Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Crisis, però no en la indústria d'armes

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

 

Un sector que no sembla viure la crisi, almenys en el nostre país, és el de la indústria i exportació d'armes. Encara que pugui semblar contradictori, quina bona notícia seria que aparegués en els mitjans de comunicació, ni que fos en plena crisi, l’anunci per part del Govern d'un pla de reconversió de la indústria d'armament que es degués a una disminució de la demanda. Però això no solament no és així, sinó que es difon com una bona notícia en els mitjans de comunicació l'augment de vendes de maquinària per a matar.

Or indesitjable

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

 

Segons informa la web del Centre d'Informació sobre Empreses i Drets Humans (www.business-humanrights.org), entre altres fonts d'informació, la BBC ha destapat un intent d'operació de venda il•legal de 3,6 tones d'or procedents de la República Democràtica del Congo, i situa el lloc d'origen de la transacció a Madrid. A pocs quilòmetres de la capital, en una luxosa urbanització viu Nyasha del Campo, filla de la vicepresidenta de Zimbabwe Joyce Mujuru. Segons la BBC, la vicepresidenta va utilitzar la seva filla com a intermediària de la multimilionària venda. Nyasha està casada amb Pedro del Campo, personatge que està inclòs en la llista negra de comerciants d'or per Firstar Europa Ltd., empresa britànica que comercia amb matèries primeres i a la qual es va voler vendre l'or.

Xina augmenta la seva influència política i econòmica a l’Àfrica a través del comerç d'armes

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

Xina s'està convertint progressivament a l’Àfrica en una potència neocolonial. Des del viatge, l'abril de 2006, del president de la república Hu Jintao, la dependència comercial d'Àfrica enfront de Xina no ha parat d'augmentar. En les diferents transaccions comercials, Xina obté recursos naturals africans, com petroli, fusta, minerals, drets pesquers... per les seves transaccions amb diversos països del continent. Gran part de les vendes d'armes xineses són pagades amb dependència. Un exemple és el cas de Kenya, que ha negociat la compra d'armes a canvi de drets de pesca. Un altre exemple és el de Zimbabwe, que està negociant el pagament d'avions militars a canvi de l'accés de companyies xineses a les mines d'alumini i zinc d'aquest país.

Rússia es rearma

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

 

El president de Rússia, Dmitry Medvedev, ha anunciat la renovació completa de l'armament militar a partir del 2001. Segons informa BBC Món (17 de març de 2009), l'increment de la despesa militar de l'Estat rus fins al 2011 se situa en els 140.000 milions de dòlars USA en la compra d'armament.

Incertesa en la despesa militar d’EUA

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

Barack Obama ha anunciat el pressupost per al pròxim exercici fiscal de 2010 d'EUA. Es preveu un increment de l'1,4%, que situarà la despesa militar del Departament de Defensa en 534.000 milions de dòlars (418.000 milions d'euros). Per a aquest any 2009 va ser de 515.000 milions de dòlars.
 

El Codi de Conducta es converteix en Posició Comuna

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

Per fi el Codi de Conducta de la Unió Europea en matèria d'exportació d'armes s'ha transformat en una Posició Comuna. Es tracta de la Posició Comuna 2008/944/PESC del Consell, de 8 de desembre del 2008, per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars. El contingut de la Posició Comuna és pràcticament similar al del Codi de Conducta. Reitera la regulació dels vuit criteris del Codi de Conducta que haurien de tenir-se en compte a l'hora d'atorgar les autoritzacions d'exportació d'armament: 1) respecte dels compromisos internacionals, 2) respecte dels drets humans en el país de destinació final, 3) situació interna del país de destinació final, en termes de l'existència de tensions o conflictes armats, 4) manteniment de la pau, la seguretat i l'estabilitat regionals, 5) seguretat nacional dels Estats membres, 6) comportament del país exportador enfront de la comunitat internacional, 7) existència de risc de desviament, i 8) compatibilitat de les exportacions d'armes amb la capacitat econòmica i tècnica del país receptor. A més, i això és un aspecte molt criticable, la Posició Comuna permet, en el seu article 10, que els països exportadors d'armament tinguin en compte els seus propis interessos econòmics, socials, comercials i industrials a l'hora d'autoritzar les exportacions.

 

Nou reglament de venda d'armes

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

En el Butlletí Oficial de l'Estat de 7 de gener del 2009 s'ha publicat el Reial decret 2061/2008, de 12 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de control del comerç exterior de material de defensa, d'altre material i de productes i tecnologies de doble ús.

 

El reglament, entre altres qüestions, estableix els tipus d'autoritzacions administratives necessàries per exportar armament i productes de doble ús, determina les classes d'armament i productes de doble ús que requereixen aquesta autorització, i defineix la composició de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU). Una de les seves novetats més importants és que detalla els supòsits que la JIMDDU pot eximir la necessitat d'informe previ i l'obligació de presentar documents de control (vegi's article 18.5).

 

Més soldats a l'exterior

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Notícies

La ministra de Defensa Carme Chacón va anunciar que trencava el límit de 3.000 efectius en missions a l'exterior i els augmentava fins a 7.700. Aquesta petició, que haurà de ser aprovada en el Congrés de Diputats, té la seva justificació en el desig d'adquirir majors compromisos que ajudin l'Estat espanyol a guanyar pes en el concert internacional. Però compte amb un inconvenient: la retallada en la despesa pressupostària del Ministeri de Defensa dificultarà aquest previst augment. D'altra banda, la ministra va anunciar que les nostres missions a l’exterior només es realitzaran quan estiguin emparades per la legalitat internacional. Però la realitat és que la quantia de 7.700 soldats és exactament el 3% del total d'efectius de les forces armades espanyoles, i s'ajusta a les demandes que en aquest sentit sol·licita l'OTAN en les intervencions en l'exterior. Considerant que la participació de tropes espanyoles en les guerres de Kosovo (1999), Afganistan (2001) i l'Iraq (2003) no van obtenir el suport de Nacions Unides, cal témer que les paraules de la ministra són pura retòrica i que l'ampliació obeeix més aviat als designis de l'OTAN que no a les de l'ONU.

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org