Teresa de Fortuny - Article publicat a El Crític - 20/06/2019

Si el Fons Europeu de Defensa segueix el seu curs, fins al 2027, s'hauran finançat productes relacionats amb la tecnologia militar per un valor de 51.000 milions d'euros

El nou Parlament Europeu sorgit de les eleccions del 26 de maig hauria de replantejar-se la implementació de l’anomenat Fons Europeu de Defensa, que va ser aprovat el 18 d’abril pel Parlament anterior. Mitjançant aquest Fons es pretén cofinançar (amb càrrec al pressupost de la UE i als pressupostos estatals dels estats membres) projectes de recerca i desenvolupament militars. La indústria europea de seguretat i defensa ha aconseguit així un objectiu que ha perseguit des de fa anys. Aquest sector industrial, a través d’un ‘lobby’ potent a Brussel·les, inspira les polítiques de seguretat i de defensa de la UE. Va aconseguir convèncer els dirigents europeus de la necessitat de donar suport al sector per fer-lo “competitiu i innovador”.

Pere Ortega - Artículo publicado en Público - 14/05/2019

La política exterior y de seguridad de la Unión Europea continúa siendo una de las más importantes políticas pendientes de los estados europeos, pues nunca han querido ceder competencias en este ámbito, y los tímidos pasos dados en ese ámbito siempre han sido decepcionantes pues los estados no han querido ceder soberanía, celosos como son de sus nacionalismos patrios. A continuación, se detallan algunos pasos por donde debería transitar una política destinada a cambiar los signos de los tiempos nacionalistas.

Jordi Calvo - 5 d'abril de 2019

Este artículo está extraído de la presentación de Jordi Calvo a la AEPF’s International Conference on Universal Protection and Labour en Katmandú (Nepal) el 5 de abril de 2019.

Sin lugar a dudas hoy en día estamos experimentando en todo el mundo un proceso de militarización nuevo, amplio y profundo. El gasto militar aumenta cada año, la exportación de armas muestra un crecimiento constante, la industria militar sigue ampliándose y cada vez mas países son capaces de fabricar armas. La inversión en armamento es muy lucrativa, subvenciones públicas y créditos para I+D de nuevas armas han sido impulsados recientemente; organizaciones militares como la OTAN están orgullosas de su legado y presionan a sus Estados miembro a dedicar el 2% del PIB para gasto militar; migraciones y fronteras están mas militarizadas que nunca – solo en Europa hay 1.000 km de muros -, también la ayuda humanitaria incorpora lógicas militares. Todo ello se sitúa en un proceso de privatización generalizado, donde el sector de  seguridad no es excepción, como prueba que las tradicionales industrias de armas ofrecen también productos y servicios. Todo es susceptible de ser militarizado en el momento en que se convierte en un asunto de seguridad.

Artículo de Pere Ortega aparecido en Miestras Tato nº 178 de abril de 2019.

Ainhoa Ruiz Benedicto i Dani Aranda - Article publicat a la revista Comein de la UOC - 19/12/2018

És a la frontera on es mostra la nostra obertura física, social i política al món. Quan la gestió s'endureix, militaritza i privatitza acaba tenint un impacte cognitiu en el si de la societat: la militarització progressiva d'aquest punt de trobada que són les fronteres, ens acaba ensenyant que l'altre, el que ve de fora, és una persona estranya davant la qual no queda més opció que defensar-se. Això ens retrotreu al model de fortalesa medieval, on calia defensar-se dels bàrbars, per a això s'aixecava una muralla, i tot allò no desitjat per al sistema intern quedava fora d'ella. En aquest context parlar d'Europa Fortalesa no només és pertinent, sinó també necessari i urgent, volem viure emmurallats?

Tica Font, investigadora del Centre Delàs, analiza la emergente potencia de China en el ámbito militar y las posibles tensiones que esto ocasionará en la geopolítica.

Nora Miralles - Article publicat al número 452 de la Directa - 17/04/2018

Chris Jones (Essex, 1985) és investigador en polítiques públiques, migracions, militarisme i seguretat al Regne Unit i a la Unió Europea i membre des de 2010 d’Statewatch, una organització sense ànim de lucre que fa recerca crítica en drets i llibertats civils, privacitat, justícia i assumptes interns a Europa. Ha publicat recentment l’informe “Les forces del mercat. L’auge del complex industrial de la seguretat de la UE”, així com diversos documents sobre interoperabilitat i riscos de les noves bases de dades biomètriques a Europa.

Nora Miralles - Article publicat al número 452 de la Directa - 17/04/2018

Empreses amb seu a Barcelona, Esplugues de Llobregat, València o Palma reben subvencions europees per desenvolupar sistemes de control basats en dades personals, empremtes dactilars i ADN, principalment destinats a la població migrant o refugiada

El mercat de la tecnologia biomètrica mourà més de 32.730 milions de dòlars l’any 2022, segons calcula l’informe “Mercat de Sistemes de Biometria per a la Identificació. Previsió Global per al 2022”. És clar, doncs, que més enllà que pugui ser una resposta eficaç a les amenaces actuals o no, la biometria és un negoci d’allò més prolífic.