Sobre les llistes d'organitzacions terroristes
El 2007, el govern dels EUA va decidir incloure la Guàrdia Revolucionària iraniana en la seva llista d'organitzacions terroristes (1). Aquest cos militar d'elit, sorgit de la revolució islàmica de 1979, compta amb uns 350.000 efectius. La decisió referida va consistir, doncs, a considerar com a grup terrorista, una unitat militar comparable a la Guàrdia Civil, la Legió o les Companyies d'Operacions Especials de l'exèrcit espanyol.
Aquesta dada, per si sola, suggereix que l'estat militarment més poderós del planeta (igual que els seus aliats de l'OTAN) entén per terrorisme un concepte buit de contingut.
En el llenguatge orwelià utilitzat pels governants dels EUA, la paraula "terrorisme" no compleix una funció informativa, sinó emotiva: persegueix la deshumanització de determinades persones per la via d'estigmatitzar-les amb un concepte que suscita emocions negatives. Quan el govern dels EUA qualifica algú de terrorista es pot traduir per: "ets un trinxeraire a qui no reconeixem cap mena de dignitat humana i per això et farem el que vulguem". El penal de Guantánamo, que encara continua obert per cert, és la conseqüència lògica de tot l'anterior; però també els desapareguts en els vols de la CIA o les víctimes de la tortura a Abu-Graib (l'Iraq), a la base de Bagram (l'Afganistan) i a altres llocs del planeta. Els governants europeus no han arribat tan lluny, però van pel mateix camí. En els últims deu anys han dictat una infinitat de lleis antiterroristes, que restringeixen i/o suspenen drets fonamentals, i han promogut una legislació comunitària que exigeix a tots els estats membres la persecució i el càstig del terrorisme.
Els milers de persones recloses a Guantánamo i a les presons secretes de la CIA han estat acusades de pertànyer a un dels grups que el Departament d'Estat considera terroristes en una llista que es pot consultar a www.state.gov/s/ct/list/index.htm. No és l'única llista que existeix d'aquestes característiques. La Unió Europea, per exemple, en té una altra que es pot consultar a l'annex de la posició comuna del Consell de la UE 2006/380/CFSP, de 29 de maig de 2006.
Com s'elaboren aquestes llistes?, per què a la llista dels EUA apareix Hezbolà i a la de la UE no?, per què s'ha inclòs uns grups i d'altres no? , per què no s'inclou la CIA o el Mossad, per exemple? La resposta és simple: les llistes les elaboren els governs i inclouen uns grups i n'exclouen d'altres en funció d'interessos geoestratègics o d'ordre públic intern. Són el resultat d'actes arbitraris de la branca executiva dels estats que no han estat objecte de discussió en cap parlament.
Últimament, els governants europeus han donat un pas més. El passat 16 d'abril, el Consell de la Unió Europea va prendre la decisió d'ordenar a totes les policies europees que vigilin les persones que difonguin "idees radicals" que poden incitar a d'altres a cometre actes terroristes. El que siguin "idees radicals que inciten al terrorisme", ho decidiran també de forma arbitraria els governants i les seves policies.
Cal estar cec per no veure un autoritarisme dreçant-se darrere d'aquest tipus de mesures legals. Impressió que s'incrementa en recordar, d'una banda, que la "guerra contra el terrorisme" es va declarar després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i, de l'altra, que el mínim que se'n pot dir, gairebé deu anys després, és que es tracta d'uns atemptats misteriosos perquè encara hi ha molts més misteris que certeses sobre el qui, el com i el per a què. Si hi ha algú que té dubtes faria bé de llegir el llibre 11-S. Las verdades ocultas. L'acaba de publicar Akal, que és una editorial seriosa; el seu autor és Eric Raynaud, un periodista francès de prestigi, i el seu contingut és una llarga relació de fets, dades i proves que tot el món hauria de conèixer.
(1) La Vanguardia, 16/08/2007
