Nous discursos, vells objectius?

Tot i la introducció de nous discursos i instruments en les polítiques de seguretat de l’Estat espanyol, fets com la intervenció a Líbia o la participació espanyola en l’escut antimíssils de l’OTAN semblen mostrar com les anomenades “solucions militars” continuen ocupant un espai central entre els mecanismes de l’Estat espanyol per a garantir la seguretat nacional.

El passat mes de juny el Govern va aprovar en Consell de Ministres la primera “Estratègia Espanyola de Seguretat” (EES). Aquest document pretén abordar, per primera vegada, la política de seguretat des d’una visió multidisciplinària i integral que, més enllà de la dimensió militar, comprengui aspectes diplomàtics, polítics, econòmics i ambientals.

Amb aquesta iniciativa, l’Estat espanyol se suma a un grup de països i organismes que, amb Estats Units al capdavant, han elaborat en els darrers anys noves estratègies de seguretat, en les quals es diu defensar una visió multidimensional i multilateral,ⁱ basada en el paradigma de les “3D” (Defensa, Desenvolupament i Diplomàcia).

Tal com el seu nom indica, el paradigma de les “3D” vol promoure estratègies de seguretat que combinin les tradicionals mesures coercitives basades en la força –pròpies de l’anomenat hard power o “poder dur”– amb mesures de caire persuasiu basades en les relacions diplomàtiques i de cooperació internacional –pròpies del soft power o “poder tou”–.ⁱⁱ Aquest model no suposa, doncs, descartar l’ús de la força militar, un instrument que és considerat imprescindible en diverses ocasions.

D’altra banda, és important assenyalar que la majoria d’estratègies de seguretat elaborades recentment inclouen, si més no sobre paper, les persones o grups de persones, juntament amb els mateixos estats, com objectes de referència de la seguretat.

La taula següent ens mostra les estratègies de seguretat més recents elaborades per diferents països i organismes, i també els conceptes clau que s’hi defensen:

 

Data	PAÍS/ORGANISME	DOCUMENT	Conceptes clau
Gener 2010	EEUU	Quadriennal Defense Review	Smart power; “3D”; Wider Security iii; Seguretat sostenibleiv
Maig 2010	EEUU	Homeland Security Strategy
Nov. 2010	OTAN	Strategic Concept for the Defense of Yhe Members of the North Atlantic Treaty Organisation	Defensa col·lectiva; Seguretat cooperativa; Seguretat integral;
Des. 2003	UE	Estrategia Europea de Seguridad: Europa segura en un mundo mejor	Seguretat cooperativa; Seguretat integral;
Febrer 2010	UE	Estrategia de Seguridad Interior de la Unión Europea: hacia un modelo europeo de seguridad	Seguretat compartida; Seguretat integral
Octubre 2010	Regne Unit	Strategic Defence and Security Review	Wider Security
Juny 2008	França	Défense et Sécurité National. Le Livre Blanc	Seguretat global
Juny 2011	Espanya	Estrategia Española de Seguridad: una responsabilidad de todos	Seguretat integral

Font: elaboració pròpia

 

Tal com es pot apreciar en la taula, diversos països i organismes occidentals implicats tant en la intervenció a Líbia com en l’escut antimíssils –ambdues iniciatives orquestrades sota el lideratge de l’OTAN– han contribuït, també, a la recent evolució del concepte de seguretat.

És interessant, doncs, comprovar fins a quin punt aquestes estratègies serveixen de base per a iniciar accions com les apuntades, o de quina manera aquestes estratègies pretenen legitimar, amb l’ús d’un nou llenguatge, aquest tipus d’accions militars.

Deixant aquí de banda la intervenció militar a Líbia, ens centrarem en l’anunci recent del Govern espanyol sobre la instal·lació a la base de Rota (Cadis) d’una part de l’escut antimíssils promogut pels Estats Units sota el paraigües de l’OTAN.

En la mateixa EES (2011: p. 63) s’assegura que la participació de l’Estat espanyol en el programa de Defensa Antimíssils de l’OTAN és una mesura adequada per fer front, de forma col·lectiva, als reptes derivats de la proliferació de míssils balístics. En aquest sentit, l’Estat espanyol es compromet a participar “en la configuració de dit programa per a la seva extensió més enllà de les tropes desplegades”, acollint-se així al que percep com un benefici per al país.

Tal com es desprèn de la lectura del text, el llenguatge utilitzat és prou ambigu per poder permetre el que està previst que serà, d’una banda, la instal·lació permanent a Rota de 4 vaixells de guerra de la Flota nord-americana amb sistemes de combat Aegis capaços de detectar i destruir míssils balístics abans que impactin en el seu objectiu. I, de l’altra, el desplegament de 1.200 militars per a la gestió del mateix sistema antimíssils.

Ara bé, en cap cas l’EES fa esment dels riscos per a la seguretat que tal iniciativa pot ocasionar. Tal com ha denunciat el Centre Delàs en un comunicat publicat recentment, la instal·lació de l’escut antimíssils suposa un retrocés per a la pau i la seguretat mundials, reactivant un cop més la cursa armamentística mundial i, especialment, de grans potències com Xina o Rússia, país que ha manifestat repetides vegades el seu desacord en la iniciativa, que percep com una amenaça a la seva seguretat.

Així, doncs, si bé l’EES s’ha presentat com una profunda reflexió del paradigma de seguretat espanyol, anuncis com el de l’escut antimíssils porten a dubtar que aquesta reflexió suposi un canvi real en la manera amb la qual s’afronta la (in)seguretat. No sembla que el nou marc establert per l’EES permeti fer front a les causes reals que generen la inseguretat, com és, des d’una perspectiva crítica, la mateixa militarització de la seguretat.

Per acabar, vull apuntar la que em sembla una hipòtesis plausible sobre el propòsit de fons de la política de seguretat espanyola i de les accions militars empreses per l’Estat espanyol en aquest darrer any.

Tant l’EES com la intervenció a Líbia o la participació activa de l’Estat espanyol en l’escut antimíssils de l’OTAN semblen respondre a l’objectiu prioritari de garantir l’hegemonia mundial i militar d’Occident com a única via per assegurar una posició rellevant de l’Estat espanyol en el context geoestratègic internacional.

En aquest sentit, la seguretat de les persones continua estant relegada a la seguretat i els interessos de l’Estat espanyol, el qual, d’altra banda, és massa sovint responsable de la inseguretat de ciutadans i habitants del territori espanyol. Mentre el Congrés redueix la inversió en serveis i prestacions socials, autoritza una ampliació del crèdit per 86,5 milions d’euros perquè el Ministeri de Defensa pugui fer front a les despeses ocasionades per l’operació militar a Líbia.