Balanç de les qüestions militars de l'any 2010
Informe anual dels aconteixements sobre qüestions militars que han tingut lloc en el món durant l'any 2010
Relacions internacionals
Durant l’any 2010 les relacions internacionals han continuat marcades pels conflictes d’Afganistan i Iraq i pels canvis anunciats després de l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca.
Respecte d’Iraq, Obama complia la seva promesa electoral de tancar la campanya militar i donava l’ordre de retirar, a partir del 31 d’agost, les forces armades de combat desplegades en el país des del 2003. Aquesta decisió ve desprès d’una lleugera millora de la seguretat interna en el país, on la violència ha remès parcialment, malgrat que hi continua havent atacs i atemptats terroristes. Dels 144.000 soldats que hi ha en sòl iraquià, se’n retiren 92.000 i solament n’han de quedar 52.000 per a tasques de supervisió i entrenament de les forces de seguretat iraquianes. Però, malgrat això, Iraq
continua vivint amb incertesa el seu futur degut a la rivalitat a les fraccions que aspiren a governar.
A l’Afganistan, Obama aprovava l’estratègia d’incrementar la presència militar per continuar la lluita contra el grup terrorista Al-Qaeda, la resistència dels talibans i altres grups insurgents. Així, va aprovar l’enviament de 30.000 soldats més, i ara hi ha 96.000 efectius d’EUA sobre el terreny. A aquests efectius cal sumar-hi els 41.000 de la coalició internacional integrats a l’ISAF sota comandament de l’OTAN. Aquestes tropes tenen la missió d’assistir i donar seguretat a la població afganesa, i alhora donar suport a les tropes de combat d’EUA. El futur del conflicte afganès és incert, i malgrat els nou anys transcorreguts des del seu inici, nou anys, no s’albiren millores, doncs el conflicte s’estén als territoris fronterers de Pakistan, des d’on opera i rep suport la resistència talibana.
L’afer més controvertit succeït a l’Afganistan va ser la substitució del comandant en cap de les tropes, el general McChrystal, per insubordinació, després d’unes declaracions en què criticava el vicepresident Joe Biden i expressava dubtes sobre el lideratge de Barack Obama. McChrystal ha estat substituït pel general David Petraeus, que havia comandat les forces de reforç a l’Iraq durant l’etapa Bush.
Un nou tipus de violència està afectant les relacions internacionals derivada de les accions de grups criminals que actuen en xarxes transnacionals. Violència criminal que en molts casos supera la violència política. Grups armats que disfressen les seves activitats criminals a vegades amb reivindicacions polítiques. Que en la majoria dels casos actuen en estats fallits on manca de seguretat interna. Que controlen zones de cultiu de l’opi, la coca, o d’altres recursos naturals, com or i diamants. Grups que estan lligats a xarxes il•legals de narcotraficants i de delinqüència organitzada transnacional, que tant actuen a l’Afganistan com a Colòmbia o Mèxic. O d’altres tipus, com la pirateria a les costes de Somàlia i al sud-est asiàtic.
Noves violències que obliguen a la comunitat internacional a fer una anàlisi seriosa del problema de l’augment del crim organitzat, i arbitrar mesures per combatre les xarxes de delinqüència, posant especial atenció en els paradisos fiscals, llocs on es blanqueja el diner d’aquestes activitats delictives.
Armament nuclear
A principi d'abril els presidents Medvedev, de Rússia, i Obama, dels EUA, van signar a Nova York un nou acord bilateral START de reducció d'armes nuclears. Aquesta reunió era important perquè els dos països són hegemònics en matèria nuclear i concentren el 95% del total arsenal mundial
El Tractat fixa que cadascun dels dos estats podrà tenir com a màxim 1.550 caps estratègics operatius i representa una reducció del 30% dels arsenals nuclears d’ambdós països. L’acord únicament feia referència a armes estratègiques, les de llarg abast. En canvi, no deia res sobre les armes tàctiques, les de curt abast. Per altra banda, el nou Tractat només parla dels caps nuclears operatius, és a dir, aquells que estan muntats en plataformes de llançament i només necessiten que es premi un botó per ser disparats. L’acord tampoc menciona cap compromís per reduir les armes estratègiques en reserva, aquelles que poden ésser utilitzades en un temps relativament curt; Rússia té 2.790 d’aquests caps nuclears i EUA, 2.200. I, finalment, en el nou Tractat no hi ha cap compromís de destruir les armes excedents, les que estan desmantellades. El resultat final és que els arsenals nuclears, si es comptabilitzen els caps operatius i els de reserva, arriben fins a 13.000 caps en el cas de Rússia i a 9.400 en el cas dels EUA.
