Indústria d’armes a Catalunya Dels trabucs a l’aeronàutica

Desapareguda Elizalde, la resta d’indústries catalanes dedicades a subministrar material per als exèrcits ha estat escassa i, tret d’algunes excepcions, Catalunya no ha tornat a distingir-se per acollir en el seu territori importants indústries de guerra. Aquesta situació comença a canviar en els inicis del 2000 amb l’intent de crear un pol d’aeronàutica a Catalunya. Fins aleshores, la majoria d’empreses han estat de serveis i dedicades a subministrar productes destinats al manteniment de les forces armades. Tanmateix, les empreses lligades a la producció d’armes o de components subsidiaris d’armaments han estat de dimensió reduïda.

Arribats a aquest punt, és bo aclarir què s’entén per material militar. Qualifiquem com empreses de defensa totes aquelles que subministren productes o serveis destinats al manteniment de la defensa de l’Estat. És a dir, tot el que té a veure amb els cossos de les forces armades destinats a fer la guerra, excloent els cossos de seguretat que tenen com a missió assegurar l’ordre interior. Però dintre de les empreses de defensa s’ha de diferenciar entre les que subministren solament serveis i les que són indústries militars destinades a la producció d’equips, armes o manufactures que tenen com a destí les forces armades i que qualifiquem com material militar o de defensa. I, d’aquestes indústries, encara cal fer-ne un advertiment, les que produeixen components que poden tenir un doble ús, civil o militar.

Per exemple, no té la mateixa dimensió subministrar productes destinats al manteniment del consum domèstic dels exèrcits: roba, alimentació, productes d’higiene o energètics, que per altra banda formen part dels pressupostos de defensa, que els que serveixen per a la defensa, com ara les armes. És cert que, sense aquests productes, tampoc les forces armades serien operatives. Però no té el mateix caràcter un avió de combat que el combustible que el fa volar. És per aquest motiu que la Unió Europea va elaborar una Llista Comuna d’Equip Militar: 2003/C 31401 23-12-2003. I el mateix Govern espanyol té, per regular el comerç d’armes amb l’exterior, un llistat de productes militars en el qual s’inclouen aquells que són susceptibles de tenir un doble ús, és a dir, els que poden tenir un vessant civil però també poden ser militars.

Així, quan parlem d’indústries militars o de guerra, ens referirem a les que produeixen béns destinats a la defensa i especialment armes o components destinats a fabricar armes. Mentre que les empreses que subministren productes diversos o serveis per a les forces armades entraran en la categoria d’empreses contractistes del Ministeri de Defensa.

Entre les empreses que podem considerar com a fabricants de material de defensa es troben:

DC Custom Armeros, SL, amb seu a Ripollet. Aquesta indústria declara ser fabricant d’armes curtes, tant pistoles com fusells i escopetes esportives i de caça, i també els seus accessoris i projectils. Però afegeix que també poden ser utilitzades en situacions de guerra. És a dir, per matar persones. Ara bé, vistes les dimensions de la indústria, que només compta amb quatre treballadors i el màxim a què va arribar és a donar ocupació a dotze empleats el 1999, i amb una facturació de 362.000 euros (any 2003), sense menysprear la seva producció, resulta evident que és de dimensió molt reduïda.

Una altra indústria del mateix ram de fabricació d’armes curtes és Industrias El Gamo, SA, de Sant Boi de Llobregat. El seu principal propietari és Inelga Business, SL, amb el 99,47%, una transnacional que té factories a Estats Units, Alemanya i Gran Bretanya. El Gamo es presenta com a fabricant d’armes curtes i llargues d’aire comprimit per a competicions esportives i de caça, i les seves municions. Però El Gamo també fabrica armes curtes mortíferes per encàrrec d’empreses i cossos de seguretat. I és que la diferència entre una arma esportiva i una de mortífera resideix en el fet que l’esportiva té el canó llis, i al canó de la mortífera hi han afegit estries en espiral per donar propulsió al projectil i fer-lo mortal.

La indústria de locomoció Iveco España és una multinacional important fabricant de vehicles estratègics i especials per a les forces armades espanyoles i d’altres països, com Suissa i Alemanya. Per al Ministeri de Defensa espanyol fabrica els blindats Centauro, i també el remolc de transport de l’obús de 155 mm. Té factoria a la Zona Franca de Barcelona, on manté un laboratori i enginyeria de motors.

També un important subministrador de material de defensa és CIMSA, Ingenieria de Sistemas, SA, amb seu a les Franqueses del Vallès. Es dedica a la fabricació de paracaigudes tàctics per a les forces armades d’Espanya i d’altres països. Però també d’especial valor estratègic, com paracaigudes de frenada per a avions com l’EF-2000, o de torpedes de submarins. Entre un 50 i un 70% de la producció de la indústria té com a destí l’àmbit militar. El seu president és Fernando de Caralt, que en el passat va ser director de CASA; també va presidir la patronal Afarmade, que agrupa les indústries militars espanyoles.

La resta d’empreses són contractistes que subministren material al Ministeri de Defensa i fabriquen un tipus de productes que tant tenen aplicació en el terreny civil com en el militar. És el cas de Zódiac Española, SA, i Astilleros Neumáticos Duarry, SA, ambdues especialitzades en embarcacions pneumàtiques que subministren llanxes a les forces armades; Nisan, SA (NIMSA), que subministra vehicles totterreny; Gas Motos, SA, fabricant de motocicletes per a l’exèrcit de terra; Tecnología Europea Aplicada al Movimiento (abans Gontrailer), fabricant de gòndoles especials per al transport de material pesant, com blindats i aeronaus; Peli Products, SA, és una indústria especialitzada en maletes estanc per transportar productes d’alta seguretat, armes, substàncies químiques; Pinturas Hempel, SA, que subministra pintures especials, com no reflectants i camuflades per a vehicles i material militar.

Una indústria ben peculiar és Roig Llorens, de Rubí, indústria especialitzada en productes dietètics d’alt valor nutritiu i energètic que subministra material a les forces armades per equipar-les en les seves actuacions d’emergència o intervencions a l’exterior. Finalment hi ha els coneguts magatzems comercials El Corte Inglés, SA, que operen per tot l’Estat. Aquesta empresa és alhora una important indústria de confecció que subministra roba i uniformes i també material informàtic per a les forces armades.

La resta d’empreses estan totes lligades a l’actual desenvolupament del sector aeronàutic a Catalunya, i per la importància que estan adquirint en els darrers temps els dedicarem els apartats següents.