de les forces armades i, per tant, són simples funcionaris del Ministeri de Defensa, del qual depenen per a la seva selecció, retribucions, ascensos, trasllats, cessaments o promocions. En els tribunals militars territorials i centrals encara perviu la figura dels anomenats vocals militars, oficials sense formació jurídica, al costat dels vocals togats, membres del cos jurídic de la defensa i que sí que tenen formació jurídica. Aquest fet es justifica amb la finalitat d’apropar la realitat castrense a la decisió judicial, però aporta un evident perill de parcialitat en els conflictes que els soldats puguin tenir amb la institució militar o la superioritat jeràrquica.
La justícia militar limita la tutela judicial efectiva i referma la subordinació jeràrquica. No permet la querella ni ha reconegut plenament el dret a l’acusació particular, excloent-la quan hi ha una relació jeràrquica de subordinació. Un inferior no pot personar-se en el procediment d’una denúncia que hagi interposat contra un superior jeràrquic, quedant així els seus interessos exclusivament en mans del fiscal i del jutge militars. Igualment, a diferència de la resta del sistema judicial, no permet l’acusació popular, contravenint l’article 125 de la Constitució.
La llei processal militar permet que les denúncies es puguin fer també davant dels superiors jeràrquics, fent que a la pràctica aquesta sigui la via més habitual emprada per la tropa. Això dóna a la superioritat jeràrquica un gran poder per decidir la via, penal o disciplinària, per a la persecució dels fets denunciats o, fins i tot, la declaració de la seva irrellevància. Al mateix temps, això farà que disposin d’una gran capacitat de maniobra, basada en la seva situació de poder, per tapar denúncies pels motius que sigui.
La jurisdicció militar no respecta els principis d’independència i imparcialitat judicials establerts a la Constitució, ni ofereix prou garanties ni per als acusats ni per a les víctimes en no permetre l’exercici de l’acusació particular i popular sense limitacions. Cal abolir la jurisdicció militar traspassant les seves competències i funcions, en temps de pau, a la jurisdicció ordinària, corresponent per tant la seva aplicació a jutges ordinaris sotmesos al Consell General del Poder Judicial en lloc del Ministeri de Defensa.
Gràfic 1: Procediments iniciats com a sumaris i diligències preparatòries en l’àmbit de la jurisdicció militar
Font: Memòries anuals de la Fiscalia General de l’Estat
