L'aposta de l'Estat espanyol a l'OTAN

Artícle publicat a Diagonal

A l'octubre de 2011 Rodríguez Zapatero va anunciar la participació espanyola en el sistema de defensa antimíssils dels EUA a Europa, que es traduirà en la instal·lació del seu component naval a la base de Rota. I va pronosticar beneficis econòmics per a la zona.

Al setembre de 2009 Obama va aprovar el projecte d'escut (substitutiu del planejat per l'Administració Bush), consistent en el desplegament gradual de radars i interceptors de míssils, de manera que el 2018 cobreixi tot Europa. S'interconnectarà amb l'escut antimíssils israelià a fi de protegir països àrabs aliats dels EUA.

L'escut per a Europa s'integrarà en el sistema global nord-americà de defensa de míssils, constituït per radars detectors dels míssils atacants, míssils interceptors per destruir-los i centres de control que connecten sensors i míssils interceptors. Un element d'aquest sistema global, ubicat en vaixells, és el sistema defensiu Aegis BMD desenvolupat per l'empresa Lockheed Martin. Els vaixells alberguen radars, míssils interceptors fabricats per Raytheon i centre de control. La majoria de vaixells equipats amb Aegis BMD estan fabricats per Northrop Grumman. Les tres empreses que es beneficien clarament del projecte estan molt ben representades en els comitès assessors del Departament de Defensa dels EUA sobre política de defensa (els membres dels comitès són, majoritàriament, directius del sector privat de defensa). Els consells d'aquests comitès solen convertir-se en la solució definitiva i són implementats pel govern.

Els vaixells, a més de la funció d'escut antimíssils, participaran en missions marítimes de l'OTAN i de "suport de resposta ràpida" als comandaments nord-americans AFRICOM (que cobreix la major part d'Àfrica) i CETCOM (de la Banya d'Àfrica fins al Pakistan).

Rota allotjarà quatre vaixells equipats amb Aegis BMD i un destacament de 1.100 militars i 100 civils. Això viola una de les condicions del referèndum de 1986 sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN: la reducció progressiva de la presència militar dels EUA.

Rodríguez Zapatero va dir que l'escut "[...] té com a objectiu millorar la defensa i la seguretat dels nostres ciutadans [...] tindrà un impacte molt significatiu en termes socioeconòmics". Aquest impacte representarà 50 milions d'euros anuals i la creació de 1.000 llocs de treball (directes i indirectes).
L'estament militar no utilitza eufemismes. Segons el general Ballesteros, director de l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics, l'abast de la decisió "no es pot mesurar pels llocs de treball que creï, per importants que aquests siguin" sinó, sobretot, perquè "és una aposta política clara per convertir Espanya en un soci lleial i fiable per a l'OTAN i per als EUA".

La suposada creació d'ocupació estarà totalment supeditada a l'eventualitat de la permanència del personal americà a Rota. Per tant serà molt volàtil. Els llocs de treball a la base han estat sempre molt inestables. La regió necessita creació de llocs de treballs consolidats i lligats a l'economia productiva.

La implementació del sistema antimíssils tindrà conseqüències molt greus:

1. Els presumptes enemics dels EUA se sentiran afeblits en la seva capacitat defensiva i intentaran millorar la seva tecnologia militar per tal d'eludir l'escut. La reacció pot provenir de països com Iran i, quan l'escut tingui major extensió, també d'altres, com la Xina. L'obsessió d'Occident per la protecció fomenta desconfiança per part d'altres països. El resultat, augment de l'armamentisme i la despesa militar mundial.

2. Genera recel a Rússia. El novembre de 2011 el president rus va expressar la preocupació pel projecte, ja que debilita el poder ofensiu rus. Va exposar la seva decisió d'equipar els míssils russos amb sistemes de penetració de l'escut i, si cal, desplegar míssils que assegurin la destrucció del component europeu de l'escut. Va afegir que Rússia es reserva el dret de rebutjar posteriors mesures de desarmament i d'abandonar el tractat START de control d'armes nuclears. El 2010, quan Rússia i els EUA van signar el tractat, el ministre rus d'Exteriors va declarar que si el potencial de defensa antimíssils dels EUA suposava una disminució en l'eficàcia de les forces nuclears russes, Rússia abandonaria el tractat. La seva invalidació representaria l'inici d'una nova carrera armamentística nuclear.

3. El major pes d'Espanya a l'OTAN la converteix en objectiu militar de primer ordre per als potencials enemics dels EUA i suposarà una major possibilitat que sigui atacada.

4. Rota guanya importància militar i això pot implicar un increment del trànsit d'armament, incloent-hi el nuclear. El govern espanyol està obligat, segons el Conveni de Defensa amb els EUA, a autoritzar les escales dels vaixells americans sense demanar informació sobre quin tipus d'armes transporten. Això entra en conflicte amb una altra condició del referèndum de 1986, la prohibició d'introduir armes nuclears en territori espanyol. Un accident nuclear fortuït convertiria Cadis en un altre Fukushima.
5. La funció dels vaixells allotjats a Rota, de donar suport a operacions de l'OTAN i dels EUA a l'Àfrica i Àsia, reforçarà, encara més, la posició de complicitat d'Espanya en l'estratègia bel•licista nord-americana i la posició de Rota com a objectiu militar.

L'escut antimíssils dels EUA i l'OTAN accentua la seva opció militarista respecte les relacions internacionals i fomenta la militarització mundial i l'espiral armamentística. No resol la desconfiança i el recel entre països, els incrementa. Una situació internacional basada en la confiança i el respecte mutus exigeix una disminució progressiva de la despesa militar mundial. I en la situació actual de gravíssims retallades de la despesa pública, un augment de la despesa militar és una aberració.

El nostre govern, amb el seu seguidisme de la política dels EUA, posa Espanya en una clara situació de risc.