Finalmente el Gobierno colombiano y la guerrilla de las FARC han anunciado un alto al fuego definitivo y la firma de unas negociaciones que acabarán con casi 60 de guerra en el país. Con la firma de estos acuerdos se inicia un nuevo proceso, en donde la violencia política pasará a ser cosa del pasado. Ello no supone que los retos a los que se van a enfrentar en este nuevo periodo histórico no sean importantes.

La guerrilla abandona la estrategia de la violencia para conseguir transformaciones sociales, elige la estrategia política, elige las reglas democráticas para impulsar su proyecto político. Las FARC renuncian al uso de métodos violentos como instrumento político y se transformarán en un partido y como tal elaborará un proyecto político de país y se someterán a la voluntad de las gentes a través de las elecciones. Pero en el recuerdo de muchos queda la masacre que sufrió Unión Patriótica, partido surgido de una negociación de paz y cuyos más de 6.000 líderes fueron asesinados. En la mente de muchos queda la pregunta: ¿permitirá el Estado que esta situación se repita?, ¿o en esta ocasión habrá consenso entre las fuerzas políticas y las elites del país en que la violencia política se ha acabado y actuarán todos los instrumentos del Estado para impedirlo?

El otro gran reto por volumen y por responsabilidad, será reparar a las más de 8 millones de víctimas del conflicto, reparar a todos aquellos que les fueron arrebatadas sus tierras, a todos los que perdieron a un familiar por que fueron asesinados o desaparecidos. Es necesario saber lo que ha pasado, saber la verdad de los hechos acontecidos y saber los nombres de los responsables.

Será necesario acabar con la impunidad, que los crímenes del pasado sean investigados, aclarados, juzgados y los responsables condenados. La reparación a las victimas incluye juzgar en tribunales a los responsables de los crímenes cometidos por las fuerzas de seguridad del Estado y a los responsables de las FARC. La credulidad o la desconfianza de muchos ciudadanos radica en pensar que es posible todo ello, será necesario demostrar que es posible hacer justicia a las víctimas.

El acuerdo de paz firmado entre las FARC y el gobierno de Colombia abre el camino de la paz en este país. Artículo de Tica Font en Público del 05/07/2016

La reciente visita de Barak Obama a España debe enclavarse en los preparativos de la OTAN frente a Rusia e intervenciones en Africa. Artículo de Pere Ortega publicado en Público el 12/07/2016

Article aparegut en Público.es.

El negoci de la guerra continua per als fabricants i traficants d'armes. Hi ha la tendència d'associar el comerç d'armes amb altres com el de les drogues. Els estupefaents, a diferència de les armes, són productes il·legals, tant en la seva fase de producció i de distribució com en la seva fase de consum. Les armes, a diferència de les drogues, es produeixen legalment en empreses constituïdes i dotades de personalitat jurídica. Un cop produïdes, poden vendre legalment a persones, a empreses o als cossos de seguretat de l'Estat. En aquest cas, tenim un mercat legal d'armes que està regulat per llei.

Al Centre Delàs hem el·laborat una taula comparativa dels programes electorals dels principals partits d'àmbit estatal per a que tinguem en compte, a banda d'altres aspectes, quin futur en termes de seguretat i pau ens espera segons la nostra decisió

Per a més informació, clica aquí. 

Autor: PAX Christi

Sota la secció 'Les millors accions per Estats' del resum executiu, Espanya és esmentat com un dels països adaptadors de la legislació per prohibir inversions en bombes de dispersió:

'La Coalició sobre Bombes de Dispersió, interpreta que la prohibició a l'assistència esmentada en la Convenció sobre Bombes de Dispersió inclou la prohibició d'inversions financeres en aquestes armes. Un creixent grup d'Estats comparteixen una visió estrictament prohibitiva de la convenció en aquest tema. Des del nostre informe el 2014, Espanya ha adoptat una legislació per prohibir les inversions en bombes de dispersió. Actualment, un total de deu estats han desenvolupat la legislació que prohibeix, en una diversitat de maneres aquestes inversions. Aquests són: Bèlgica, Irlanda, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Països Baixos, Nova Zelanda, Samoa, Espanya i Suïssa.

Article de Pere Ortega sobre el consorci industrial Indra situat a Barcelona i la seva activitat en l'àmbit militar. Aparegut a la revista Carrer núm. 140 de juny de 2016.

Article aparegut a Público.es

Els refugiats que fugen de les guerres criden a les portes d'Europa i aquesta els tanca les portes, vergonya històrica. 2016 ostenta el rècord de nombre de refugiats i immigrants que arrisquen la seva vida intentant arribar a Europa, el que comporta tragèdies humanes contínues tant en fronteres terrestres com en marítimes creuant la Mediterrània. L'origen d'aquest drama humà cal buscar-lo en les guerres i en les polítiques que imposen barreres a les fronteres.

La despesa militar anual a nivell mundial supera els 1,7 bilions de dòlars. Una xifra que estremeix. De fet, el secretari general de l'ONU Ban Ki-Moon va dir el 2012 que si volem donar una oportunitat real a la pau, hem de proporcionar-li un pressupost real. Ha insistit que el món està sobre-armat mentre que la pau no té fons suficients, i en què no hi pot haver desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. En aquest marc, és interessant analitzar els programes electorals dels partits polítics de cara a les pròximes eleccions del 26 de juny de 2016 per veure quin és el seu posicionament en relació als principals aspectes de les polítiques de pau, seguretat i defensa. Veiem certs aspectes interessants, basats en la taula comparativa confeccionada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau.