Publicat a Directa

La premsa "políticament correcta" ens delecta periòdicament amb les seves  objectives valoracions sobre les neurosis persecutòries que, segons sembla, pateixen alguns líders sud-americans. I quan dic líders em refereixo a legítims presidents com Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa,... a qui -malgrat les seves manifestes diferències- la premsa benpensant s'entesta a posar-los en el mateix sac del deliri populista.

Publicat a Directa

Afganistan és un d’aquells conflictes que encara dura i que semblen irresoluble. Un conflicte no pas de baixa intensitat, ni molt menys, ara que amb el desplegament d’efectius addicionals aprovat pel Congrés dels Diputats el passat 17 de febrer farà possible una escalada major de violència.

Publicat a Directa

El poble jueu ha estat perseguit per raons religioses i ètniques, sotmès a l'extermini pel feixisme, i avui, paradoxalment, practica l'exclusió i la neteja ètnica dels palestins. De víctimes han passat a botxins.

(Article publicat a La Directa)

El 17 de març el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 1973 que autoritzà la intervenció militar estrangera a Líbia. Hores després, s’iniciaven tres intervencions militars unilaterals: “Harmattan” (França), “Odyssey Down” (EUA) i “Ellamy” (Regne Unit).

Publicat a Directa (no disponible en castellà)

L'oposició a Muammar el Qaddafi, a Líbia, està perdent terreny contra les forces del dictador aquests dies. Des de Trípoli, no arriben senyals de voler una negociació amb el Consell Nacional Provisional de Transició Libi.

Existeixen moltes raons, polítiques, socials, racionals i emocionals per a donar suport a una intervenció a Líbia, però també n'hi ha per a rebutjar tal actuació, especialment per la necessitat de qüestionar el model en que es basa la intervenció.

(Article publicat a Público)

Davant l'allau de crítiques i desqualificacions abocades contra els pocs que ens hem oposat a la intervenció militar a Líbia, és oportú abordar un argument menyspreat en el debat, el de la noviolència. I aportar algunes dades per desmentir les bondats del dret a protegir plantejades pel cor de partidaris de les guerres justes.

Les guerres són la manifestació de la violència més perversa per la preparació que necessiten i pels interessos que amaguen o mostren obertament. Però el més pervers és que la participació en una guerra com la de Líbia és una meditada decisió dels nostres líders polítics que avaluen, com no pot ser d'una altra manera en les relacions internacionals actuals, el benefici que la guerra els pot reportar.