Informe 37 del Centre Delàs: Banca Armada a Espanya 2019

Març 2019. Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Espanya.

Aquest nou informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau revela el finançament per part d'entitats financeres a 31 empreses dedicades en part o totalment a la producció d'armes, entre les quals es troben alguns dels fabricants d’armament més importants del món, Airbus, Boeing, General Dynamics, Thales o Leonardo. Banca Armada en España 2019, també inclou el finançament dedicat a empreses espanyoles com Maxam, Navantia, Indra, Oesia o Sener.

El document, que és el vuitè realitzat en el marc de la Campanya Banca Armada, identifica les 39 entitats financeres que conformen la Banca Armada Espanyola on destaquen BBVA, Banco Santander, BANKIA, Banca March, Caixabank, Banc Sabadell, asseguradores com Mutua Madrileña o fins i tot, organismes de titularitat pública com l’ICO o la SEPI.

L’informe aconsegueix vincular una xifra total d’inversions destinades al finançament del sector armamentista de 8.622 milions d’euros entre 2013 i 2018.

Autores: Jordi Calvo Rufanges. Investigadores en pràctiques: Nuria Pineda Morante i Pau Solís Tutusaus.

Consulta i descarrega l'informe complet aquí.

Gènere i polítiques de la inseguretat. Una mirada feminista als impactes de la militarització d'Occident

L’auge de l’extrema dreta populista, que ja governa sola o en coalició als Estats Units i a deu països europeus, augura un període fosc per a les llibertats, sobretot per als drets de les dones i les persones LGTBI.

Les polítiques contràries als drets de les persones s’aferren a la idea del retorn a la seguretat nacional, centrada en la protecció de l’Estat per mitjans militars. Aquest retorn a un passat d’ordre i de seguretat es basa en la família patriarcal, l’enclaustrament de les dones a l’espai privat i la invisibilització de les sexualitats dissidents 

Com a conseqüència, el militarisme creix, augmenta la despesa militar i els països despleguen tècniques de control i de vigilància massiva que s’infiltren en el dia a dia de les persones i condicionen com es relacionen. Això també comporta que els estats desviïn més recursos econòmics de partides socials, ampliant la bretxa entre rics i pobres. 

Aquest informe recull les aportacions dels Estudis Feministes en el camp de la seguretat per determinar els impactes materials de la securitització d’Occident. Uns impactes que es tradueixen en inseguretat econòmica i comunitària; persecució de la migració i discriminació de minories ètniques; inseguretat personal i física, agreujada pels estereotips que alimenten les violències de gènere i la impunitat; i inseguretat en l’accés de la salut, sobretot sexual i reproductiva.

Autora: Nora Miralles

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

L'informe "De la Banca Armada a la Banca Ètica. Cap a una coherència de polítiques i una cultura de pau. El cas de la Generalitat Valenciana" té l’objectiu d’identificar la realitat financera de la principal administració pública valenciana, la Generalitat Valenciana, i la factibilitat d’aconseguir una transició cap a una major implicació amb les finances ètiques. Tot plegat en el marc de les mesures de coherència de polítiques i de promoció de l’economia social i solidària d’aquesta administració. En aquest estudi ens preguntem si la Generalitat Valenciana permet que la gestió financera de les seves principals activitats que requereixen d’un banc recaigui en mans d’entitats financeres que mitjançant les seves inversions puguin tenir impactes negatius en la pau i els drets humans. El cas del finançament de la indústria militar és un bon exemple d’aquesta possible incoherència de polítiques.

Per encàrrec de la Fundació Novessendes i Setem Comunitat Valenciana, aquest informe ha sigut realitzat seguint la metodologia de treball engegada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Setem Catalunya, en qualitat d’experts en el finançament de la indústria armamentista i impulsors i coordinadors de la campanya Banca Armada des del seus inicis, a l’any 2006.

Autors: Audrey Esnault, Jordi Calvo (Ed.)

Consulta i descarrega l'informe complet en valencià aquí.

La transformació del complex militar-industrial. Evolució, influència i vulneració de drets humans a la Homeland Security

Aquest informe, realitzat dins el projecte “STOP CORPORATE WARS” de prevenció de les guerres modernes, forma part de la investigació i monitorització realitzada des de l’Observatori Shock Monitor sobre l’impacte de la guerra moderna en els drets humans. També és fruit del treball conjunt realitzat des de NOVACT amb el Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

L’informe “La transformació del complex militar-industrial. Evolució, influència i violació de drets humans en la Homeland Security” va ser presentat el passat novembre a Barcelona en el marc de la Conferència Internacional “Confrontant la privatització de la guerra i la seguretat”. En aquest acte es van posar sobre la taula els reptes, els impactes i les estratègies per fer front a la privatització de la guerra i garantir la seguretat humana i els drets humans, considerant el creixent paper que juguen les empreses militars i de seguretat privada en contextos de conflicte armat, ocupació i seguretat nacional.

En línia amb els objectius del projecte i de l’Observatori Shock Monitor, aquest informe vol contribuir a establir les bases per a la creació d’una xarxa de treball internacional per confrontar el fenomen de la privatització de la guerra i la seguretat.

