Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Les guerres 10 any després de l'11-S

Escrit per Tica Font on . Posted in Seguretat i defensa

Sovint després d’un esdeveniment impactant solem dir, res no serà igual. Amb l’11S passa quelcom igual, a partir d’aquest esdeveniment les guerres ja no seran iguals, l’11S marcarà un abans i un després.

La invasió d’Afganistan va representar la revenja dels nord-americans, per l’atemptat que van sofrir a les torres bessones, i implementació de la guerra preventiva, atacar abans de que pugui ser atacat. La invasió d’Iraq representaria una acció militar preventiva.

Aquestes dues guerres l’Afganistan i Iraq s’han caracteritzat per començar amb una aclaparadora exhibició de força per part de l’exèrcit nord-americà, per una victòria ràpida, tot i que sense derrota de l'enemic, una llarga postguerra, una presència militar permanent i uns conflictes no resolts.

La Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial van deixar empremta en un parell de generacions. Els nostres avis i els nostres pares van viure les sacrificis i les penúries de les guerres, van sofrir el dolor de prendre algun familiar i van sofrir les destrosses en  infraestructures, economia productiva, fam, misèria, etc. La guerra d’Afganistan o Iraq no han estat viscudes per les societats occidentals amb sacrifici o dolor  i les generacions més joves ja no recorden el dolor i sacrificis que van suposar guerres en els nostres avis. La gent més jove ha viscut la guerra d’Iraq o Afganistan amb desconnexió, com si no anessin amb ells o com una pel•lícula. Solament els familiars de soldat que estan desplaçats fent la guerra senten que estan fent un sacrifici per la resta de la societat. Es en aquest sentit, que quan la guerra la fa un exercit de lleva es socialitza el dolor per les víctimes i els sacrificis que representen les guerres. Però les nostres societats, malgrat estiguéssim en guerra,  han pogut seguir vivint i gaudint del mateix nivell de consum, la guerra no ha alterat el seu nivell de vida i com que la majoria de nosaltres no coneix un militar, no ens hem aproximat al sacrifici o al dolor dels familiars que han tingut víctimes.

Aquesta escassa adhesió o suport a la guerra d’Afganistan i Iraq, juntament amb l’elevat cost de les mateixes i la crisi econòmica actual ha provocat i provocarà fatiga bèl•lica en els ciutadans i de rebot en els governants, que cada vegada els costarà més utilitzar la força militar en grans proporcions, així es posa de manifest en la intervenció a Líbia, on ara per ara no s’ha portat a terme una invasió o una intervenció terrestre.

Militarment, a partir dels anys noranta es planteja la situació de com mantenir la superioritat militar en el teatre de noves operacions, en un context de pressupostos més baixos i amb un escenari de poc suport social. Aquest escenari propiciarà canvis a les forces armades, tal i com va passar després de la I Guerra Mundial, II Guerra Mundial o la Guerra de Vietnam. En aquest cas cal esperar dos-tres línies d’acció. Una primera es centrarà en la tecnologia, en l'augment de l'ús d'alta tecnologia, de tecnologia de la informació, de sistemes no tripulats i d'armes amb major precisió, etcètera. Una segona línia es centrarà en la reducció de la mida de les forces armades, menys soldats amb major capacitat de destrucció en qualsevol racó del món. Aquesta segona línia comportarà que els ministeris de defensa han d’abordar l’organització i la gestió militar, com disminuir-ne les proporcions, alleugerir-ne l'estructura, privatitzar-ne moltes de les funcions i incorporar-hi comeses policials, etc. Una tercera línia íntimament lligada  a la segona serà la de contractar serveis militars privats, fins i tot contractar exercits privats i  formar exercits públics secrets que puguin fer guerres secretes, amb la intenció de minimitzar cost polític pels governants.

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org