La vexacions del Gorch Fock i l'Observatori de la Vida Militar
(Article publicat a l'Ara)
El coneixement recent de les humiliacions i vexacions sofertes pels cadets del buc escola de la Marina alemanya Gorch Fock, que van arribar a cobrar-se la vida de dues dones cadets, han escandalitzat l'opinió pública.
Però aquests no són fets aïllats, els maltractaments, humiliacions i abusos sobre militars i reclutes constitueixen un fenomen persistent en la major part dels exèrcits del món, com també succeeix en el cas espanyol, on la professionalització recent del personal militar no ha aconseguit eradicar-los. Fets com els relatats signifiquen un atac a la dignitat humana i als drets fonamentals, i planteja amb força el debat de si són successos puntuals o si formen part estructural dels exèrcits, sent la violència interna, oficial o paral•lela, una part imprescindible dels processos d'ensinistrament i de preparació per a la guerra. Però la violència i el no respecte dels drets humans i la dignitat de les persones en el si de l'exèrcit no és un problema exclusiu de les persones afectades, soldats i militars, ja que condiciona de manera irreversible les finalitats de les forces armades i en aquesta mesura afecta el conjunt de la societat.
Malgrat que des de 1978 la legislació militar espanyola recull l'obligació de tot militar de respectar els drets inviolables i la dignitat de la persona, i també que no sigui sotmès a cap menyscapte d'aquests drets, ni aquestes lleis ni el nou ordenament constitucional protector dels drets fonamentals van poder impedir que en el si de l'exèrcit se seguissin produint un gran nombre de violacions dels drets humans. La mera voluntat del legislador no ha servit per a eradicar aquestes conductes i això fa necessària l'articulació de mesures executives i legislatives que garanteixin el seu compliment, materialitzant el deure de les institucions democràtiques de vetllar perquè aquest compliment sigui efectiu i que les normes legals, nacionals o internacionals, que prohibeixen aquestes accions no siguin paper mullat.
No podem deixar passar ara l'oportunitat d'instrumentar mecanismes de prevenció i vigilància perquè la vida militar es desenvolupi en el respecte i la dignitat de la persona. Està en discussió parlamentària el projecte de Llei orgànica de drets i deures dels membres de les Forces Armades que inclou la creació de l'Observatori de la Vida Militar. La idea d'aquest observatori neix de la proposta que va realitzar Justícia i Pau l’any 2005, conjuntament amb vint-i-cinc ONG, als diversos grups parlamentaris perquè la seva creació s'incorporés a la Llei orgànica de defensa nacional, llei que finalment ho va assumir, donant un termini de tres mesos per a la seva creació en el marc d'una llei reguladora dels drets dels militars, termini que s'ha demorat en més de cinc anys.
Del contingut amb què es doti l'observatori dependrà que aquest sigui un organisme merament consultiu, buit de contingut i de competències, tal com es planteja en el projecte de llei en tramitació, o que sigui un òrgan realment efectiu i garantista.
Per a això és necessari que aquest observatori sigui independent del Ministeri de Defensa i dels exèrcits, i gaudeixi d'autonomia organitzativa, funcional i pressupostària. Que estigui format per persones, nomenades pel congrés i el senat, de reconegut prestigi en la defensa dels drets humans, i que inclogui persones proposades per les organitzacions no governamentals de drets humans, donant cabuda així a la societat civil. La seva mirada civil sobre el respecte als drets de la persona en la vida militar s'ha de complementar amb la particularitat que pugui rebre de les persones implicades, i també de la ciutadania civil, fins i tot de manera anònima, informacions o denúncies referents a la violència i a les condicions de vida del personal militar, amb especial referència als militars de tropa. Així mateix haurà de disposar de l'autoritat suficient i de profunds poders d'inspecció per poder controlar els llocs on es desenvolupi la vida militar i accedir-hi sense restriccions.
D'aquesta manera es podrà respondre a la pregunta de si la violència interna forma part estructural dels exèrcits, cosa que ens hauria de dur al seu qüestionament, i si poden renunciar efectivament a aquestes violències. En cas que no hi renunciïn només és qüestió de temps que aparegui el nostre propi Gorch Fock.
