Qui es lucra amb la informació biomètrica dels nostres cossos?

Nora Miralles - Article publicat al número 452 de la Directa - 17/04/2018

Empreses amb seu a Barcelona, Esplugues de Llobregat, València o Palma reben subvencions europees per desenvolupar sistemes de control basats en dades personals, empremtes dactilars i ADN, principalment destinats a la població migrant o refugiada

El mercat de la tecnologia biomètrica mourà més de 32.730 milions de dòlars l’any 2022, segons calcula l’informe “Mercat de Sistemes de Biometria per a la Identificació. Previsió Global per al 2022”. És clar, doncs, que més enllà que pugui ser una resposta eficaç a les amenaces actuals o no, la biometria és un negoci d’allò més prolífic.

A Europa, el creixement d’aquesta indústria en connexió amb les polítiques de fronteres i seguretat de la UE està encapçalat per multinacionals de la tecnologia com Unisys, Sopra Steria, Accenture, Atos IT i Safran, i també hi trobem l’espanyola Indra, que ha desenvolupat els sistemes automàtics intel·ligents de control de passaports a diversos aeroports de l’Estat espanyol.

Aquestes empreses ja estaven implicades en el disseny i desenvolupament de les tres bases de dades que existien i, fins ara, gaudien de contractes amb eu-LISA que impliquen el seu manteniment i gestió. Caldrà veure, a mesura que es vagin publicant els contractes de l’agència europea de l’any passat i d’enguany, que no són 100% públics, qui adquirirà els projectes de desenvolupament de les noves bases de dades actualment en gestació.

Eu-LISA, gestora d’un pressupost milionari

Més enllà del paper de contractista i gestora, eu-LISA ha exercit un rol clau de connivència amb la indústria de la seguretat, pel que fa a la pressió envers el Parlament Europeu, des que l’any 2013 va obtenir autonomia i competències legals per obrir concursos i contractar ella mateixa les empreses i altres proveïdors. L’agència, que bàsicament té la missió d’assegurar que els sistemes operatius de la UE a les fronteres funcionin 24 hores al dia i set dies a la setmana i vetllar per la seva seguretat i protecció, ha estat cridada a files pel Tribunal de Comptes Europeu per la seva excessiva tendència a premiar certes empreses sense pensar en termes d’eficiència econòmica.

En la valoració dels comptes anuals d’eu-LISA de l’any fiscal 2015, publicats a finals de 2016, per exemple, el Tribunal de Comptes exposava que l’agència negociava o arribava a acords amb un sol contractista, sense definir acuradament els serveis que requeria, amb la consegüent limitació de la lliure competència i l’augment en la dependència envers el contractista, i la instava a prendre mesures per corregir aquesta tendència

“Escollides” per controlar les fronteres

A l’espera de veure qui adquirirà el desenvolupament i manteniment de la nova base de dades de la UE, el Sistema d’Entrada i Sortida (EES) –que també serà operat i gestionat per eu-LISA– estarà plenament integrat al sistema de control automàtic de portes d’entrada a les fronteres de la UE, conegut com ABC Gates. L’eu-LISA va tenir un pressupost de més de 82 milions d’euros l’any 2016 i s’espera que la dotació s’incrementi en els anys vinents.

I, qui van ser, el 2014, les desenvolupadores d’aquest sistema que ens permet –en teoria– fer menys cues als controls de passaport, automatitzant la feina que abans, als aeroports espanyols, feia en exclusiva el Cos Nacional de Policia espanyola? Doncs un consorci anomenat ABC4EU, format, entre d’altres, per l’espanyola Indra, que té una important seu al districte 22@ de Barcelona i presència en altres ciutats dels Països Catalans; Atos IT, també amb presència al país; la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, que lidera projectes de recerca i desenvolupament de tecnologies de reconeixement facial; la consultora Price Waterhouse Coopers (PWC) i diverses policies europees amb competències en fronteres. El projecte, que acaba enguany, ha tingut un cost total de més de 14 milions d’euros, finançats per la UE en un 70%.

Eurodac, d’altra banda –que es dedica al control a través de les empremtes dactilars–, va ser desenvolupat l’any 2002 per empreses com la francesa Safran, amb participació d’altres companyies com Cogent Systems, que, des de l’inici, gestiona el Sistema d’Identificació Automàtica a través de les Empremtes (AFIS) d’Eurodac. Cogent Systems va ser adquirida per l’empresa de capital luxemburguès i holandès Gemalto, que té una planta de fabricació a Parets del Vallès, i que va ser comprada fa uns mesos per la multinacional francesa Thales, que té una forta presència a les indústries militar i de seguretat. Gemalto és, també, una de les empreses que es postulen per participar del desenvolupament del Sistema d’Entrada i Sortida.

SIS II, el sistema d’informació de seguretat pública d’Europa més gran, compartit entre agències de fronteres, duanes i cossos policials, està gestionada –mitjançant un contracte de 13,5 milions d’euros– per Accenture, que a l’Estat espanyol té un 30% de la seva producció a Catalunya, dividida entre Barcelona i Sant Cugat; l’empresa ATOS, amb seus a Barcelona, Palma i València, i la multinacional Hewlett-Packard (HP).

HP va participar, també, del consorci que, juntament amb Accenture –de nou– i Morpho (Safran), va fer-se amb un contracte marc de quasi mig milió d’euros per crear el Sistema d’Informació Visa (VIS) l’any 2011. Quatre anys més tard, el 2015, eu-LISA va atorgar un altre contracte marc, aquest de quasi 16 milions d’euros, a Accenture, Atos i Safran per l’actualització del Biometric Matching System, la tecnologia que possibilita l’encreuament de dades biomètriques i que va ser desenvolupada per Accenture i Safran l’any 2008.

Els programes de recerca

“Aquesta interconnexió d’interessos estatals i corporatius que mostren agències com eu-LISA o Frontex es plasmen, també, en el programa de recerca en seguretat de la UE, que entre els anys 2014 i 2020 ha comptat amb un pressupost de 1.700 milions d’euros”, expliquen des d’Statewatch i Transnational Institute (TNI), les organitzacions autores de l’informe “Les forces del mercat. L’auge del complex industrial de la seguretat de la UE”.

D’entre tots els projectes que es focalitzen en la recerca d’aplicacions de la biometria en el camp de la seguretat, en destaquen els finalitzats l’any 2017: INGRESS, liderat per Safran i amb un pressupost de 4,2 milions d’euros, que es dedica al desenvolupament de sistemes de millora de la qualitat de l’obtenció i processament de petjades dactilars per Eurodac, VIS, SIS II i Entry-Exit System, i FASTPASS, centrat en la recerca de sistemes d’harmonització de tecnologies biomètriques i de videovigilància, amb una despesa total de 15,5 milions d’euros. Dels projectes vigents, en destaca –també per la presència espanyola– ARIES, centrat en la recerca sobre sistemes i documents d’identificació electrònica, que té un pressupost de 2,2 milions d’euros i en el qual participen ATOS Spain, la Universitat de Múrcia, Gemalto i el Departament de Seguretat del Govern Basc.

FLYSEC –en el qual participen empreses de seguretat israelianes–, PROTECT, BEATS i TURBINE, són altres dels projectes de recerca i desenvolupament biomètric que la UE ha premiat econòmicament. Malgrat el volum modest, val la pena esmentar el projecte Genomcore Identity –el seu cost total és de 71.429 euros i la subvenció europea de 50.000–, dedicat al desenvolupament d’una interfície nova per a la identificació biomètrica basada en l’ADN i liderat per l’empresa catalana Genomcore, amb seu a Esplugues de Llobregat.