L’Observatori sobre la vida militar i la violència a l’exèrcit

La violència juga un paper important per a que els exèrcits satisfacin la seva funció de preparació per a la guerra, convertint persones en soldats disposats a lluitar i si cal matar. L’Observatori de la vida militar haurà de vigilar que aquesta es desenvolupi en el respecte als drets i a la dignitat de les persones.
Tomàs Gisbert, octubre 2005.

 

La nova Llei de Defensa Nacional ha inclòs la creació de l’Observatori de la vida militar dins del mandat que la llei fa al govern d’elaborar, en un termini de tres mesos, un projecte de llei dels drets fonamentals dels militars professionals. Val a dir que aquest Observatori ha sorgit a proposta de Justícia i Pau i de la Fundació per la Pau.

El projecte de llei original incloïa un codi de conducta, ara substituït per aquest mandat, que remarcava l’obligació de tot militar de respectar els drets inviolables i la dignitat de la persona així com a no ser sotmés a cap menyscapte d’aquests drets(1). Però aquesta formulació no era cap novetat. Des de l’any 1978 està recollida a la legislació(2) i això no ha suposat cap impediment a que des de llavors s’hagi produït un gran nombre de greus violacions als drets de les persones, en especial per als soldats que feien el servei militar obligatori. Fets d’aquesta mena van contribuir, de manera important, a la crisi del servei militar obligatori i a la credibilitat de les forces armades.

L’any passat encara es celebraven a Barcelona dos judicis militars contra dos tinents de la Base Sant Isidro de Menorca en que van ser condemnats per colpejar a soldats a les seves ordres (3). En els judicis orals es va posar de manifest que la pràctica de pegar soldats de forma habitual no era exclusiva dels dos condemnats i que molts altres comandaments, identificats amb nom i cognoms, d’aquella caserna també ho feien.

La professionalització de l’exèrcit no ha acabat amb la violència en el sí de l’exèrcit, es continuen produint violacions a la dignitat i als drets inviolables de les persones. Molts soldats i exsoldats professionals parlen del seu pas per l’exèrcit no com una ocupació, sinó com una mili igual que l’anterior, amb la única diferència de que ara es pagada. Només cal pensar com, en el cas esmentat, els militars maltractadors són els mateixos que ara continuen comandant i instruïnt els soldats professionals. Sentències com aquestes són una excepcionalitat en la jurisdicció militar, una jurisdicció més preocupada en mantenir la disciplina i que els soldats no abandonin l’exèrcit, que no en impedir i castigar la violència i l’atac a la dignitat de les persones, així la majoria de fets d’aquesta mena resten en la impunitat, ajudats també per un esperit de cos que els oculta per no tacar la imatge de les forces armades.

Amb la masiva incorporació de la dona a l’exèrcit, en el que ja representen el 10,9% del total dels efectius, s’ha agreujat la situació en afegir-se la violència de gènere. Alguns casos de violència sexual han pogut sortir a la llum pública(4), i la Comissió Europea va instar, el 2003, al Ministeri de Defensa espanyol a aplicar les directives europeas contra l’assejatment sexual a l’exèrcit espanyol(5)

Opacitat

La professionalització ha augmentat la opacitat de l’exèrcit. En els darrers temps del servei militar la societat ja no estava disposada a tolerar passivament la violència a les casernes. Moltes víctimes i llurs famílies no estaven disposades a aguantar resignadament els maltractaments, les novatades o els càstigs injustificats,.... Gràcies a la premsa, a organitzacions com Informació per a la Defensa dels Soldats i altres, molts fets violents eren denunciats i sortien a l’opinió pública, però la professionalització ha creat més opacitat sobre una institució que mai ha estat transparent. La major adhesió a l’exèrcit i als valors militars dels joves que s’integren a la tropa professional ha agreujat aquesta situació. Igualment la construcció d’un nou mite de la defensa edificat sobre la base de la intervenció dels exèrcits en missions humanitàries, de pacificació i de manteniment de pau ha comportat una política informativa destinada a legitimar l’exèrcit i ocultar totes aquelles actuacions en les intervencions militars i en el tracte amb la població civil que no quadressin amb la imatge a donar.

Les violències quotidianes dels exèrcits

La violència juga un paper important per a que els exèrcits satisfacin la seva funció de preparar per a la guerra. Malgrat el discurs dominant digui que la violència és inherent a la naturalesa humana cal una preparació per convertir persones en soldats disposats a lluitar sota una disciplina i si arriba el cas a matar. Així es pot parlar d’una violència oficial, reglamentada, que aparta els soldats del seu àmbit social i els sotmet a la disciplina i la instrucció militar, amb la finalitat de que es motivin per lluitar, per fer servir la violència, contra un possible enemic. Aquesta violència està estructurada en un conjunt de normes explícites. Però la violència no queda circumscrita a una violència reglamentària plenament controlada, traspassa aquests límits i sorgeixen altres violències que complementen la violència oficial formant un sistema d’ensinistrament per a la guerra. La violència paral·lela s’observa darrera de les arbitrarietats castrenses, els abusos entre soldats, els privilegis d’experiència, les novatades, les baralles, els conflictes jeràrquics entre soldats i el sexisme contra les dones militars(6).

