La seguretat: responsabilitat de qui?
(Article publicat a La Directa)
Un Govern que es postula com a responsable de la seguretat, mentre aplica fortes retallades en gairebé tots els serveis i prestacions socials, incorre, al meu entendre, en una greu contradicció. Aquesta incoherència es posa de manifest sempre i quan s'entengui per seguretat quelcom més enllà de l’àmbit militar i policial, que contempli també aspectes socio-econòmics.
Aquest sembla ser el cas del Govern espanyol, el qual va aprovar el passat mes de juny en Consell de Ministres l'”Estratègia Espanyola de Seguretat (EES): una responsabilitat de tots”. Un document on es pretén presentar una concepció àmplia i integrada de la seguretat.
Elaborada sota la direcció l’ex Secreatri General de l’OTAN i ex Alt Representant de Política Exterior de la UE, Javier Solana, l’EES es basa en una sèrie de valors i interessos vitals i estratègics, i té l’objectiu d’identificar els principals riscos i amenaces per a la seguretat de l’Estat espanyol, dels seus ciutadans i ciutadanes, i dels seus habitants, alhora que esbossa les principals línies estratègiques d’acció per a fer-hi front.
El document identifica els drets fonamentals –tals com la vida, la llibertat, el benestar o el desenvolupament dels espanyols (“i les espanyoles” afegiria jo)- com a part dels interessos vitals, mentre la preservació dels modes de vida sustentats per l’Estat del benestar forma part dels valors que conformen el marc de desenvolupament i aplicació de la pròpia estratègia. Pel que fa als riscos i amenaces, el document contempla la inseguretat econòmica i financera com una amenaça per a la seguretat i l’estabilitat, i reconeix la necessitat d’aplicar mesures per acabar amb el frau fiscal, la corrupció o l’especulació financera. De fet, el document encara va més enllà al qualificar el propi procés de globalització com una potencial font d’inseguretat, en tant que facilita els desequilibris macroeconòmics o les crisis sistèmiques de ràpid contagi.
Així doncs, més enllà de les contradiccions que, des d’una posició crítica i pacifista, la mateixa estratègia amaga –com el fet de defensar la seguretat a través de mitjans militars i policials, o col•locar la immigració il•legal al mateix nivell que el crim organitzat o la proliferació d’armes de destrucció massiva–, el propi Govern espanyol diu defensar el mateix que després incompleix en l’aplicació de polítiques públiques que debiliten un Estat del benestar, ja de per sí insuficient a l’Estat espanyol, i que accentuen les desigualtats i la pobresa, tant a nivell estatal com mundial.
És hora de reclamar al nostre Govern i a la comunitat internacional que assoleixin el ferm compromís d'aplicar unes polítiques que garanteixin el dret de totes les persones a viure lliure de temors i agressions directes, però, també, el dret d'aquestes a gaudir una vida digna, en què totes les necessitats bàsiques estiguin satisfetes. Només així seran conseqüents al presentar la seguretat com “una responsabilitat de tots”.
