Per nosaltres és una bona noticia saber que una entitat financera retira les seves inversions indirectes en una indústria militar. I això és el que ha fet Caixa de Catalunya al desprendre’s del 5,69% d’accions que posseïa d’Abertis, a través de la qual participava amb un 28,4% en Hispasat, i a través d’aquesta en Hisdesat. Ambdues empreses espanyoles de comunicacions per satèl·lit, una part de les quals són utilitzades pel Ministeri de Defensa espanyol per informacions militars.

(No disponible en català)María Amparo Tortosa opina, en su carta de ayer, 18 de abril, que empieza a discutirse la participación militar española en Afganistán. Más bien estaba ya valorada negativamente por el 50,9% de la población en el barómetro del Real Instituto Elcano de julio de 2007. Señala, además, que España sólo participa en tareas de reconstrucción y no de combate, absolviéndola así de responsabilidades como si no formara parte de la misma lógica político-militar de quienes batallan, al separar las operaciones Libertad Duradera -contraria al derecho internacional, en la que participó España entre su inicio en 2001 y 2004- de la ISAF-OTAN -autorizada por la o­nU, a la que contribuye hoy-, y recomienda el abandono de Libertad Duradera en favor de tareas de reconstrucción y de promoción de la ISAF.Alenjandro Pozo, Centre Delàs, 19/42008

És gratificant donar bones notícies encara que sigui de tant en tant. Segons una nota apareguda en BBCMundo.com el dijous 10 d'abril, el Tribunal Superior de Londres va fallar que és il·legal la decisió de tancar una investigació sobre un acord multimilionari de venda d'armes entre el Regne Unit i Aràbia Saudita.
Materials de Treball, núm. 34 (juny 2008)

Una de les novetats de la guerra a l'Iraq ha estat l'eclosió d'exèrcits mercenaris. El cas més conegut és el de Blakwater, comandat per exmilitars de l'exèrcit nord-americà, de la CIA o del FBI i, creat el 1997 per Erik Prince, antic assessor de Bush pare.

Segons una notícia publicada el mes de març d'aquest any (La Vanguardia, 5 de març), l'Assemblea Nacional Popular de Xina va aprovar aquest mes uns pressupostos militars per valor de 57.000 milions de dòlars, un 17% més que el 2007.

El passat 18 de gener, el Govern espanyol va cedir, pel simbòlic preu d’1 euro, vuit jocs de llançament de bombes trencadores CLB-30 d'aviació valorades en 86.848 euros, destinats als caçabombarders de l'exèrcit marroquí. Segons expressaven les agències de premsa, el motiu era "enfortir l'especial relació de germanor existent entre les forces armades d'Espanya i del Marroc". No obstant això, el Marroc és un país en conflicte (per la qüestió del Sahara) i sospitós de violar els drets humans, amb la qual cosa aquesta operació de germanor, encara que sigui al preu d’1 euro, contravé la llei de control de comerç d'armes aprovada al desembre de 2007 pel Senat espanyol. El Marroc, a més, és el país del Magrib que destina més pressupostos a l'armament de tota la zona, per davant de Líbia, Algèria i Tunis, per aquest ordre

"És la màquina perfecta", va comentar el príncep després de pilotar per primera vegada un caçabombarder Eurofighter en la base de Morón de la Frontera (Sevilla) la primera setmana d'abril d'aquest any. Perfecta, per a què? ens podem preguntar.

No és solament el Govern espanyol qui se salta contínuament les lleis que el seu Parlament aprova. També la llei sueca impedeix la venda d'armes a països en conflicte; no obstant això, el mes d'abril d'aquest any va aparèixer publicat que una comissió especial que regula el compliment d'aquesta llei va aprovar la venda de material bèl·lic a Colòmbia. La decisió es va prendre coincidint amb la visita del president colombià a Suècia