Els abusos i els maltractaments sobre soldats i militars no són un fet exclusiu de l’exèrcit espanyol, es reprodueix en diferents exèrcits. A Itàlia rep el nom de “nonnismo”, derivat de la paraula “nono” que vol dir avi, la jerarquía i humiliació que imposen els veterans sobre els reclutes és un fet persistent(7). A Rússia el sistema de la “dedovshchina”, o la regla dels avis, força els nous reclutes a viure un llarg any de servitud cap els veterans, sotmesos a càstigs violents per qualsevol infracció de les normes oficials o informals, i provoca cada any centenars de suïcidis i milers de desercions(8). El cas de Rússia pot ser un cas extrem, però també es dona a exèrcits com el canadenc(9) on els reclutes pateixen un tracte humiliant dels veterans durant els primers sis mesos de servei. Un regiment aerotransportat va ser disolt el 1995 després que uns videos mostrant pràctiques de maltractaments entre soldats i comportaments racistes dels soldats destacats a Somàlia impactessin fortament a l’opinió pública.(10)

Aquesta violència no és exclusiva dels exèrcits de conscripció. En exèrcits professionals com el britànic, l’abús i l’assetjament són fenòmens habituals com ha reconegut recentment el Parlament britànic arran de les investigacions iniciades amb motiu de la mort de quatre reclutes en una caserna que ja arrosegava més de cent denúncies per racisme, violacions, apallisaments i assetjament.(11)

La capacitat dels soldats nord-americans d’infligir tortures com les d’Abu Graïb, a l’Iraq, no és tampoc aliena als processos d’instrucció i d’iniciació paral·lels(12).

L’exèrcit argentí va entrenar soldats a torturar fins l’any 1994 com a mínim.(13), però també recentment Alemanya es va escandalitzar quan es va saber que amb l’excusa d’entrenar-los comandaments d’una caserna torturaven sistemàticament els soldats(14).

Prudencio García, coronel a la reserva, en el seu interessant llibre sobre el genocidi a Guatemala(15), parla de la importància cabdal de que en les societats democràtiques els exèrcits tinguin una forta “autolimitació moral” que els porti, per pròpia convicció, a renunciar a tota acció antidemocràtica i a tota violació dels drets humans, per tal què les normes legals, nacionals o internacionals, que prohibeixen aquestes accions no siguin paper mullat.

 

Però és molt discutible si els exèrcits poden prescindir de la violència interna, oficial o paral·lela, en el seus processos d’ensinistrament. Pensem que aquestes violències formem part estructural dels exèrcits i el que cal es buscar altres formes de seguretat que no passin pels exèrcits.

La violència i el no respecte dels drets humans i a la dignitat de les persones al sí de l’exèrcit no és un problema de les persones afectades, dels soldats i militars, condiciona de manera irreversible les finalitats de les forces armades i en aquesta mesura afecta el conjunt de la societat.

És aquí on rau la importància de la creació de l’Observatori de la Vida Militar, un observatori que haurà de vigilar que el servei militar i la vida militar es desenvolupin en el respecte als drets i a la dignitat de la persona. Per poder fer aquesta feina caldrà que l’Observatori pugui rebre informacions o denúncies referents a la violència i a les condicions de vida a les casernes, fins i tot de forma anònima, i haurà de disposar l’autoritat suficient i de profunds poders d’inspecció per poder controlar i accedir sense restriccions allà on es desenvolupa la vida militar.

Tomàs Gisbert

 

Notes:

1“La dignitat i els drets inviolables de la persona són valors que tot militar té obligació de respectar i dret a exigir. En cap cas els militars estaran sotmesos, ni sotmetran altres, a mesures que suposin menyscapte de la dignitat personal”. Article 21.c del projecte inicial de Llei de Defensa Nacional.

2LLei 85/1978 de Reials Ordenances per a les Forces Armades, art. 171.

3Sentencia del Tibunal Militar Territorial Tercer, de 19-2-2004 condemnant al Tinent Francisco J. Herrero a 9 mesos de presó per dos delictes de maltracte d’obra a inferior, i condemna al Tinent del Valle Sousa a 4 mesos de presó, jutjat pel mateix tribunal el 30/11/04.

4"10 meses de prisión para un sargento por acoso sexual a una soldado." El País 18-01-99.”Condenados dos militares por trato vejatorio a una compañera” El Pais 1-2-01, Cas Dolores Quiñoa 2002 "El teniente condenado por desnudar a una soldado tiene otra denuncia por abuso sexual." El País 25-11-2002. “Cuatro años de condena para un militar por acoso sexual a tres mujeres soldado” El País 15-5-2003,

5"Europa exige a Trillo que aplique en el Ejército la directiva contra los abusos sexuales." EL PAÍS - 23-02-2003

6Informes i conclusions del projecte Silencis promogut per Informació per a la Defensa dels Soldats. “Silencis. Les violències quotidianes dels exèrcits”, publicat el 1999, disponible a : http://www.justiciaipau.org/centredelas/index.php?module=htmlpages&pid=45

7Ibid

8HUMAN RIGHTS WATCH.    “The Wrongs of Passage:
Inhuman and Degrading Treatment of New Recruits in the Russian Armed Forces ".Informe publicat el 20-10-2004 disponible a "http://hrw.org/reports/2004/russia1004/ , consultat el 9-10-2005

9Donna Winslow, “Rites of Passage and Group Bonding in the Canadian Airborne,” Armed Forces and Society, Vol. 25 (April 1999), No. 3, pp. 425 – 457, referència extreta de l’informe anterior.

10Ibid.

11"El Parlamento británico denuncia la "cultura del acoso" imperante en el Ejército." El Pais 14-3-05

12Veure Military hazing awww.stophazing.org, ohttp://hazing.hanknuwer.com/ih.html

13El Ejército argentino se entrenó para torturar durante 11 años de democracia” El Pais 17/1/04 i Garcia, Prudencio “La tortura como instrucción militar” El Pais, 27/1/04

14"Mandos del Ejército alemán torturaron a decenas de soldados durante la instrucción." El País 25/11/2004

15Garcia, Prudencio (2005). El genocidio en Guatemala a la luz de la Sociología Militar. Madrid: Editorial Sepha