Cal un nou plantejament de seguretat
En el cas d’una Catalunya constituïda en un estat propi, caldria obrir un debat sobre la seguretat i la política de defensa que es portaria a terme en un hipotètic estat català independent. La discussió hauria de girar al voltant de tres qüestions.
1) Qui és el subjecte de la defensa i la seguretat? És a dir, qui s’ha de protegir: les persones, l’Estat, les elits que governen? 2) Quines són les amenaces que cal afrontar? Són les mateixes que si no tinguéssim estat? 3) Com afrontar aquestes amenaces? De totes les propostes que poden haver-hi, emergeix amb força una proposta basada en la seguretat humana, que afirma que Catalunya no té amenaces que requereixin respostes militars.
Un nou estat català hauria de ser això, nou, i no plantejar-se la defensa i la seguretat des del punt de vista dels models ja existents, com si aquests fossin l’única opció. El nou estat hauria de construir-se tenint en compte el nou context del segle XXI, en què és possible el progrés, el desenvolupament i la viabilitat d’un país sense elegir el camí de la militarització. Hi ha qui ha calculat que a Catalunya s’haurien de gastar l’1,5% del PIB, uns 3.000 milions d’euros l’any, en un hipotètic exèrcit. Hi ha moltes maneres alternatives de gastar-se aquests diners que servirien de manera directa per crear un país més segur per a tothom. Tot a través de la seguretat humana, que hem d’abordar en tota la seva globalitat, treballant en tots els aspectes que fan que les persones, els ciutadans i ciutadanes ens sentim segurs. Però aquest model no és un plantejament exclusiu per a Catalunya, sinó que és la seguretat desitjable, també, per a la resta del món.
