La UE ha convertit el control migratori en un objectiu central de les seves relacions exteriors, ampliant ràpidament les mesures d'externalització de fronteres que requereixen que els països veïns actuïn com a guàrdies fronterers europeus. El nou informe "Expandint la Fortalesa. Les polítiques d'externalització de fronteres de la UE" publicat pel Transnational Institute (TNI), Stop Wapenhandel i el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, examina 35 països, prioritzats per la UE en l'externalització de fronteres, i revela l'existència de règims autoritaris envalentits a reprimir la societat civil, que les persones refugiades són obligades a recórrer a rutes més perilloses i mortals, i les empreses d'armes i de seguretat europees es troben en auge beneficiant-se de l'augment del finançament dels sistemes de seguretat fronterera i tecnologies.

Autor: Mark Akkerman

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, castellà i anglès, i l'informe complet en anglès.

Enllaç a la càpusla vídeo de l'informe: https://youtu.be/5t6Mi9APoTg

Un grup de transnacionals està rebent milions d'euros de fons públics de recerca per desenvolupar tecnologies de vigilància i espionatge cada vegada més invasives, així ho revela un nou informe publicat pel Transnational Institute, Statewatch, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, l'Institut Internacional per a l'Acció Noviolenta (NOVACT) i el Centro de Educación e Investigación por la Paz (CEIPAZ).

L'informe "Les forces del mercat" revela que el programa de recerca de la UE ‘Societats segures’, que compta amb un pressupost de 1700 milions d'euros, ha estat definit en gran manera per la influència del sector de la “seguretat interior” i que, en aquest procés, està construint una Europa cada vegada més militaritzada i centrada en la seguretat.

Autor: Chris Jones

Pots descarregar el resum executiu en castellà i en anglès, i l'informe complet en anglès.

Comerç d'armes i conflictes. Anàlisi de les exportacions europees a països en conflicte armat

"Comerç d'armes i conflictes. Anàlisi de les exportacions europees a països en conflicte armat" és un informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i l'Escola de Cultura de Pau que analitza les exportacions d'armament per part dels Estats membre de la UE durant l'any 2015 (any més recent amb informació d'exportacions disponible) a països que en aquest any es trobaven en situació de conflicte armat. L'informe analitza les exportacions d'armes a 13 països que eren escenari de 16 conflictes armats, oferint una anàlisi de context dels diferents conflictes, fent referència tant a la història recent de cada conflicte armat, com als fets concrets més rellevants que van succeir durant 2015.

En un context de creixement del comerç d'armes procedent de la UE i, en paral·lel, de conseqüències cada vegada més greus d'aquests conflictes sobre la població - xifres creixents de mortalitat vinculada a aquests conflictes i un nombre cada vegada més gran de persones que es desplacen de manera forçada fruit d'aquesta violència- aquest informe pretén enriquir el debat públic sobre els impactes que la política armamentista de la UE té sobre els països que són escenari de conflicte armat. Alhora, és una eina per generar majors compromisos polítics tant a nivell espanyol com europeu amb una agenda concreta encaminada al control, la reducció i l'eliminació de les exportacions d'armes als països en conflicte armat.

Autors: Jordi Calvo Rufanges, Ainhoa Ruiz i Edgard Vega (del Centre Delàs d'Estudis per la Pau); i Josep Maria Royo, Jordi Urgell, Pamela Urrutia, Ana Villellas i María Villellas (de l'Escola Cultura de Pau).

Pots descarregar el resum executiu en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà, i en anglès.

Els despropòsits de la Despesa Militar. Anàlisi del pressupost de defensa d'Espanya de 2017

Després de deu anys en contínua disminució, el pressupost del Ministeri de Defensa espanyol ha augmentat un 32% respecte l'any 2016. Aquest colossal augment, i les argúcies pressupostàries que s'han aplicat fins ara per ocultar a l'opinió pública quina és la despesa militar real, s'analitzen en el nou informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

L’informe exposa també els criteris de recompte de les partides militars establerts pel Centre Delàs, que revelen que la despesa militar espanyola actual ascendeix a 18.776 milions d'euros, una quantitat que representa 51,4 milions diaris i un 1,64% del PIB, molt per sobre del 1% que assenyala la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal.

