"Combat proven" Armes entre la guerra i la Fira de Mostres

Israel s’ha convertit en el major exportador d’armes per habitant del món, fent del conflicte armat, l’ocupació i la complicitat d’altres estats (dels EUA i de la Unió Europea, principalment) el seu modus vivendi.

Dues dades: Israel rep anualment entorn de 3.000 milions de dòlars d’ajuda militar nord-americana i exporta un 75% de la seva producció militar a més de cent països. La seva demanda interna és insuficient per poder sostenir la indústria militar necessària per proveir i mantenir el seu sistema d’ocupació sobre els Territoris Palestins; un sistema basat en la força militar i el control de la població a través de sistemes d’intel·ligència i seguretat, que ha convertit el territori en laboratori d’assaig i aparador per als mercaders de la mort.

En un intent d’aportar informació sobre fins a quin punt Espanya està contribuint a alimentar la maquinària militar israeliana, l’informe ‘Defensa, seguretat i ocupació com a negoci’, investiga les relacions comercials en matèria militar, de defensa i seguretat entre Espanya i Israel. Segons les dades recollides en aquest estudi, podem dir que les relacions militars i de seguretat entre Espanya i Israel són significatives i tenen una clara tendència a l’alça. A més, estan facilitades, promogudes i protegides per una sèrie d’acords oficials que destaquen pel seu secretisme i falta de transparència, caracteritzant-se també per l’accés de certes persones i empreses a la informació en condicions privilegiades.

Espanya i la seva indústria de defensa i seguretat no només representen una oportunitat de negoci per als seus homòlegs israelians, sinó que també es perceben com una porta d’accés al mercat europeu, nord-africà i, sobretot, llatinoamericà. Les empreses israelianes aprofiten els consorcis i els contactes amb les firmes espanyoles per poder accedir a aquells tercers mercats en els quals la marca Espanya té un valor afegit. També es beneficien d’aquests acords les companyies espanyoles, en afegir a la seva oferta tecnologia d’avantguarda israeliana i la seva experiència provada en combat. Les empreses més afavorides en aquest sentit són Indra, Santa Bàrbara Sistemes, Tecnobit i EADS-CASA, si bé les pretensions de Navantia també mereixen ser destacades. Una altra bona part de les relacions de defensa i seguretat té lloc a través de la implantació directa de filials israelianes en territori espanyol; entre les empreses de defensa, destaquen Pap Tecnos (filial de Rafael) i Aeronautics.

En relació al comerç d’armes, les exportacions espanyoles de material de defensa a Israel responen en gran part a enviaments de municions, peces i components enviats a Israel amb tres finalitats principals: per a consum intern (de les Forces Armades d’Israel, empreses privades o públiques i particulars), per al seu assemblatge i reexportació, o per ser sotmès a proves, segons especifiquen les estadístiques oficials de la Secretaria d’Estat de Comerç. Entre els productes exportats es troben pistoles i les seves parts i components, cartutxos, targetes electròniques per al processament d’imatges per a forces aèries de països europeus, munició de guerra per a proves de funcionament de la torreta Mini-Samson de l’empresa Rafael, sistemes i components de míssils per a l’Exèrcit espanyol per a proves a Israel. En l’última dècada (2003-2012), Espanya ha autoritzat l’exportació de material de defensa a Israel per valor de més de 36 milions d’euros, dels quals ja s’han exportat uns 22 milions d’euros, la qual cosa representa més del 60% exportat sobre l’autoritzat, enfront del 25% de mitjana en el total de les exportacions espanyoles. Aquesta dada podria assenyalar un tracte preferent a aquestes exportacions i una interpretació excessivament laxa de la legislació espanyola sobre el control del comerç d’armes. Tot i que els països membres de la UE han denegat llicències d’exportació de material de defensa a Israel en almenys 325 ocasions entre el 2001 i el 2011, no es coneix que cap d’aquestes negatives hagi provingut d’Espanya, de qui no es coneix cap consulta al respecte.

Per què és un negoci controvertit?
La legislació espanyola sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús regula les exportacions espanyoles d’armes (no les importacions). Aquesta especifica que “les sol·licituds d’autorització seran denegades i les autoritzacions, (…) suspeses o revocades, en els següents supòsits: a) Quan existeixin indicis racionals que el material de defensa, l’altre material o els productes i tecnologies de doble ús puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte degut i a la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets humans (…)”. Així, Espanya incompliria la seva pròpia legislació en exportar material de defensa a Israel. Aquestes exportacions violarien de manera flagrant almenys quatre dels vuit criteris que estableixen la Posició Comuna de la Unió Europa i la llei espanyola que les regulen. A més, podrien estar incomplint també altres tres criteris addicionals recollits en les disposicions citades.

Encara n’hi ha més, però...

Les exportacions no són les úniques transferències ni relacions comercials qüestionables. També comprant aquestes armes es crea un cicle pervers que assegura el flux de capital necessari per poder finançar la indústria militar, abaratir el cost de producció i deixar un suculent benefici per als seus comerciants. A més, es promociona la inversió en R+D i s’incentiva la fabricació de nous armaments, uns armaments que també seran provats en combat. I a tornar a començar -sempre que continuï la connivència i la complicitat. Segons les dades recollides en l’esmentat informe, en l’àmbit de la defensa, el Govern espanyol contribueix al finançament de la indústria de guerra israeliana amb més de 400 milions d’euros –com a mínim- amb la compra d’un armament que ha estat desenvolupat i provat en les nombroses operacions militars llançades contra la població palestina dels Territoris Ocupats. És el cas dels míssils Spike (de l’empresa Rafael), els sistemes de morter Cardom (de Elbit Systems), les torretes de tir automàtic Mini- Samson (de Rafael, Pap Tecnos a Espanya) i dels drons Searcher (de IAI); tots ells fabricats per aquestes empreses militars israelianes i utilitzats a Gaza, en moltes ocasions provocant víctimes civils, segons afirmen diverses recerques d’organitzacions i institucions internacionals. La propia indústria militar israeliana destaca aquesta experiencia “Combat proven” (provada en combat) amb finalitats publicitàries. Les firmes fabricants d’aquests sistemes d’armes adquirits per Espanya són les principals empreses militars promotores i facilitadores de l’ocupació dels Territoris Palestins i, avui dia, tres de les companyies que major lucre obtenen de la perpetuació d’aquest conflicte.

