ICIP Policy Paper núm. 16 - Ainhoa Ruiz - març 2018

Ens trobem davant d'un augment de la militarització mundial per part de les polítiques estatals: despesa militar, comerç d'armes, represa del servei militar obligatori, pressupost a la R+D militar, militarització de fronteres i procés de securitització de problemàtiques socials, que passen a ser tractades com a amenaces per la seguretat de l'Estat. En aquest context global, l'Estat Espanyol reprèn el projecte per introduir l’assignatura de "Cultura de Defensa" a les escoles, i els espais i fires que ofereixen sortides laborals i educatives als joves a Catalunya continuen mantenint la presència de l'exèrcit. La militarització es justifica com una qüestió de seguretat pel terrorisme transnacional principalment. Amb un rècord mundial de més de 65 milions de persones desplaçades de casa seva, el militarisme ha demostrat no ser capaç de resoldre els problemes de seguretat globals. En lloc d'avançar en polítiques de cooperació i seguretat humana, el militarisme -com li és propi- envaeix tots els sectors socials. Mentrestant, mocions històriques com la 55/XI aprovades al Parlament per la Desmilitarització de Catalunya continuen sense fer-se efectives.

Pere Ortega - Público - 23/02/2018

La muerte de Gene Sharp, máximo teórico de las propuesta de noviolencia de Gandhi de ja a los movimiento sociopoliticos un gran legado.

Pere Brunet - Revista Per la Pau de l'ICIP - febrer de 2018

Avui en dia, en un món desigual i amb necessitats extremes, la ciència es fa indispensable en el treball per la pau i per tot allò que cal per a poder tenir cura de totes les persones, presents i futures. Perquè, com bé diu l’economista Herman Daly, el que ara ens cal és un plantejament ètic i ecològic radical, que ens porta a un gran repte: aquest segle, si volem sobreviure com a espècie, haurem de fer compatible un fort creixement del nivell de desenvolupament humà a escala planetària amb una reducció de recursos als països rics. No és una tasca fàcil, però és el que comporta qualsevol plantejament d’equilibri ecològic. Per sort, la ciència i la tecnologia ens donen i ens poden donar recursos per eradicar la fam i la pobresa, per millorar l’atenció sanitària, suprimir la injustícia energètica i assolir la resta d’objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. Eines per a l’aprofitament de l’aigua, sistemes distribuïts d’accés a l’energia verda, nous mitjans per a fer front a les malalties i solucions per a molts altres problemes. És cert que es pot argumentar que la ciència també es troba al darrera dels grans avenços en armament i sistemes de destrucció, però és que moltes eines de la ciència i la tecnologia són de doble ús. Els drons, per exemple, poden salvar vides en rescats a la muntanya i també matar persones a distància. Hem après a fabricar eines meravelloses, però nosaltres som els únics responsables del seu ús. Tenim i tindrem eines molt poderoses per a construir la pau; només cal que decidim usar-les per a objectius ètics, de pau i de cura de les persones i no per a destruir. Perquè només nosaltres en som els responsables.

Pere Ortega - Público - 05/09/2017

Tras los atentados ocurridos en Barcelona y Cambrils el 17 de agosto se han producido múltiples interpretaciones, las más burdas relacionan los atentados con el Islam y el mundo árabe al haber sido reivindicados por Daesh. Nadie, que yo sepa, ha mencionado que eran unos jóvenes catalanes de Ripoll (algunos escribían y hablaban el catalán), eludiendo su religión y orígenes familiares. Ese tipo de análisis significa que hay una carga peyorativa negativa hacia el mundo musulmán que desgraciadamente induce a la islamofobia.

Tica Font - Blog Crónicas Insumisas (El Público) - 07/03/2017

Tica Font, directora de l'ICIP escriu sobre dones i pau.

Las acciones que llevan a cabo las mujeres en periodos de violencia o guerra, pueden ayudarnos a ensanchar la manera de entender la construcción la paz. Poner fin a un conflicto armado y construir la paz es un objetivo que suele movilizar a la comunidad internacional de diversas maneras, con misiones de paz, delegaciones diplomáticas o impulso a comisiones de negociación entre otros. Por lo general las mujeres quedan excluidas de todos estos instrumentos de paz, no suelen formar parte de ellos y a menudo ni siquiera son escuchadas con sus afectaciones especiales en estos espacios.

Pere Ortega – Revista CARRER de la FAVB – 20.01.2017

El govern de l’Ajuntament de Barcelona ha proposat un Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana, acompanyat d’un Pla Director (PD) per a la Guàrdia Urbana (GU), amb els que proposa donar un gir important a la política de seguretat de la ciutat.
Un i altre document pretenen millorar els serveis de seguretat de la ciutat, amb la voluntat d’avançar en una reforma de la GU que permeti implementar un canvi estructural intern i que serveixi per germinar una política de “proximitat” entre la GU i la ciutadania, i ajudi a implantar el guàrdia de barri. Una proposta carregada de bones intencions i en aquest sentit cal tenir-la en consideració com un pas important per pacificar la ciutat.

Tica Font - Blog Crónicas Insumisas - 10.02.17

En nuestra vida diaria nos podemos encontrar con multitud de violencias, de carácter interpersonal o de carácter estructural, la cuestión es si reaccionamos o no ante ellas y como reaccionamos.

Quien no se ha encontrado en un cruce de calles en la que dos conductores, o un conductor y un motorista o un conductor y un ciclista se paran en el semáforo y empiezan a insultarse, a veces a empujarse y en alguna ocasión a golpearse. Tomos hemos presenciado en persona o por la televisión que ciertos partidos de futbol horas antes u horas después acaban con destrozos callejeros, escaparates rotos, mobiliario de terrazas o contenedores destrozados. Espectadores de futbol que insultan al árbitro, padres de liguillas de futbol escolar gritando e insultando como energúmenos a árbitros o niños del equipo contrario. Jóvenes que a la puerta de la discoteca acaban a golpes, adolescentes que asedian a sus primeras novias y controlan hasta su watssapp, agresiones a inmigrantes en el metro o a sin techo cuando duermen en un cajero. Esta violencia interpersonal alcanza su máxima expresión en mujeres, homosexuales, personas del colectivo LGTBI, a inmigrantes o a sin techo.

Article publicat al CCCB

Nens juguen a indis i vaquers en Weslaco, Texas, 1942. Arthur Rothstein / Library of Congress, Prints & Photographs Division, FSA/OWI Collection, [LC-USF33- 003619-M3]

«Solo hay una esperanza para contener la ola de violencia. Hay que recuperar la sensibilidad para todo lo que queda vivo.» Erich Fromm

Les noves tecnologies i Internet han evolucionat els hàbits i costums de la societat actual en menys de dues dècades. Un d’aquests àmbits és el de la indústria del joc. Les videoconsoles actuals permeten que els nivells de qualitat i entreteniment siguin cada vegada més atractius per a l’usuari. Els jocs de naturalesa militarista i de violència continuen a l’alça. És la demanda la que crea l’oferta o és l’oferta la que demana la demanda? Algunes respostes es donen des de l’educació per la pau. Gràcies a Icaria Editorial, presentem en exclusiva el capítol “Neuroeducación y videojuegos bélicos” d’Eduardo Salvador Acevedo del llibre Mentes militarizadas. Cómo nos educan para asumir la guerra y la violencia  coordinat per Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la campanya Desmilitaritzem l’educació.