Autor: Pere Ortega

Pots consultar el resum executiu en català i en castellà, i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

La bombolla de les armes i la indústria militar a Espanya. Els Programes Especials d'Armament

La indústria militar a Espanya es nodreix, en la seva major part, de les demandes del Ministeri de Defensa i en especial dels anomenats Programes Especials d’Armament (PEA). Els PEA van ser aprovats per primera vegada el 1998 i des de llavors, degut a compromisos adquirits, han ocasionat un important deute de l’Estat amb les indústries militars que els havien de fabricar, assolint a dia d’avui prop de 15.000 milions d’euros.

La desmesura del deute acumulat, més el dèficit públic que comporten els PEA, fan necessària una revisió d’aquests programes. Una anàlisi que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha volgut abordar en el seu darrer informe, juntament amb un radiografia actualitzada de les principals empreses que conformen l’oligopoli de la producció militar a Espanya.

Autor: Pere Ortega

Pots descarregar el resum executiu en català i en castellà, i l'informe en català, en castellà i en anglès.

Informe 32: Armes europees que alimenten conflictes. Conflictes dels quals fugen els refugiats: Anàlisi de les exportacions d'armes des de la Unió Europea a països en conflicte o tensió amb refugiats i desplaçats interns 2003-2014

L'arribada a les portes d'Europa de centenars de milers de persones refugiades sobretot provinents de la guerra de Síria, ha introduït en l'agenda política i social qüestions relatives amb el que s'ha de fer quant a polítiques d'acolliment, control i vigilància de fronteres. No obstant això, no hi ha hagut un debat suficientment ampli pel que fa a les causes que provoquen aquests moviments de població. Aquest nou informe del Centre Delàs analitza el paper que les exportacions d'armes europees autoritzades i realitzades tenen en les situacions de conflicte armat i tensió que porten a milions de persones a fugir de les seves llars cada any.

Autors: Jordi Calvo Rufanges (Coord), Ainhoa Ruiz Benedicto (Centre Delàs) i Edgard Vega Vargas (Centre Delàs)

Pots descarregar el resum executiu en català i en castellà, i l'informe en castellà, en català i en anglès.

La incorporació de la dona a l’exèrcit espanyol. Opacitat, masclisme i violència.

La incorporació de la dona a les forces armades s’ha plantejat formalment com a part del procés de modernització de l’exèrcit espanyol. Tot i que les fonts oficials es refereixen a aquest procés com un fet d’“igualtat” la realitat és ben diferent. Obrir les portes de l’exèrcit a la dona les equipararà en drets als homes o les converteix en una peça més de l’engranatge militarista? Qüestions com la violència sexual, la dificultat de la conciliació familiar o la perpetuïtat de rols patriarcals fan pensar en l’exèrcit com una institució que genera violència dins i fora de les seves files.

Autora: Maria de Lluc Bagur, investigadora del Centre Delàs

Pots descarregar aquí l'informe en català, castellà i anglès

Gènere i cultura militar. Vides, cossos i control social sota la guerra.

Nou informe del Centre Delàs on s’analitza la relació de dependència mútua entre el militarisme i el Patriarcat. I és que quan el militarisme penetra en una societat, mobilitza tots els recursos materials disponibles al servei de la guerra, inclosos els recursos humans. El discurs bèl·lic, la devaluació del valor de la vida, la construcció de l’ «altre» com a enemic o la promoció de certes masculinitats poden generar un augment de la violència i retroalimentar aquella que ja existia com a mecanisme de control sobre les dones, les criatures i les identitats sexuals i de gènere no hegemòniques.

Autora: Nora Miralles Crespo, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Pots descarregar aquí l'informe en català, castellà i anglès