L'OTAN esquiva el debat democràtic
Article publicat a El Mundo, el 3 de desembre del 2010
Segons el Tractat de l'Atlàntic Nord, aprovat el 1949, l'OTAN és una aliança militar de caràcter defensiu. Les úniques accions militars previstes es basen en el dret de legítima defensa, que s'exercirà si un dels Estats membres pateix un atac armat al territori d'Europa i Amèrica del Nord.
Per dissuadir a possibles enemics, els membres de l'OTAN es comprometen a incrementar les seves capacitats militars per resistir un atac armat. També s'estableix que els Estats membres s'han de consultar en cas que es trobin amenaçades la seva integritat territorial, la seva independència política o la seva seguretat.
No obstant això, el nou concepte estratègic que s'acaba d'aprovar a la Cimera de Lisboa va més enllà del tenor literal del Tractat, partint ara d'una concepció àmplia de la defensa, que no es limita a la protecció del territori davant de possibles atacs armats sinó que també inclou la resposta a amenaces com la proliferació d'armes nuclears, el terrorisme, els ciberatacs, i la protecció de les principals rutes comercials i d'aprovisionament de fonts d'energia.
A Lisboa s'ha establert que ara l'OTAN pot actuar més enllà de les seves fronteres. Encara que s'esmenta expressament que la seva responsabilitat fonamental és defensar el territori i la població dels estats membres, també s'assenyala que l'Aliança es defensarà contra qualsevol amenaça exterior que afecti la seva seguretat. L'OTAN participarà en operacions de prevenció i gestió de crisi, d'estabilització després d'un conflicte, i de suport a la reconstrucció. Fins i tot s'assenyala que si les accions per prevenir un conflicte no són efectives, l'OTAN està preparada i serà capaç d'iniciar hostilitats. És a dir, es reconeix que podria dur a terme operacions militars ofensives.
La doctrina de l'OTAN reconeix així la possibilitat d'un ampli intervencionisme militar, i això planteja molts problemes. En primer lloc, és més que discutible la legalitat del nou concepte estratègic, ja que suposa una vulneració del propòsit inicial del Tractat en reconèixer que l'OTAN podrà actuar arreu del món i no només en operacions militars de legítima defensa. Encara que es tracti d'un document polític, aquest nou concepte modifica materialment el contingut del Tractat afectant tant a les funcions com a l'àmbit geogràfic en el qual pot intervenir l'Aliança. Molt relacionat amb això hi ha el problema que planteja saber si l'OTAN va a actuar sempre respectant la Carta de l'ONU, ja que el nou concepte deixa la porta oberta a accions militars unilaterals al marge del Consell de Seguretat.
Donada la magnitud de les modificacions introduïdes, per què no s'ha volgut modificar el Tractat? Doncs bé, perquè això exigiria la intervenció parlamentària dels Estats membres. D'aquesta manera l'OTAN ha impedit que s'obrís un debat social sobre quin paper li correspon en el segle XXI, i així s'ha evitat que el rebuig ciutadà en algun dels països membres dificultés el procés de transformació de l'Aliança. De ben segur que l'OTAN ha buscat evitar els problemes que ha patit el procés d'integració de la Unió Europea.
L'OTAN, en definitiva, no ha volgut sotmetre la seva transformació a un debat democràtic. Segons l'article 94.1.b) de la nostra Constitució, es requereix autorització prèvia de les Corts per modificar un tractat de caràcter militar. Aquesta exigència s'hauria d'haver complert abans que Zapatero signés a Lisboa el document de l'OTAN, ja que suposa una modificació del contingut del Tractat de l'Atlàntic Nord. El Govern no va sol.licitar l'autorització, convertint així en paper mullat un article de la Constitució.
El preàmbul del Tractat declara que l'OTAN és un instrument per salvaguardar els principis de la democràcia i l'imperi de la llei. Pomposa declaració que hauria de ser sotmesa periòdicament a la prova del cotó. Perquè els fets posen reiteradament de manifest que la integració d'Espanya a l'OTAN ha suposat un debilitament de la nostra democràcia pel que fa a Defensa.