Autores: Jordi Calvo Rufanges (Coord.), Xavier Bohigas, Teresa de Fortuny, Ainhoa Ruiz Benedicto, Felip Daza, Carlos Díaz i John Andrew Carter Jr.

Pots consultar i descarregar l'informe complet en castellà, pròximament disponible en anglès.

Aixecant Murs. Polítiques de la por i securitització en la Unió Europea

En l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín, aquest nou informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, copublicat pel Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel, identifica els murs físics, marítims, virtuals i els murs de la por construïts pels estats en una Europa que viu un auge de l'extrema dreta i que es fortifica cada vegada més davant les migracions i els desplaçaments forçats. L'informe constata que "estats membres de la Unió Europea i l'Espai Schengen han construït prop de 1.000 km de murs, l'equivalent a sis Murs de Berlín, des dels anys 90, per frenar l'arribada de persones desplaçades per la força a Europa".

L'informe analitza com Europa està abordant els fluxos migratoris mitjançant la construcció de murs, el tancament de fronteres, l'augment de la vigilància, la securitització i suspensió de la lliure circulació. Totes aquestes mesures estan reforçant l'Europa Fortalesa, amb murs físics i mentals que s'erigeixen per a una major seguretat enfront d'una suposada amenaça, però que finalment cada vegada resulten més perillosos per a les vides i els drets de les persones a dins i fora d’Europa.

Autores: Ainhoa Ruiz Benedicto i Pere Brunet

Editors: Jordi Calvo i Nick Buxton (TNI)

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà, en anglès, en alemany i en holandès, i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

Enlace a la cápsula vídeo del informe: https://www.youtube.com/watch?v=5PDXO5GyP-0

Indra és una de les principals companyies militars a Espanya i una de les principals en defensa i seguretat a Europa. Indra té una forta presència en els lobbys a Europa i una estreta relació amb el Govern espanyol (el 18,7% de les seves accions és propietat de SEPI -empresa governamental pública), i aquest actiu lobby ha donat com resultat una gran quantitat de projectes i contractes públics per a Indra.

Aquest document analitza el paper d'Indra en la militarització de les fronteres, a través de la construcció d'una tercera tanca a la frontera espanyola a Melilla, on s'han documentat nombroses vulneracions de drets. "Indra Sistemas S.A., armes per a la guerra i la militarització de fronteres" també posa el focus sobre la relació d'Indra amb la guerra del Iemen, ja que l'exèrcit saudita usa armes amb components i productes electrònics produïts per Indra, com l'Eurofighter -Aràbia Saudita lidera una coalició internacional que duu a terme operacions militars a Iemen en les quals s'ha bombardejat objectius civils-.

Aquest document es va elaborar per a la presentació del "Cas Indra" en l'Audiència del Tribunal Permanent dels Pobles sobre la violació amb impunitat dels Drets Humans de les persones migrades i refugiades, que va tenir lloc del 29 de juny a l'1 de juliol de 2018 a Barcelona.

De la Banca Armada a la Banca Ètica. Cap a una coherència de polítiques i una cultura de pau. El cas de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest nou informe, elaborat per SETEM Catalunya i el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, es centra en els vincles entre l'Ajuntament de Barcelona i els bancs de la Banca Armada (aquells sobre els quals tenim dades per assegurar que financen empreses del sector armamentista). En aquest estudi ens preguntem si l’Ajuntament de Barcelona, malgrat que és una de les administracions públiques que ha mostrat voluntat política per apostar per la pau, els drets humans i la justícia global, permet que la gestió financera de les principals activitats que requereixen d’un banc recaigui en mans d’entitats financeres que mitjançant les seves inversions puguin tenir impactes negatius en la pau i els drets humans. El cas del finançament de la indústria militar és un bon exemple d’aquesta possible incoherència de polítiques. Així mateix, l'informe aborda les passes realitzades per part de l'administració a favor de la Economia Social i Solidària i la incorporació de criteris socials en la contratació pública, i estableix algunes recomanacions per a seguir avançant cap a la banca ètica i una major coherència de polítiques en l'ambit financer.

Autores: Jordi Calvo (Coord., Centre Delàs), Mònica Vega (SETEM Catalunya), Audrey Esnault (Centre Delàs)

Pots descarregar l'informe complet aquí en català i en castellà.

Comerç d'armes i conflictes. Anàlisi de les exportacions europees a països en tensió

"Comerç d'armes i conflictes. Anàlisi de les exportacions europees a països en tensió" és un informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i l'Escola de Cultura de Pau que analitza les exportacions d'armament per part dels Estats membre de la UE durant l'any 2015 (any més recent amb informació d'exportacions disponibles) a països que en aquest any es trobaven en situació de tensió. L'informe analitza les exportacions d'armes a 20 països que eren escenari de 28 tensions, oferint una anàlisi de context de les diferents tensions, fent referència tant a la història recent de cada tensió, com als fets concrets més rellevants que van succeir durant 2015.

Autors: (Anàlisi de les exportacions europees d'armament 2015) Jordi Calvo, Nora Miralles, Ainhoa Ruiz, Eduard Vega; (Conflictes armats el 2015) Josep Maria Royo, Jordi Urgell, Pamela Urrutia, Ana Villellas, María Villellas

Pots descargar el resum executiu en català, en castellà i en anglès. I l'informe complet en català, en castellà i en anglès.