Abolir la guerra. La Constitució Europea i la pau
El passat 20 de juny, el Consell de Ministres de la Unió Europea aprovà a Salònica el projecte de Tractat de Constitució Europea. Encara que el text de la nova Constitució és preocupant per moltes qüestions, sobretot perquè és una ocasió perduda per construir una Europa social, multicultural, dels pobles i solidària, ens ocuparem únicament de les qüestions que tenen alguna cosa a veure amb la pau i la seguretat. Centre Delàs (Desembre 2003 ). Materials de Treball. núm. 23.
El text de l'esborrany de Constitució Europea, quan es refereix a la política exterior i de seguretat, indica que aquesta política dependrà sempre de les decisions del Consell Europeu i del Consell de Ministres, és a dir, que s'escaparà de tot control democràtic, ja que no dependrà ni del Parlament Europeu ni tampoc dels parlaments dels estats respectius. Amb això es deixa aquest organisme en un paper consultiu, per no dir subaltern, de les decisions del Consell de Ministres per a aquestes qüestions.
La situació té una dimensió greu quan s'examina l'apartat de les disposicions sobre l'execució de la política exterior i de seguretat comuna. A l'article 39.5 s'afirma que la UE haurà de defensar els seus interessos i valors en l'àmbit internacional; en el 40.l, que podrà recórrer als mitjans militars per garantir la pau, la prevenció de conflictes i la seguretat internacional; a l'article 40.7 considera la defensa mútua en cas d'atac a un dels seus membres, estipulant que la resta de països membres prestarà tot tipus d'ajuda, inclosa la militar, respectant –no cal dir!- les obligacions amb l'Aliança Atlàntica i, en conseqüència, coordinant les accions en el si d'aquest organisme. Una altra clàusula, continguda a l'article 42, estableix que la UE mobilitzarà tots els seus instruments, inclosos els militars, per prevenir un possible atac terrorista, i s'afegeix al 210.1 que la lluita contra el terrorisme pot, fins i tot, portar-se a terme donant suport a tercers països per combatre'l en el seu territori. En definitiva, tot plegat bastant similar, sense dir-ho, als "atacs preventius" de la doctrina Bush, ja que preveu exportar intervencions militars allà on calgui per prevenir els atacs.
I encara més. L’article 40.3 menciona la creació d’una Agència Europea d’Armament, Investigació i Capacitats Militars. Mai ens podríem imaginar que una constitució, en el seu articulat, recollís qüestions tan detallades com la que s’exposa. Evidentment no es tracta d’una qüestió formal, sinó d’alguna cosa de més envergadura, ja que assenyala la intenció de continuar armant Europa. Creiem que ens hem d’oposar a la bogeria de competir, no se sap si amb els EUA o amb els països del Sud. Per altra banda, tot això només pot conduir-nos a augmentar la ineficiència de l’economia europea perquè inverteix en armament el que hauria de dedicar-se a desenvolupament social i la i a la convergència entre els pobles europeus, a més d’empènyer altres països a competir amb la UE en una absurda carrera d’armaments.
Tot el que s’ha expressat fins aquí fa que ens posicionem en contra de la Constitució Europea tal com està formulada, ja que la seguretat i la pau no es poden imposar per la força. En aquest sentit, ens reafirmem en la demanda expressada per Justícia i Pau en la recent campanya electoral de Catalunya sobre l’abolició de la guerra que proposa la «renúncia definitiva incondicional a la guerra i a l’ús de forces armades com a instrument polític».
La idea no és nova, és una antiga aspiració que s’inscriu en la tradició abolicionista de l’esclavitud i de la pena de mort, i que té antecedents en la mateixa Constitució espanyola de la II República, que ja recollia un article amb el contingut següent: «Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política exterior». Sense anar més lluny, la idea està continguda també en la Constitució italiana actual. L’article 11 diu: «Itàlia rebutja la guerra com a instrument d’ofensa a la llibertat dels pobles i com a mitjà de resolució de les controvèrsies internacionals...». Per tant, davant el debat que generarà el projecte de Constitució Europea, ens veiem més impulsats que mai a promoure explícitament en el seu text l’abolició de la guerra
