Teresa de Fortuny - Article publicat a El Crític - 20/06/2019

Si el Fons Europeu de Defensa segueix el seu curs, fins al 2027, s'hauran finançat productes relacionats amb la tecnologia militar per un valor de 51.000 milions d'euros

El nou Parlament Europeu sorgit de les eleccions del 26 de maig hauria de replantejar-se la implementació de l’anomenat Fons Europeu de Defensa, que va ser aprovat el 18 d’abril pel Parlament anterior. Mitjançant aquest Fons es pretén cofinançar (amb càrrec al pressupost de la UE i als pressupostos estatals dels estats membres) projectes de recerca i desenvolupament militars. La indústria europea de seguretat i defensa ha aconseguit així un objectiu que ha perseguit des de fa anys. Aquest sector industrial, a través d’un ‘lobby’ potent a Brussel·les, inspira les polítiques de seguretat i de defensa de la UE. Va aconseguir convèncer els dirigents europeus de la necessitat de donar suport al sector per fer-lo “competitiu i innovador”.

Pere Ortega - Artículo publicado en Público - 14/05/2019

La política exterior y de seguridad de la Unión Europea continúa siendo una de las más importantes políticas pendientes de los estados europeos, pues nunca han querido ceder competencias en este ámbito, y los tímidos pasos dados en ese ámbito siempre han sido decepcionantes pues los estados no han querido ceder soberanía, celosos como son de sus nacionalismos patrios. A continuación, se detallan algunos pasos por donde debería transitar una política destinada a cambiar los signos de los tiempos nacionalistas.

Jordi Calvo (International Peace Bureau Vice President,  Global Campaign on Military Spending Coordinator, Centre Delàs for Peace Studies Coordinator and researcher) - April 5th 2019

This article is extracted from his presentation at the AEPF’s International Conference on Universal Protection and Labour in Kathmandu (Nepal) on April 5, 2019.

There is no doubt that we are facing a new, wide and deep process of militarization worldwide. Military budgets are increasing every year, arms exports show a constant growth, military industry keeps expanding and more countries are capable of producing weapons. Investing in arms is very profitable, public grants and loans for research and development of new weapons are being increased  now more than ever; military organizations such as NATO are proud of their legacy and push member states to dedicate 2% of their GDP to military budgets; migrations and borders are also more militarized than ever.   In Europe alone there are 1,000 km of walls-, even humanitarian aid is falling under military heads; all these fall within a process of general privatization, where security is not an exception, as the traditional arms industries now offer security products and services. Everything can become militarized when it becomes a security matter.

Artículo de Pere Ortega aparecido en Miestras Tato nº 178 de abril de 2019.

Ainhoa Ruiz Benedicto i Dani Aranda - Article publicat a la revista Comein de la UOC - 19/12/2018

És a la frontera on es mostra la nostra obertura física, social i política al món. Quan la gestió s'endureix, militaritza i privatitza acaba tenint un impacte cognitiu en el si de la societat: la militarització progressiva d'aquest punt de trobada que són les fronteres, ens acaba ensenyant que l'altre, el que ve de fora, és una persona estranya davant la qual no queda més opció que defensar-se. Això ens retrotreu al model de fortalesa medieval, on calia defensar-se dels bàrbars, per a això s'aixecava una muralla, i tot allò no desitjat per al sistema intern quedava fora d'ella. En aquest context parlar d'Europa Fortalesa no només és pertinent, sinó també necessari i urgent, volem viure emmurallats?

Tica Font, investigadora del Centre Delàs, analiza la emergente potencia de China en el ámbito militar y las posibles tensiones que esto ocasionará en la geopolítica.

Nora Miralles - Article publicat al número 452 de la Directa - 17/04/2018

Chris Jones (Essex, 1985) és investigador en polítiques públiques, migracions, militarisme i seguretat al Regne Unit i a la Unió Europea i membre des de 2010 d’Statewatch, una organització sense ànim de lucre que fa recerca crítica en drets i llibertats civils, privacitat, justícia i assumptes interns a Europa. Ha publicat recentment l’informe “Les forces del mercat. L’auge del complex industrial de la seguretat de la UE”, així com diversos documents sobre interoperabilitat i riscos de les noves bases de dades biomètriques a Europa.

Nora Miralles - Article publicat al número 452 de la Directa - 17/04/2018

Empreses amb seu a Barcelona, Esplugues de Llobregat, València o Palma reben subvencions europees per desenvolupar sistemes de control basats en dades personals, empremtes dactilars i ADN, principalment destinats a la població migrant o refugiada

El mercat de la tecnologia biomètrica mourà més de 32.730 milions de dòlars l’any 2022, segons calcula l’informe “Mercat de Sistemes de Biometria per a la Identificació. Previsió Global per al 2022”. És clar, doncs, que més enllà que pugui ser una resposta eficaç a les amenaces actuals o no, la biometria és un negoci d’allò més prolífic.