Recentment, Amnistia Internacional publicava l’informe “Trigger-Happy” (Gallet Fàcil) denunciant el patró d’ús excessiu de la força per part de les Forces Armades d’Israel, que van causar la mort d’almenys 27 civils a Cisjordània (25 amb munició real i 2 amb bales de goma) i assenyalava que algunes d’aquestes morts podrien constituir crims de guerra. En 2009 una altra organització, Human Rights Watch, publicava l’informe “Precisely Wrong” on assenyalava el possible ús de míssils Spike en un bombardeig realitzat amb drons sobre Gaza causant la mort de desenes de persones i danyant infraestructures civils, uns fets també assenyalats com a constitutius de crims de guerra per diverses recerques. Les torretes Mini-Samson de trets automàtics o per control remot adquirides per l’Exèrcit de Terra espanyol també són usades per l’exèrcit israelià a les fronteres de la Franja de Gaza.

Tal com assenyala l’esmentat informe d’Amnistia Internacional, diverses agències de l’ONU i diversos grups locals i internacionals per a la defensa dels drets humans han documentat l’existència de “un patró de comissió de crims de guerra i altres greus violacions del dret internacional -tant del dret internacional humanitari com dels drets humans- comeses per les forces militars i de seguretat israelianes des que van ocupar Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, i la Franja de Gaza en 1967”. En els casos assenyalats els abusos es van cometre amb el mateix tipus d’armament que el Govern espanyol ha importat de, o exportat a, Israel en algun moment; ens fa això còmplices? Potser cal recordar de nou que Israel exporta aproximadament tres quartes parts de la seva producció militar, la qual cosa indica que és altament depenent de les seves exportacions militars (és a dir, de les compres d’altres estats) per mantenir aquest sistema.

El negoci de la (in)Seguretat

Quant a les empreses de seguretat, Espanya representauna oportunitat de negoci creixent per a la indústria de defensa i seguretat israeliana. Les perspectives de privatització de serveis de seguretat (especialment en els centres penitenciaris) i les expectatives de majors facilitats apunten a un moment dolç pels que fan de la seguretat un negoci i per els qui els recolzen. Aquestes relacions comercials estan promogudes per diferents grups d’interès i pressió a Espanya, així com per les fires de defensa i seguretat. Alguns d’aquests grups són el Centre Sefarad-Israel o la Cambra de Comerç i Indústria Espanya-Israel. Diverses firmes israelianes ja han gaudit de contractes per part d’institucions públiques i empreses privades a Espanya.

Com dèiem sobre el sector de defensa, als productes i serveis de seguretat israelianes també se’ls suposa un valor afegit per la seva experiencia provada en combat, per les condicions i facilitats d’entrenament superiors en territori israelià (major nombre de tirs permesos, per exemple) i per la marca Israel, treballada a través de l’expansió i promoció de la seva oferta durant dècades. Així, entre els clients de firmes de seguretat israelianes que publiciten la seva experiencia com a “provada en combat” es troben els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, el GEO i el Cos Nacional de Policia, l’Ertzaintza, policies locals de diferents ciutats, el Ministeri de Defensa i la Casa Reial, entre altres.

La indústria de defensa i seguretat d’Israel transmet la seva experiència i el seu coneixement a través de diferents cursos de formació a Espanya i Israel, encoratjats fins i tot per les pròpies institucions públiques espanyoles. Els clients són principalment les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol i les seves comunitats autònomes, així com els agents de seguretat privada. Són diversos els centres que imparteixen aquesta formació (fins i tot mitjançant programes de postgrau universitaris), com per exemple la Universitat Camilo José Cela.

Per últim, cal esmentar com a forma de col· laboració militar entre Espanya i Israel, que les Universitats públiques i privades, institucions públiques, i empreses militars i tecnològiques espanyoles desenvolupen projectes de recerca en matèria de seguretat amb les seves homologues israelianes. Almenys 31 projectes d’aquest tipus de la Unió Europea compten amb la participació conjunta dels dos països. Per exemple, al projecte CAPER, dedicat a la lluita contra el crim organitzat a través de l’extracció masiva de dades d’internet, en el qual contribueixen institucions com els Mossos d’Esquadra, la Guardia Civil, la Universitat Autònoma de Barcelona o el Ministeri de Seguretat Pública d’Israel.

Però aquests són només alguns exemples que il·lustren com un conflicte armat pot convertir-se en laboratori de proves i fira d’exposició per al complex militar industrial deixant-ho al marge del dret internacional. Itamar Graff, conseller en cap de la Delegació de Defensa d’Israel a Espanya, va reconèixer que Israel (referint-se també als Territoris Ocupats) és “un ‘laboratori’ de mitjans de combat i de noves tecnologies de defensa, per una raó molt senzilla: les amenaces constants i cada vegada més sofisticades a les quals s’ha vist i es veu sotmès des de la seva creació com a estat i la seva permanent lluita per sobreviure“.

És a dir, o col·laborem per acabar amb aquest cercle pervers del lucre del conflicte armat, o col·laborem amb la perpetuació de l’ocupació i la guerra.