El nou Tractat té dos aspectes positius. El primer, que ha servit per restablir les relacions entre EUA i Rússia en matèria d'armament nuclear, relacions congelades i molt deteriorades en l'època Bush per culpa de l’Escut antimíssils que EUA pretenia instal•lar a Europa, prop de les fronteres de Rússia. En segon lloc, preveu la inspecció mútua. Això vol dir que s'inicia un període d'entesa i major distensió entre els dos països.
Posteriorment, el mes de maig, tingué lloc a la seu de Nacions Unides la vuitena Conferència del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). Aquest Tractat va néixer amb tres objectius: obligar els països signants a renunciar a l’armament nuclear;
evitar la proliferació de nous països amb armes nuclears, i comminar els 5 països que les posseïen (EUA, Rússia, Gran Bretanya, França i Xina) a caminar cap al desarmament i l’objectiu final zero.
A la Conferència del TNP no hi van assistir els països no signats Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord, que s’havia retirat el 2003, tots ells posseïdors d’armes nuclears, la qual cosa va impedir avançar en els punts programàtics més importants: la proliferació i el desarmament nuclear. Malgrat això, l’acord més significatiu va ser la proposta de creació d’una zona sense armes nuclears a l’Orient Mitjà. Acord que afecta Israel al qual, malgrat no haver-ho reconegut mai, se li atribueixen la possessió d’entre 80 i 100 bombes atòmiques. I també Iran, país acusat d’estar preparant la fabricació de la bomba nuclear, malgrat que el govern de Teheran ho desmenteix. Aquest acord és un primer pas per impedir que nous països de la regió caiguin en la temptació de posseir armes nuclears.
Les pressions d’EUA i Europa sobre Iran per aturar el seu programa nuclear van conduir a noves sancions dins del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Però les noves sancions no han fet dissuadir el règim dels aiatol•làs d’aturar el programa d’enriquiment d’urani, tal com va reiterar el president d’Iran, Ahmadinejad, en la cimera del TNP de maig a l’ONU. Quelcom similar passa amb Corea del Nord, que malgrat les pressions continua mantenint el seu programa d’armes nuclears com una forma de xantatge internacional. S’especula que pot haver fabricat entre 5 i 10 bombes. Les relacions internacionals amb Corea del Nord s’han deteriorat encara més, després de saber-se el resultat de la investigació sobre l’enfonsament d’un vaixell militar de Corea del Sud en el qual van morir 46 tripulants. La investigació ha certificat que l’enfonsament fou degut al disparament d’un torpede, i totes les sospites assenyalen que el disparament provenia d’un vaixell de Corea del Nord.
Cicle armamentista
Malgrat la greu crisi econòmica que travessa el món, la despesa militar mundial ha continuat augmentant. Si es tenen en compte les dades dels anuaris que recullen la despesa militar, l’any 2009 es va experimentar un augment respecte al 2008 d’un 6% fins arribar a la xifra de 1,531 bilions de dòlars, que representa el 2,7% del PIB mundial. Sí que es disposa del pressupost militar d’EUA de l’any 2010, i la despesa prevista ha augmentat un 4% respecte a l’any anterior fins arribar a 533,8 milers de milions de dòlars. A part, s’han de comptabilitzar les missions militars a Iraq i Afganistan que s’aproven amb pressupostos especials i que tenen un import de 130.000 milions de dòlars per al 2010. D'altra banda, la despesa militar d'EUA sempre ha estat presidida per la falta de transparència, ja que moltes partides militars es troben fora del Departament de Defensa. Aleshores la despesa militar real d’EUA és de 814 milers de milions de dòlars. Si es té en compte que la despesa militar d’EUA exerceix una gran influència sobre la resta de països del món, ja que actua amb un efecte d’arrossegament sobre els països aliats que participen junt a EUA en organismes militars com l’OTAN, aleshores la despesa militar mundial continuarà inevitablement augmentant.
La regió que més ha incrementant la compra d’armament ha estat el sud-est asiàtic que consumeix el 41% del mercat, seguit d’Europa (24%), Orient Mitjà (17%), Amèrica Llatina (11%) i Àfrica (7%). El cinc primers països compradors han estat: Xina, Índia, Corea del Sud, Unió d’Emirats Àrabs i Grècia. Les transferències d’armes han estat per un import de 22.640 milions de dòlars, i els cinc primers proveïdors d’armament han estat: en primer lloc EUA, que acaparà el 30% del total, seguit per Rússia, amb un 23%; Alemanya, un 11%; França, el 8%, i Regne Unit, el 4%.
