L'intervencionisme militar espanyol: un balanç crític
Article publicat a Diagonal
Des de 1989, l'exèrcit espanyol ha intervingut en més de seixanta operacions militars fora del territori nacional. En elles han participant més de 100.000 soldats, havent mort 162. En els últims anys, el nombre màxim de militars desplegats al mateix temps ha rondat la xifra de 3.000.
L'element fonamental que explica l'intervencionisme militar espanyol és la integració en organitzacions internacionals: la Unió Europea i, sobretot, l'OTAN. Això tot i que jurídicament la integració en aquestes organitzacions no imposa l'obligació de participar en les operacions militars acordades en el seu si. Aquestes organitzacions internacionals utilitzen les operacions militars com un instrument més de la seva política exterior. El mateix succeeix a Espanya, on els documents d'estratègia de la defensa consideren que l'exèrcit pot intervenir en l'exterior, entre altres raons, per garantir la prosperitat dels espanyols o per assegurar el subministrament de recursos bàsics com a matèries primeres o fonts d'energia. Tot això en un context en el qual el Ministeri de Defensa està expandint l'àmbit propi de la defensa nacional.
L'objectiu primordial que persegueix el Govern amb la participació en operacions militars en l'exterior és millorar la imatge internacional del país i la seva posició dins de l'anomenada societat internacional. Això explica que Espanya hagi participat en totes les intervencions impulsades per les grans potències, ja es tracti d'Estats Units, l'OTAN o la Unió Europea. En cap cas es pot considerar que es tracta de protegir la vida o la seguretat dels espanyols. Encara que aquest és un argument cada vegada més utilitzat pel Ministeri de Defensa per intentar justificar les operacions que impliquen més risc, com Afganistan i Somàlia.
El Govern duu a terme una política d'opacitat sobre quin és el cost econòmic d'aquestes intervencions. Les dades es fan públiques, però de manera fragmentària i dispersa, la qual cosa dificulta conèixer les xifres reals i el volum total del conjunt. Durant el període 2002-2011, s'han gastat més de 4.000 milions d'euros en les operacions militars en l'exterior, dels quals més de 2.600 milions corresponen a l'operació a Afganistan. És obvi que el Govern pretén evitar el rebuig social que suposaria un coneixement generalitzat d'aquestes xifres.
Amb caràcter general, l'opinió pública té una bona imatge de l'exèrcit i de les seves intervencions militars en l'exterior. No obstant això, quan es realitzen preguntes sobre les intervencions concretes, sí s'observa en les enquestes una opinió majoritària contrària a la participació en aquelles operacions que es consideren especialment perilloses. Així, en el cas d'Afganistan i Somàlia, les enquestes posen de manifest que hi ha més persones en contra de la intervenció de l'exèrcit que a favor.
Els successius Governs han posat en pràctica polítiques destinades a augmentar la legitimació davant l'opinió pública de les operacions militars en l'exterior. És el que es coneix com a cultura de defensa, que pretén que la població s'identifiqui plenament amb l'actuació de les Forces Armades. Un instrument bàsic per legitimar aquestes operacions ha estat la Llei Orgànica 5/2005 de la Defensa Nacional, que exigeix l'autorització prèvia del Congrés dels Diputats perquè l'exèrcit intervingui fora de les nostres fronteres. D'aquesta forma s'atorga aparença de legalitat a operacions molt discutibles des del punt de vista jurídic, com és el cas d'Afganistan.
Com a part de la política governamental que tracta de legitimar a les Forces Armades, s'intenta fer passar a l'exèrcit com un agent humanitari, com si fos una ONG. Aquesta qüestió es va mostrar clarament en la intervenció a Haití en 2010, encara que totes les operacions es pretenen justificar, entre altres qüestions, com a operacions humanitàries. L'exèrcit, no obstant això, no és un bon agent humanitari. L'operació a Haití va ser una acció puntual, sense continuïtat en el temps, molt ineficient i que va suposar un enorme balafiament de recursos. Per posar un exemple, en els tres mesos d'operació l'exèrcit espanyol va repartir un total de 600.000 litres d'aigua potable. En el marc d'una intervenció amb quatre vegades el pressupost de l'exèrcit espanyol, Metges Sense Fronteres va ser capaç de distribuir 500.000 litres d'aigua potable cada dia.
També s'intenta legitimar aquestes operacions ocultant els seus aspectes negatius. El Ministeri de Defensa sempre insisteix que els militars espanyols han complert exemplarment les seves missions, sense que es faci públic cap tipus d'avaluació o autocrítica sobre l'actuació de les Forces Armades.
És previsible que es produirà un salt quantitatiu en l'intervencionisme militar de l'Estat espanyol. Aquests eren els plans del Govern anterior, els programes del qual d'armament buscaven millorar la capacitat logística i de desplegament de les Forces Armades. Segons aquests plans, Espanya podria desplegar 7.700 soldats, que participarien en dues operacions principals i en quatre de menor importància al mateix temps. Quan canviï l'actual conjuntura econòmica, el Govern de torn, en el marc de la política continuista que existeix en matèria de defensa reprendrà aquests plans.
