L'OTAN contra l'estat democràtic de dret

La transformació de l'OTAN en una organització militar d'àmbit planetari que pot actuar al marge del dret internacional es va portar a terme amb l'aprovació del Nou Concepte Estratègic en 1999.

 

 

Sobre el paper, és a dir, segons el text del Tractat de l'Atlàntic Nord de 1949 (TAN), l'OTAN és una aliança defensiva, en la que els Estats membres estan obligats a assistir a aquell Estat membre que sofreixi un atac armat1. Aquesta obligació, que es basa en el dret de legítima defensa, no sorgeix de manera automàtica, ja que cada Estat membre és lliure d'adoptar «les mesures que jutgi necessàries, fins i tot l'ús de la força armada» (art. 5 TAN). Això s'explica històricament per les reticències que van plantejar el Congrés i el Senat d'Estats Units a assumir uns compromisos rígids en la defensa d'Europa. Per tant, del Tractat de l'Atlàntic Nord no es deriva que l'Estat espanyol estigui obligat a participar en una operació de resposta armada quan un altre Estat membre de l'OTAN hagi estat atacat. Un altre element important, és que segons el Tractat de l'Atlàntic Nord, l'àmbit territorial d'actuació de l'OTAN se cenyeix, bàsicament, al territori d'Europa i d'Amèrica del Nord (art. 6 TAN).

En la realitat, l'OTAN s'ha convertit en una aliança militar de caràcter ofensiu, que entén que pot actuar al marge del dret internacional. Prova d'això va ser la guerra de Kosovo el 1999. Una aliança que ha assumit un paper imperial ja que el seu àmbit territorial d'actuació s'ha ampliat al planeta sencer, com ens ho demostra la participació de l'OTAN en la guerra d'Afganistan, guerra en la qual l'OTAN dirigeix la ISAF des d'agost de 2003.2.

Formalment, la transformació de l'OTAN en una organització militar d'àmbit planetari que pot actuar al marge del dret internacional es va portar a terme amb l'aprovació del Nou Concepte Estratègic en 1999.

Segons aquest Nou Concepte Estratègic, l'OTAN va assumir com objectiu la intervenció en «operacions de resposta a les crisis no contemplades en l'article 5» del Tractat de l'Atlàntic Nord. És a dir, l'OTAN pot anar més enllà de l'exercici del dret de legítima defensa, que pressuposa una agressió armada prèvia. La formulació «operacions de resposta a les crisis no contemplades en l'article 5» és l'eufemisme legal que s'utilitza per a reconèixer la possibilitat de realitzar intervencions militars sense prèvia autorització del Consell de Seguretat de Nacions Unides i vulnerant el dret internacional. Pel que fa a l'àmbit territorial d'actuació, el nou Concepte Estratègic reconeix obertament que «les forces de l'Aliança poden veure's obligades a operar fora de les fronteres de l'OTAN», i s'esmenta expressament la «iniciació i el sosteniment d'operacions fora del territori dels aliats».

El Nou Concepte Estratègic de l'OTAN de 1999 suposa una importantísima transformació en els objectius i fins de l'Aliança Atlàntica. Hi ha un acord bastant ampli entre els estudiosos del dret internacional sobre la incompatibilitat del nou Concepte Estratègic de l'OTAN amb el dret internacional, ja que no s'estableix clarament la subordinació de l'OTAN a la Carta de les Nacions Unides i que l'ús de la força armada només pot ser autoritzat pel consell de Seguretat (arts. 39 a 51 de la Carta de les Nacions Unides). Segons el Nou Concepte Estratègic, els Estats de l'OTAN poden utilitzar la força, no quan siguin atacats, sinó quan la seva seguretat es vegi afectada per diferents riscos. Riscos en els quals s'inclouen els actes de terrorisme, de sabotatge o de delinqüència organitzada, però també la pertorbació del flux de recursos vitals, o els grans moviments incontrolats de població (tots ells esmentats expressament). El Concepte Estratègic de 1999 és a més contrari al Tractat de l'Atlàntic Nord, ja que les «operacions de resposta a les crisis no contemplades en l'article 5» van més enllà de les accions en legítima defensa, les úniques previstes en el Tractat de l'Atlàntic Nord.

La profunda transformació experimentada per l'OTAN amb el Nou Concepte Estratègic s'ha portat a terme sense modificar ni una coma del Tractat de l'Atlàntic Nord. El que planteja el problema de si s'ha seguit el procediment jurídicament establert. Segons l'article 94.1.b) de la Constitució espanyola és necessària autorització prèvia de les Corts Generals per a poder celebrar tractats o convenis de caràcter militar, exigència que també resulta aplicable a les seves modificacions. El Nou Concepte Estratègic de l'OTAN, que modifica profundament els objectius i l'àmbit d'actuació de l'OTAN, va ser signat pel govern espanyol sense autorització de les Corts espanyoles, vulnerant clarament l'article 94.1.b) de la Constitució. Fins i tot la Llei Orgànica 5/2005, de 17 de novembre, de la Defensa Nacional pretén atorgar cobertura legal al Nou Concepte Estratègic de l'OTAN. Cap a dins, la integració en l'OTAN ha suposat una reducció i una limitació del nostre sistema democràtic.

És molt probable que en 2009 s'aprovi un Nou Concepte Estratègic, per a celebrar el seixanta aniversari de l'OTAN. És difícil que es plantegin qüestions noves des del punt de vista estratègic, ja que l'OTAN s'ha atribuït la possibilitat d'actuar en tot el planeta fins i tot en contra de la Carta de les Nacions Unides. Del que es tractarà llavors és de reforçar els compromisos militars que permeten posar en pràctica l'orientació ofensiva de l'Aliança. L'única cosa segura és que les novetats no es produiran ni en la submissió de l'OTAN a la legalitat internacional ni en l'aprofundiment democràtic del seu funcionament.

 

-------------------------

Notes:

1 El text del Tractat de l'Atlàntic Nord es pot consultar en el Butlletí Oficial de l'Estat de 31 de maig de 1982 (www.boe.és).

2 Sobre la il·legalitat de la guerra d'Afganistan, inclosa l'operació ISAF autoritzada pel consell de Seguretat de Nacions Unides, vegi's el número 35 de Materials de Treball.