Aquest any 2006 ha estat el primer en el qual un màxim dirigent rus, Vladimir Putin, ha visitat oficialment Algèria. Un deute equivalent a 4.000 milions d'euros, contret per l'Estat algerià amb l'antiga Unió Soviètica en els anys 1970, ha estat perdonat a canvi de substanciosos contractes amb la indústria d'armament russa, segons informa l'agència russa Itar-Tass.

A principi de la segona quinzena de novembre del 2006, Teodoro Obiang, dictador de Guinea Equatorial des de 1979, va fer una visita oficial a l'Estat espanyol, sense que les autoritats espanyoles fessin cas de la denúncia realitzada per l'oposició democràtica guineana a la dictadura d’Obiang. Durant els primers dies de novembre, l'Associació de Solidaritat Democràtica amb Guinea Equatorial (ASODEGUE) no va poder portar terme una manifestació de protesta convocada a Madrid per la visita, perquè li va ser prohibida pel govern madrileny.

La millor manera d’ajudar el poble palestí davant la repressió i neteja ètnica a les quals està sotmès per l’exèrcit d’ocupació israelià seria aïllar el seu Estat, tal com es va fer amb la Unió Sud-africana de l’apartheid. És a dir, pressió política i trencament d’acords comercials. En canvi, la política seguida des de la Unió Europea i l’Estat espanyol és continuar mantenint un acord preferencial amb un Estat que practica l’apartheid i l’agonia del poble palestí, donant peu que el conflicte s’eternitzi, i l’enfrontament entre el món arabomusulmà i Occident s’accentuï.

I en paguen les conseqüències els habitants dels territoris ocupats a Palestina. El Codi de Conducta de la Unió Europea prohibeix la venda d'armes a països en conflicte. No obstant això, l'Estat espanyol, signatari d’aquest codi, va vendre a Israel, durant els últims cinc anys del govern de José María Aznar, armes per valor de més de 14 milions d'euros. Aquesta política comercial ha continuat amb l'actual govern del PSOE. Les empreses espanyoles implicades en la venda d'armes a l'Estat d'Israel són la secció militar d’IZAR i Fabricaciones Extremeñas (FAEX), pertanyent a Explosivos Alaveses, la capçalera de la divisió militar d'Unió Espanyola d'Explosius (UEE).

Segons l'informe anual de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), la despesa mundial en armament durant l'any 2005 es va acostar a 1,12 bilions de dòlars (885.700 milions d'euros), cosa que representa quinze vegades més que els dedicats a ajuda humanitària.

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, ha anunciat que li agradaria representar l’Estat espanyol en el consell d’administració de la European Aeronautic Defence and Space (EADS). Com el seu nom indica, EADS és una indústria de guerra. A través d’Airbus fabrica avions de transport civil, en competència oberta amb la nord-americana Boeing. També pretén fabricar un avió de 800 passatgers amb tota mena d’excentricitats interiors, sauna i casino inclosos. Un altre producte d’EADS és el famós Eurofighter, un avió de combat. Encara no se sap per a què servirà, ja que està pensat per a l’etapa ja acabada de la Guerra Freda i solament serveix per atacar altres avions. L’avió de transport militar A400M també és de la casa EADS. El A400M sí que té una utilitat precisa. Serveix per transportar soldats i material militar per intervenir en escenaris llunyans. EADS té empreses filials, com Eurocopter, que fabrica helicòpters de combat per competir amb l’Apatxe dels EUA; o MBDA, l’empresa de fabricació de míssils més important d’Europa.

Fa poc s’ha donat a conèixer que ING i AXA tenen una inversió de 37 milions de dòlars en dues empreses (Shaw Environmental Inc. i Teledyne Brown Engineering) que es dediquen a la modernització de la producció de fòsfor blanc. El fòsfor blanc és una arma biològica, prohibida per diversos tractats internacionals, que provoca cremades profundes, fins a l’os, quan està en contacte amb la pell.(www.denota.org/mt/archives/000086.html 14-6-06)

El 2004 ING va estar sotmesa a una campanya, per part d’ONG, que denunciaven les relacions i inversions financeres d’aquesta entitat en algunes empreses de fabricació d’armament de destrucció massiva (nuclears, mines antipersona, armes amb urani empobrit o bombes de fragmentació). Com a conseqüència de la campanya, ING ha retirat parcialment les seves inversions en algunes empreses dedicades a la fabricació d’armes de destrucció massiva, mantenint inversions en altres empreses d’armament. Fruit d’aquesta campanya, ING disposa d’una política “ètica” que afirma que no invertirà en empreses que produeixin, en facin manteniment o comercialitzin mines antipersona, bombes clúster, municions amb urani empobrit o armes nuclears, biològiques o químiques. Així i tot, la política d’ING permet invertir en equipaments militars i altres armes fora de la llista esmentada.