Bin Laden i la derrota de l'Estat de dret
La mort de Bin Laden ha estat una notícia molt comentada per analistes i mitjans de comunicació. Però pocs han qüestionat que la seva execució trenca l'Estat de dret.
La mort de Bin Laden ha estat la notícia més comentada i ha acaparat tots els titular dels mitjans. Sembla ser que des de fa alguns mesos, la CIA coneixia l’indret on s’amagava Bin Laden i es va dedicar a preparar l’assalt a la mansió on residia. L’operació militar va durar 40 minuts a l’estil de les pel•lícules d’acció: els soldats van arribar en helicòpter, van assaltar la casa, van matar Bin Laden i van retornar a l’helicòpter de retorn a casa.
Si tot estava tan ben controlat i organitzat com han deixat entreveure les agències de premsa; si sabien com accedir a la casa, com moure-s’hi i com sortir-ne… Com és que el van matar i no el van detenir? Tot sembla indicar que no hi va haver gaire resistència per part dels ocupants de la casa. Tractant-se del terrorista més buscat del planeta, cal suposar que la casa disposava d’un cos de seguretat, però sembla que no va mostrar senyals de resistència als militars assaltants. És per aquest motiu que ens hem de formular la pregunta de si Bin Laden va ser executat amb un tret al cap o la seva mort va ser fruit d’un combat.
La impressió que ofereixen les notícies és que Bin Laden ha estat assassinat, o millor dit, ha estat executat extrajudicialment, ja que la decisió de matar-lo procedeix del govern nord-americà i ha estat realitzada per treballadors de l’estat. Això ens hauria de deixar perplexos ja que no s’entén perquè un govern decideix portar a terme un acte il•legal (ordenar un assassinat) i no una detenció. Amb el “currículum” de Bin Laden és evident que qualsevol tribunal li aplicaria la pena màxima, cadena perpètua o sentència de mort. Si és segur que hi hauria una condemna judicial… per què es va prendre la decisió de matar-lo?
El cost per l’estat de dret d’actuar com a les pel•lícules del Far West és molt elevat. L’execució extrajudicial de Bin Laden posa de manifest que, en el pla d’internacional, les lleis i els tribunals són irrellevants per a certs governs (en particular per al govern d’Estats Units). Representa el fracàs de la llei i de l’ordenament jurídic. Posar per davant la venjança i les ganes d’eliminar Bin Laden a la llei fa que el nostre món sigui més vulnerable i més insegur. Aquesta acció representa un pas endarrere en l’estat de dret i en els valors fonamentals de la democràcia. Les mateixes pel•lícules de l’oest critiques aquelles accions de prendre’s la justícia pel seu compte i narren la necessitat d’aplicar la llei i els tribunals.
Els dubtes del perquè han preferit matar-lo que no pas detenir-lo seguiran planejant per sobre de les nostres ments. A no ser que no volguessin que Bin Laden arribés a mans de la justícia; que no volguessin que declarés davant dels tribunals; que no desvelés informacions inoportunes; en definitiva, que els tribunals investiguessin. És a dir, existien temors que pogués haver parlat davant dels tribunals? Quines històries hauria pogut explicar Bin Laden perquè fos necessari eliminar-lo?
Amb paraules del premi Nobel de la pau, Barack Obama, “s’ha fet justícia”. Aquestes paraules només es poden pronunciar en cas de mort accidental o bé després de que un tribunal hagués declarat culpable a Bin Laden. Però no es poden pronunciar, si com sembla, s’ha tractat d’un assassinat, encara que les vísceres li ho demanessin. Un president d’un país democràtic mai no pot menysprear i saltar-se la llei.
A l’estat espanyol tenim prou experiència en la lluita contra el terrorisme. Ja es va intentar combatre’l de manera il•legal amb els GAL i ja es va aprendre aquesta lliçó. El procés històric ens ha conduït a combatre el terrorisme en dues direccions: per una part, disminuint el nombre de persones que recolzen l’ús de la violència; i per altra, combatent els terroristes amb instruments policials i judicials.
Fa molts pocs dies, Obama va haver de demostrar als seus ciutadans –davant els dubtes plantejats pels seus opositors- que era nascut en territori nord-americà, que era un d’ells. Ara, amb la mort de Bin Laden, Obama és el més patriota i es converteix en el president que ha acabat amb el “dolent” de la pel•lícula. Ha acabat amb l’home que va instigar l’atac terrorista de l’11-S i el més odiat a Estats Units. Aquest èxit polític li farà pujar la popularitat i li facilitarà la coartada per retirar tropes de l’Iraq, Afganistan i Pakistan. Públicament dirà “Objectiu complert: hem derrotat Bin Laden i ara ja podem tornar a casa”.
Tica Font - Directora de l'Institut Català Internacional per la Pau
