Comunicat del Centre Delàs amb motiu del cessament de les activitats armades d'ETA

(Article publicat a La Directa)

La primavera passada ressorgia un debat, tan arcaic com ineludible, sobre la necessitat de la intervenció militar de la OTAN a Líbia. Curiosament, les masses de gent que vuit anys enrere ompliren els carrers de les principals ciutats europees pel “No a la guerra” d'Iraq, en aquell moment restaven silencioses.

En aquests últims dies, el discurs del govern iranià sobre el règim sirià de Baixar Al Assad, un dels seus grans aliats, ha canviat. Ahmadinejad ha començat a recomanar al president sirià que aturi la repressió de l'oposició i que emprengui un diàleg per arribar a una solució política del conflicte.

Tres mesos és un termini suficient per a fer un balanç de com s'ha desenvolupat la intervenció militar contra el règim de Gadafi a Líbia i si s'han complert les expectatives previstes pels estats que van impulsar les resolucions de Nacions Unides.

És prou sabut que l'Estat  espanyol és un dels països que lideren l'operació naval Atalanta de la UE, que pretén combatre la pirateria a les costes de Somàlia. Actualment, Espanya és dels primers països en aportació econòmica i d'efectius.

Els últims anys, s’han popularitzat les expressions “guerra pel petroli” o “guerres pels recursos”. Tanmateix, els recursos naturals no solen estar tant relacionats amb les “causes” dels conflictes armats com es creu, sinó que més aviat jugarien un paper determinant en la durada i la intensitat de les guerres, ja que influeixen directament en el finançament i la perpetuació de la violència, entre d’altres coses.

(Article publicat a La Directa)

Els defensors de bona fe dels bombardejos de l'OTAN a Líbia sostenen que, a diferència de la invasió de l'Iraq, en aquest cas l'ONU ha autoritzat diverses mesures polítiques, econòmiques i militars que són, en l'essencial, legítimes i necessàries per assolir una pau justa en aquest país. A la vista del contingut de les resolucions 1970 i 1973 del Consell de Seguretat, cal preguntar-se si aquestes persones saben el que diuen quan qualifiquen de legítimes les mesures adoptades.

Publicat a Directa

No s’entén com el nostre Govern català ens enganyi convidant a falses pacifistes israelianes com la Noa a la Diada del 11-S quan havia justificat els atacs de l’exèrcit israelià a Gaza el passat gener. Com tampoc s’entén, que els Governs català i espanyol es neguin a aplicar sancions econòmiques o posar fi a la venda d’armes a Israel.