Entre els compres, resulten especialment preocupants les adquisicions d’armes d’Israel, a qui EUA ha venut 20 caçabombarders F-35, un avió “invisible” (no detectat per radar), per un import de 2.750 milions de dòlars i que agreuja les tensions entre Israel i els països àrabs de la regió, especialment Síria i Iran. Més quantiosa ha estat la venda de 84 avions F-15, 178 helicòpters Black Hawk i Apatxe, i sistemes antimíssils a Aràbia Saudita per 60.000 milions de dòlars. Vendes destinades a exercir més pressió sobre el règim d’Iran. Per altra banda, Algèria ha adquirit avions de combat a França i Rússia. Mentre que Marroc, país que rivalitza amb Algèria en el Magrib, ha adquirit avions de combat, míssils i vaixells de guerra a EUA i França. Aquestes compres d’armes disparen de manera preocupant les curses d’armes entre països i fan créixer el risc de confrontacions.
Conflictes armats i missions de pau
Durant l’any 2009 hi hagueren 17 conflictes armats d’alta intensitat degut als greus enfrontaments i morts que provocaren. A Àsia hi destaquen: en primer lloc, Afganistan, seguit de Pakistan, Índia (Caixmir), Filipines, Myanmar i Sri Lanka; a l’Orient Mitjà: Palestina, Turquia (Kurdistan) i Iraq; a Amèrica: Colòmbia i Perú, i a l’Àfrica: Rwanda, Somàlia, Sudan, Uganda i República Democràtica del Congo.
En el conflicte entre Israel i Palestina, malgrat l’intent de Barack Obama d’obrir un enèsim procés de pau, aquest no sembla avançar per bon camí a causa, per una banda, que el govern d’Israel presidit per Netanyahu no vol renunciar a continuar amb els assentaments de noves colònies en els territoris palestins, la qual cosa és un obstacle insalvable per l’Autoritat Palestina. Però també, per una altra, per l’absència en les negociacions de Hamàs, organització considerada terrorista per Israel i EUA, però que va guanyar les eleccions a Palestina. Ambdues coses no fan albirar un bon desenllaç del procés de pau.
Respecte a les missions de pau, durant l'any 2009 es dugueren a terme 54 missions de pau multilaterals en 34 indrets del món. Operacions que desplegaren 219.000 efectius, dels quals 84.146 corresponen a la Força Internacional d’Assistència per a la Seguretat (ISAF) que actua a Afganistan. Els cascs blaus desplegats per Nacions Unides en les 12 missions de pau que lidera representen 83.089 efectius. Les restants missions no són de l’ONU, sinó autoritzades per l’ONU i portades a terme per diferents organitzacions, com l’OSCE, la Unió Europea, o l’OTAN (a Afganistan).
La missió de l’ONU amb més cascs blaus continua sent MONUSCO (abans MONUC) a la República Democràtica del Congo, que compta amb 16.475 efectius entre personal militar i civil. Aquesta missió s’ha vist denunciada per passivitat i falta de protecció a la població, quan es cometeren greus violacions dels drets humans contra civils en la regió de Kivu el juliol de 2010, per part de forces rebels i l’exèrcit ruandès que operen al país. És cometeren assassinats indiscriminats i violacions sistemàtiques de centenars de dones de totes les edats sense que el personal del MONUSCO, que es trobava a escassa distància, hi intervingués. Fets similars tornaren a reproduir-se a principi d’octubre de 2010 per part de l’exèrcit de la mateixa RDC en la població en Walikale, sense que els cascs blaus de l’ONU protegissin la població. Polítics, personalitats i ONG locals indignats per aquests fets han demanat a l’ONU la retirada dels cascs blaus si no han de servir per protegir la població.
Un fet destacable en les missions de manteniment de la pau és l’augment de personal civil, nombre que supera les 6.500 persones, xifra que des de fa cinc anys augmenta ininterrompudament i ve a destacar el rol, cada cop més important, que juga el personal civil en la construcció de la pau. Aquest fet demostra que Nacions Unides fa una aposta per la resolució dels conflictes no solament basant-se en aspectes militars, sinó també donant major rellevància a la presència d’experts de l’àmbit civil en tasques de mediació i reconstrucció en zones de conflicte.
